Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Recerca de l'Esport UAB

Reflexions sobre l'impacte de la pandèmia en el retorn a la pràctica esportiva

26 maig 2021
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

Anna Jordana, investigadora predoctoral del Grup d’Estudis de Psicologia de l’Esport de la UAB, va participar com a fila zero en la conferència del cicle El Valor de l’Esport en el Segle XXI dedicada a l’esport com a eina de salut celebrada el 5 de maig.

Conferencia Esport al Segle XXI. Esport com a eina de salut

L’esport femení ha estat un dels grups de major risc com a conseqüència de la pandèmia.

La conferencia va tractar sobre l’impacte de la pandèmia en la pràctica esportiva a tots els nivells. Els i les ponents van parlar de les mesures preventives imposades en el context esportiu (p. ex. instal·lacions esportives, clubs, joves esportistes, població general), sobre els beneficis de l’esport en la salut física i mental, en particular durant el període de la pandèmia, i sobre com afrontar el retorn o la iniciació a la pràctica esportiva amb motivació i confiança.

Anna Jordana, en la seva intervenció, va compartir els resultats de l’estudi fet sobre l'impacte de la covid-19 en la salut mental d’esportistes adolescents que compaginen estudis i esport (carrera dual) durant el confinament. L’estudi es va elaborar en el marc del projecte I+D HeDuCa, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

L’estudi es va fer en 550 infants de 13 a 18 anys durant el període de confinament més estricte. Els resultats van identificar com a grup de major risc les esportistes femenines desenvolupant cursos acadèmics més demandants (p.e., batxillerat), amb un nivell socioeconòmic baix i que no van rebre recolzament des de els seus clubs. Un col·lectiu ja identificat de risc en situació pre-pandèmia. L’impacte en el seu dia a dia va ser molt alt a nivell de salut mental (amb quadres de depressió o ansietat), de socialització, confiança i en el propi descans i recuperació. Els resultats també mostren com l’adaptació dels clubs a les restriccions imposades per la pandèmia va ser molt heterogènia.

Com a principals conclusions, la investigadora destaca la responsabilitat civil que tenen els clubs en l'acompanyament dels i les esportistes, en donar suport tant nivell físic com psicològic; per els i les esportistes, formar part d’un club vol dir pertànyer a un grup de persones que estan passant per una situació similar a la teva.

L’Anna recull la visió de la contribució que es pot fer des de la Universitat en la resolució d’aquestes problemàtiques. La universitat ofereix radiografies de la situació amb les dades de recerca, però la presa de decisions sobre les accions formatives o d’altra mena en els clubs està en mans dels seus directius i equips tècnics: han de ser els clubs que facin un pas endavant i tenir en compte el resultat de la nostra recerca a l'hora de decidir on destinar els recursos. 

La conferència, organitzada per la Fundació Barcelona Olímpica, va comptar amb la presència de professionals de l’àmbit esportiu: August Tarragó, President d’ADECAF, l’Associació d'Empresaris de Clubs Catalans de Fitness; Mariona Violan, metgessa especialista en medicina esportiva; Gerard Esteva, president de la UFEC, Unió de Federacions Esportives de Catalunya; Sandra Nogués, presidenta de la secció de psicologia de l’esport del Col·legi Oficial de Psicòlegs; i Anna Jordana, investigadora predoctoral i membre de l’Institut de Recerca en l’Esport i del Grup d’Estudis de Psicologia de l’Esport de la UAB. A més, es va comptar amb la presència del periodista Jordi Fandiño com a moderador de l’acte.

Dins de