“El que marca la diferència és la passió amb la qual fas la feina"

15/12/2015

Robert Ferrer, ponent de la tercera edició de UAB Talks, ens va presentar, el passat 14 de desembre, amb “El camí del talent” la idea que el va inspirar: les coses, si no les fas amb passió, no valen la pena. Basant-se en la seva història personal, un dels directors de TEDx Gràcia i col·laborador de TEDxEd Barcelona ens explica com va arribar al món del màrqueting a partir de l’enginyeria i per què mai no és massa tard per refer el camí.

Ets un dels directors de TEDx Gràcia, com va sorgir la idea de portar aquest projecte al barri?

Jo vaig col·laborar amb TEDxEd Barcelona i allà sentia a parlar molt dels ni-nis. Va ser una mena de resposta a aquest estereotip, volíem mostrar que hi havia gent amb talent que intentava trobar el seu camí. Allà sentia gent gran que deia que és molt fàcil canviar de camí quan s’és jove, a diferencia de quan s’és adult. En aquell moment jo havia deixat la meva feina d’enginyer per dedicar-me al màrqueting. Vaig pensar que havíem de muntar un esdeveniment que transmetés que és possible fer allò que vulguis amb la teva vida, que no hi ha un camí marcat, que equivocar-se no és cap fracàs i que cal seguir intentant-ho.

Per què a Gràcia? La tria del barri va ser circumstancial o hi havia alguna raó de pes?

Volíem fer-ho a Barcelona, però la llicencia TEDx Barcelona ja estava agafada. Vam triar Barcelona perquè és un centre que estava ben comunicat i vam decidir-nos pel barri de Gràcia perquè reunia justament els valors que es vinculen amb el nostre projecte: internacionalitat, acollida, innovació, diferents estrats socials... Vam pensar que aquest barri multicultural encaixava molt bé amb la voluntat social del projecte.

Com és l'organització d’un esdeveniment com aquest? Hi ha treballadors, voluntaris, ajuda d’algun tipus d’institució?

Tots els treballadors són voluntaris, gent que dedica les seves hores lliures per intentar fer realitat un esdeveniment. Busquen ponents i els donen una formació, troben finançament, graben, editen i ho pengen a Youtube perquè pugui arribar a tot el món... Això suposa de deu a trenta hores de feina setmanals. D’això, la gent se n’emporta l’aprenentatge, el valor d’haver participat en un esdeveniment com aquest i haver compartit idees amb gent que, de no se així, o haurien arribat a conèixer mai.

A l’hora de ser ponent, què fa falta apart d’una bona idea?

La majoria de la gent necessita preparar-se per parlar en públic. A TEDx, com a mínim nosaltres, no busquem bons ponents per comunicar una idea, sinó bones idees que després cal entrenar per ser ben comunicades.

Aleshores, primer és la idea i després com poder-la transmetre?

Sí, primer és la idea i després com poder-la transmetre i crear la història. A TEDx diem que les històries ajuden les bones idees i no al contrari. Sí que és cert que si alguna vegades hi ha alguna xerrada més motivacional en què les emocions es sobreposen a la idea, però la formació que intentem donar als ponents es basa en la idea per sobre de la història.

Va ser així en el teu cas? Com et vas decidir?

En realitat jo només he estat organitzador i formador de ponents a TEDx. Aquesta serà la meva primera ponència amb el format talks, encara que no és la meva primera xerrada, és clar.

Comparant-ho amb altres xerrades o conferències, què fa que les TEDx Talks siguin innovadores?

És un coneixement que es comparteix de manera gratuïta. El ponent no cobra i la difusió arriba a tot el món. Aquest valor de voler transmetre una idea que pot ser local, a nivell global, és una novetat. A més, també hi ha el fet que el ponent, després d’haver fet la formació en oratòria, s’emporta aquest coneixement, que a partir d’aquell moment podrà transmetre aquesta idea allà on vulgui. Una altra diferència és que les xerrades són molt curtes, la més llarga dura 20 minuts i en el cas de TEDx Gràcia només 10 minuts: en tan poc temps es pot plantejar una idea de temes molt diversos, des d’art fina a ciència o tecnologia. Això va bé pel problema actual de la falta de temps i és una de les claus de l’èxit de la marca TEDx.

Aquestes xerrades són sempre unidireccionals: un parla i la resta escolten. Hi ha espai per la interacció amb el públic?

Aquest és un dels reptes que els organitzadors de les xerrades TEDx estem intentant solucionar. El format de l’esdeveniment està compost per l’escenari del ponent i un lloc per l’audiència. És cert que amb l’oratòria es pot intentar fer participar l’audiència, però sempre acaba sent una comunicació unidireccional en format de classe magistral, com a la universitat. El repte de l’experiència de l’esdeveniment és, no només formar els ponents, sinó intentar incloure-ho tot en una experiència per a l’audiència, que aparegui el networking, i que després el ponent pugui compartir amb el públic i fer  tallers que permetin una comunicació més fluida entre l’audiència i el ponent.

Creus que aquest tipus de xerrades ajuden a la democratització de l’educació?

Crec que hi sumen, són una contribució més a aquest procés d’intentar que per no tenir recursos econòmics no et quedis sense accés al coneixement.

El tipus de target de les TEDx, més enllà d’universitaris i empresaris emprenedors, inclou qualsevol persona treballadora?

Sí que els inclou. A Espanya anem una mica tard, perquè ara hi ha hagut un boom, però des d’universitaris fins a jubilats es poden interessar en aquestes xerrades. És transversal en edat i s’intenta afavorir que a aquest tipus d’esdeveniment hi vinguin tots els estrats socials: quan la capacitat de la sala ho permet es reserven entrades per a estudiants, parats... Si hi ha una idea que s’ha d’implementar per afavorir el canvi social, no hi pot tenir accés només la élit, sinó que ha d’anar de abaix cap a dalt.

Parlem una mica de la UABTalks d’avui, “El camí del telent”. És innat, el talent, o implica práctica?

Quan parlo de talent, parlo d’unacosa que tots tenim i que hem deixat aparcat per diferents motius, ja sigui perquè ens han dit que el camí correcte era estudiar en una universitat concreta o treballar en un lloc concret, presions familiar... Després t’adones que quan surts al mercat laborar, res no és fàcil ni està per escrit i, realment, allò que marca la diferència és la passió amb la qual fas la teva feina, i això està lligat al talent que es porta dins.

Era necessari, doncs, que aquest format arribés a la comunitat universitària i a la UAB amb la col·laboració d’Unity UAB?

Em sembla bé que a les universitats es fomenti una plataforma que amb certa periodicitat doni l’oportunitat de compartir idees amb diferents persones de diversos camps i àmbits, i que es pugui generar un debat més enllà de la rutina universitària de classe i exàmens. S’ha de canviar la idea que a la universitat t’ho expliquen tot, i està bé que si tu mateix normalment no surts d’aquesta rutina diària, la universitat potenciï intentar canviar-ho. Animo tots els estudiants de la UAB a apropar-se, tant assistents com futurs ponents.