‘Les noves tecnologies estan creant una vertadera bretxa social entre la gent que les sap fer servir i la que no’

10/11/2015

L'Antoni Ros, enginyer informàtic UAB '98, va començar la universitat més tard de l’habitual, convençut de la importància del coneixement i seguint la seva vocació, tot allò que té a veure amb la tecnologia informàtica.


1. El teu recorregut no és l’habitual d’una persona que acaba el batxillerat amb 17 o 18 anys i comença la universitat.
El batxillerat em va anar malament i vaig deixar els estudis. Vaig treballar de comptable, de mecànic, una mica de tot, i després vaig fer el servei militar. Allà em vaig adonar que o estudiava, aconseguia coneixements i aprenia a entendre el món o ho passaria malament. Em vaig esforçar i vaig aprovar el COU amb Matrícula d’Honor i això em va permetre tenir el primer any d’universitat gratuït, venia d’una família molt humil. Em vaig matricular de Matemàtiques i d’Informàtica.
 
2. Per què vas escollir la UAB?
Jo sóc de Sabadell i havia de treballar, tenia una empresa petita de temes informàtics; feia manteniment a Pimes i algun desenvolupament senzill, així que buscava una universitat que estigués a prop.
 
3. Vas treballar de professor durant dos anys al departament de Microelectrònica. Durant aquest període, col·laboraves en alguna investigació?
Col·laborava en el desenvolupament d’un controlador per a paraplègics i tetraplègics, conjuntament amb una professora del departament d’Arquitectura de Computadors que s’estava doctorant. Ella feia tot l’estudi de la placa d’estimulació per als nervis i jo desenvolupavaun software que definia el programa que s’instal·lava al controlador perquè estimulés els nervis. Una persona paraplègica va accedir a provar el nostre desenvolupament i va ser un èxit. Després vaig continuar la recerca amb temes de simulacions de xarxes neurals. I va arribar un moment que va sortir-me una oportunitat a l’empresa privada i vaig abandonar el recorregut com a professor i com a investigador.
 
4. Trobes a faltar la teva faceta com a investigador?
Ara també investigo, però al sector privat. La investigació és molt costosa i a vegades decebedora, perquè per aconseguir una cosa has d’invertir moltíssimes hores, has de tenir molta paciència i molta visió de futur, això provoca que perdis moltes hores amb uns resultats molt minsos o a vegades inexistents. El dia que trobes el fil i l’estires, aleshores és una sensació espectacular. A l’empresa privada, a l’àrea que m’ha tocat a mi, també hi ha un punt d’investigació molt important, però res comparable amb l’àmbit acadèmic i res comparable amb grans projectes que es publiquen, clar.
 
5. Com comença, doncs, la teva trajectòria al món empresarial?
Vaig deixar el lloc de professor ajudant l’any 2000 per entrar a treballar a IBM. Una empresa privada és una jungla, pots fer 8 hores, però molts dies en són moltes. Quan entres a l’empresa privada, deixes de controlar la teva agenda, deixes de ser sobirà del teu temps i de la teva feina, és una pila de cites una darrera l’altra. Però m’hi vaig acostumar, al final també t’ho paguen. El problema d’avui dia és que les exigències laborals a l’empresa privada no han canviat i els sous sí que han baixat considerablement, aquí tenim un problema.
 
6. Quina era la teva feina a IBM?
Vaig entrar de tècnic de sistemes, muntava entorns per La Caixa, per exemple, quan accedeixes a la Línia Oberta, al darrera hi ha molts sistemes. O pel propi treball de les oficines, també hi ha moltes plataformes que són sistemes amb aplicatius que donen un servei, i això s’ha de mantenir. Poc a poc, i amb unes certes habilitats comunicatives, que a vegades en un informàtic són poc comunes, vaig evolucionar dins de IBM, vaig passar a portar un compte, i un bon dia em va sortir la oportunitat d’anar a treballar a La Caixa.
 
7. Quin creus que és el valor que ha marcat la teva carrera professional?
Un missatge que val la pena transmetre i, amb això sí que estic d’acord amb les estratègies de les grans consultores, és que una persona que durant dos o tres anys fa el mateix, és una persona que té la temptació d’estancar-se. Jo duia molta anys, augmentant les responsabilitats, però fent una feina similar, de manera que ara treballo un aspecte diferent, sóc al departament d’Auditoria. És un perfil molt més d’investigar, ja que el que busco són forats al sistema o als processos, frau o males actuacions dins de La Caixa. És divertit, he de fer de hacker d’alguna manera, trobar els forats de seguretat per a poder-los corregir.
 
8. Treballant en l’àmbit de la seguretat a internet, i veient fraus cada dia, què diries a les persones que tenen reticències a l’hora de donar dades en línia?
La inseguretat et ve pel desconeixement, si no estàs segur; informa’t, hi ha molta gent que vetlla perquè internet sigui segura, però el responsable final ets tu i si has d’utilitzar internet, no li tinguis por, agafa aquell grau de confort que et doni mínima seguretat i sigues previngut, però no tinguis por, perquè sinó t’estàs perdent un món espectacular. Les noves tecnologies estan creant una vertadera bretxa social entre la gent que les sap fer servir i la que no.
 
9. Vas acudir a la graduació d’Enginyeria l’any passat, quin missatge els vas voler transmetre?
La importància dels reptes constants i del canvi, aspectes que jo mateix intento transmetre amb les meves accions. La cultura de l’esforç, que crec que és una cultura que s’està perdent.  Al meu despatx de casa, tinc una impressora 3D feta per mi mateix fa dos anys, va ser un repte. Em vaig apuntar a un lloc que semblava un camp de concentració de fer impressores 3D, tenies un cap de setmana i amb les peces, l’havies de construir. Has de tenir passió per la teva feina, i sinó, has de fer que t’apassioni, llavors seràs un bon professional.
 
10. Què t’agradaria que t’aportés un Alumni de la UAB?
Un contacte amb la universitat. Jo he mantingut certes relacions personals amb professors meus, fins i tot amb companys de classe, i em faria gràcia fer una trobada. Però no és l’únic que jo buscaria en un alumni, també voldria retrobar-me i saber com evoluciona la universitat, perquè hi ha un gran capital humà que hem estudiat allà i que hi podríem col·laborar de forma puntual. Però per això, em cal saber quines coses s’hi fan que em puguin interessar per a participar, crec que seria molt bo.