Tot anirà bé

17/04/2020

Ja fa un mes que no ens veiem les cares, que no ens podem saludar amb un somriure quan ens creuem pels passadissos dels mòduls o dels despatxos, que no podem encetar discussions a classe, que no podem fer xerrameca al bar o als menjadors que tenim al G5 i al G6, que no podem compartir idees a la Sala Knowledge Hub ni anar a buscar un llibre a la biblioteca, que no podem tancar ni obrir aules o indicar a algú on són, que no podem tenir cura -ni gaudir- d’un espai que és ben nostre, ni podem donar menjar als gats que de la nostra facultat n’han fet la seva llar, que no podem fer les gestions que fèiem cada dia, ni atendre a ningú mirant-li als ulls. Qui ho diria que són aquells gestos més petits, aquells que passen desapercebuts, els que més enyorem ara! Ja fa un mes que estem confinats, per aquest motiu, el primer text d’aquest butlletí, no pot ser ni informatiu ni acadèmic, cal que sigui una mica més personal, una mica més de tots.

En primer lloc, volem agrair a tothom l’esforç que fa per adaptar-se a aquesta nova realitat i treure forces d’on sigui per poder seguir dedicant, sovint fent malabars, el seu temps a les tasques que feia habitualment de manera presencial a la Facultat (docència, estudi, gestió, recerca, servei...).

En segon lloc, també volem donar les gràcies a totes aquelles persones que professionalment us dediqueu al camp de la salut i a totes les que us heu ofert com a voluntàries per fer algun tipus de suport als altres en aquest moment difícil. La vostra feina té molt de valor. Mil gràcies. A la resta, només dir-vos que com a comunitat també hem posat un granet de sorra a favor del bé comú a través de compartir els materials que tenim als laboratoris i que ara són d’utilitat als hospitals del voltant.

En tercer lloc, volem enviar el nostre escalf a tothom qui ha perdut éssers estimats. Dir adéu no es pas mai fàcil, però dir-ho sense tenir a la família al costat o sense un comiat adequat és infinitament més dur. Esperem que el record de tots els moments viscuts amb aquelles persones que ja no hi són us ajudi a trobar la força per somriure i seguir endavant.

En quart lloc, també us volem demanar disculpes si creieu que algú de nosaltres, o com a col·lectiu, no hem reaccionat prou de pressa o no hem sabut adaptar-nos prou bé a aquesta situació. Recordeu que a través d’Opina ens podeu fer arribar les vostres queixes o els vostres suggeriments i, si en teniu, les vostres felicitacions a algun membre o grup de la nostra comunitat.

Per últim, també volem felicitar  a totes les persones que han fet o faran anys aquests dies o que tinguin un esdeveniment per celebrar i no ho puguin fer en companyonia. Que el confinament no ens prengui el somriure,  les ganes de compartir, ni el convenciment que tot anirà bé. 

L’equip de deganat