La UE finançarà el gran projecte GRAPHENE, amb participació de la UAB i de l'ICN
El projecte GRAPHENE (Graphene Science and technology for ICT and beyond) ha estat escollit per la Comissió Europea com un dels dos grans projectes de recerca de la convocatòria FET-Flagship.
29/01/2013
La fase inicial del projecte tindrà un finançament de 54 milions d’euros entre 74 socis de 17 països europeus. La UAB és un dels tres centres catalans que formaran part del projecte, juntament amb l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Espanya participarà amb un total de 12 socis en aquest projecte. A més, entre 20 i 30 nous socis seràn seleccionats i s’espera que en formaran part després del primer any del projecte.
El grup de recerca de la UAB que hi participa està encapçalat per l’investigador David Jiménez, del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UAB, a l’Escola d’Enginyeria. El doctor Jiménez dirigirà un equip de deu investigadors de la UAB que treballen en el projecte GRAPHENE i que investigaran futures aplicacions innovadores. Aquest grup de recerca de la UAB i el grup que dirigeix el doctor Stephan Roche a l’ICN colaboren en diversos projectes sobre nanotecnologia. GRAPHENE està liderat pel professor Jari Kinaret, de la Chalmers University of Technology de Suècia.
El grup de recerca de la UAB que hi participa està encapçalat per l’investigador David Jiménez, del Departament d’Enginyeria Electrònica de la UAB, a l’Escola d’Enginyeria. El doctor Jiménez dirigirà un equip de deu investigadors de la UAB que treballen en el projecte GRAPHENE i que investigaran futures aplicacions innovadores. Aquest grup de recerca de la UAB i el grup que dirigeix el doctor Stephan Roche a l’ICN colaboren en diversos projectes sobre nanotecnologia. GRAPHENE està liderat pel professor Jari Kinaret, de la Chalmers University of Technology de Suècia.
Els investigadors cercaran noves aplicacions del grafè, un cristall bidimensional ultrafí derivat del grafit obtingut per manipulació de la matèria a escala atòmica i molecular. Entre les seves qualitats destaca la seva duresa, és el material més dur que es coneix; la seva elevada conductivitat elèctrica, és millor conductor que el coure; i la possibilitat de produir-lo en làmines extremadament fines. Es preveu la seva aplicació per aconseguir dispositius electrònics i òptics més ràpids i més lleugers, eletrònica flexible i bateries més avançades. Amb el grafè es podran fabricar nous dispositius com paper electrònic o mòbils ultraplans i flexibles; així com avions més eficients i lleugers. A més llarg termini, s'espera que el grafè obri les portes a nous paradigmes en computació i a noves aplicacions mèdiques com, per exemple, la creació de retines artificials.
Juntament amb el projecte HBP-PS (The Human Brain Project), ambdues iniciatives han estat escollides per un panell d'experts que inclou científics de primer nivell, professors, premis Nobel i representants de la indústria. Els projectes guanyadors seran finançats durant 10 anys amb una dotació de 1.000 milions d'euros cadascun. El finançament es farà a parts iguals entre la Comissió Europea, la indústria i els estats membres.