“La universitat ha de ser un punt de referència del canvi social i polític.”

Gerard Sala

El Gerard Sala, estudiant de Biotecnologia i actual president del Consell d’estudiants de l’Escola d’Enginyeria, i l’Albert Querol, estudiant d’Enginyeria Informàtica i tresorer del Consell d’Estudiants de l’Escola d’Enginyeria, presenten la seva candidatura a la Comissió Executiva del Consell d’Estudiants de la UAB (CEUAB).

04/12/2018

La candidatura B està formada per: Gerard Sala Mayench (presidència), Nerea García Luque (secretaria), Albert Querol Egido (tresoreria), Marc Caravaca Rodríguez, Jose Antonio Capitán Gutiérrez, Joan Jacob García Ochs, Sergio Bachiller Rubia (vicepresidències).

1) Per què el Plenari hauria de votar la vostra candidatura? 

Gerard: Nosaltres ens presentem per intentar dinamitzar i fer que el consell d’estudiants es conegui. Entenem que un consell d’estudiants és una eina molt potent que ara mateix no s’està aprofitant el seu potencial per la manca de coneixement dels estudiants. Per tant, la nostra candidatura pretén aprofitar aquest any per donar-lo a conèixer perquè aconsegueixi més poder i rellevància dins de l’Autònoma. D’aquesta manera els estudiants podran gaudir dels màxims drets i capacitats possibles, alhora que dinamitzarem o ajudarem a dinamitzar tota la universitat.
 
2) Què us diferencia de l’altra candidatura? 

G: Propostes concretes. Entenem que l’Assemblea és una candidatura perfectament vàlida i que sempre es presenta, i estem molt agraïts ho faci. Fa propostes que són més amplies de conceptes però més baixes en concreció. De manera què té uns objectius molt lògics i molt vàlids, però no creiem que el consell d’estudiants tingui prou recursos per a dur-los a terme tots. Nosaltres, en canvi, el que fem és reduir l’amplitud d’aquestes propostes per poder actuar en cada cas. Aleshores la nostra actuació va molt centrada, molt dirigida i volem aconseguir resultats. En afegit, les vagues les contemplem com una eina més i gairebé d’últim recurs en lloc de posar-les en primer pla, ja sigui de caire general o de caire estudiantil.
 
3) Quin model d’universitat defenseu? 

G: Una universitat rica, plural, en convivència i on ningú tingui por d’expressar la seva opinió. És a dir, que la por no porti a la ignorància.
 
4) Quins creieu que són els problemes més greus als que s’enfronten els estudiants a la universitat pública? 

G: Un dels problemes més grossos és, lògicament, la pujada de taxes. Aquestes taxes del 30% són cruels, per dir-ho d’una manera suau, per als estudiants. El que sí que entenem és que aquest és el problema principal i més visible, però hi ha una sèrie de problemes que no es veuen i que també afecten, com per exemple la manca de discussió sobre temes com l’actualitat política. No pot ser que tinguem dins de la universitat la formació S’ha acabat i Societat Civil Catalana, també les formacions de les assemblees i òrgans independentistes i, entre ells, no hi hagi cap mena de debat a tota l’Autònoma; hi ha una massa d’estudiants que no s’estigui formant una opinió al respecte quan creiem que la universitat ha de ser un punt de referència del canvi social i polític de tota la societat.
 
Els estudiants i les estudiants tenen el poder de canviar tota la societat i d’evitar que l’ultra dreta pugi com acaba de passar a Andalusia. Però creiem que si no hi ha un debat propi, un debat sa, ben fet, a la UAB, a cadascuna de les facultats, creiem que això no es podrà dur a terme. Per això nosaltres diem: “fem el debat”. Això creiem que és un problema que està amagat i que s’ha d’arreglar.
 
Nosaltres, una proposta interessant que afegim dins del programa electoral és que intentarem organitzar debats de caire electoral. Sabem que ve un any dur electoralment perquè sabem que hi haurà eleccions municipals i eleccions europees. No sabem si hi haurà eleccions a l’Estat espanyol ni al Parlament de Catalunya, malgrat les dues són probables.
 
Nosaltres,dins del programa, sí que presentem la idea d’organitzar debats a l'Àutònoma dels candidats a cadascuna d’aquestes eleccions, perquè tot l’alumnat pugui prendre una decisió al respecte. De la mateixa manera, presentem debats sobre aspectes clau que afecten directament els estudiants, com el 3+2 o el Pla Bolonya, per saber què preferiria fer cada facultat sobre els preceptes d’igualtat de preu de grau i màster i que cap d’aquests plans pugui contradir la majoria de l’estudiantat. Per exemple, si plantegem un debat a la Facultat de Biociències sobre el 3+2  i proposem també de fer-lo a d’altres facultats com la de Dret: si a Biociències sortís a favor del 3+2 i a Dret en contra, nosaltres donaríem suport incondicional al 3+2 a Biociències i en contra a Dret, i únicament sobre el precepte d’igualtat de preu entre grau i màster.  
 
5) Creieu que els estudiants estan suficientment representats a la universitat? 

G: Tenen molts òrgans de representació però estan mal aplicats cadascun d’ells. Això és el que creiem des de la candidatura i, per això, volem reforçar el consell d’estudiants i donar-li més importància i poder. Són uns òrgans establerts i jeràrquicament estructurats de manera que cada facultat pugui organitzar-se i pugui ser representada d’una manera concreta. Però la manca de reconeixement d’aquests òrgans i la manca d’activitats que organitzen fan que no se’ls escolti prou i per això, la gent no hi participa. En conseqüència, no se’ls escolta prou. Nosaltres volem trencar aquest cercle viciós i que vagi en direcció contrària, és a dir, que se’ls escolti i que la gent hi participi, i a la inversa. D’aquesta manera creiem que s’escoltarà prou els estudiants, però necessitem girar la roda. Si continuen funcionant com ara, els òrgans de representació estudiantil no seran efectius.

 

Notícies relacionades

Totes les notícies