Premis Excel·lència Docent

26/09/2020

1-Quines son les característiques que haurien d’incidir com a bon professor en una Facultat com la d’educació?

L.M: Jo crec que un dels factors és que t’agradi la docència i que t’agradi acompanyar a les persones que s’estan desenvolupant, això ho han de porta a dintre ja que sinó l’essència en si no hi és i encara que estiguis a la universitat estàs formant a mestres, educadors, pedagogs, psicopedagogs i això ho has de portar a sobre: la docència i que vulguis acompanyar a altres que estan creixent , desenvolupant, que estan canviant, que estan en un procés i que els hi pots aportar en que aquest canvi i evolució es faci de la millor manera possible, també crec que han de ser persones que han de tenir molta il·lusió i que sàpiguen transmetre aquesta forma d’expressar-se, treballar i de conviure, han de ser persones actives, participatives i amb una sensibilitat per tots els aspectes socials per tot el que és la nostra societat que ens va canviant , has d’estar sensible  i ho has de fer amb ganes i il·lusió. També crec que és important el treball en equip, que tinguis la capacitat de treballar-hi , de poder veure què pots aportar tu, en què ets bo tu però sabent en què son bons els demés i tenir aquesta capacitat de crear equips que tan necessaris son per la docència com per la gestió perquè actualment tots hem de fer una mica de casa cosa, no hem de venir amb la mentalitat de que faràs docència i ja està perquè hi ha coses que la docència es millora amb una bona gestió i tu hi has de ser-hi.

J.T: Aquesta pregunta, d'entrada, no té una resposta simple. Podríem refugiar-nos en les característiques específiques de les competències docents, però això no ens diferenciaria de la resta de facultats. Crec que en Educació el nostre discurs-contingut i actuació professional ha de ser molt coherents. No val, a títol d'exemple, que diguem i prediquem sobre la importància de la feina en grup, fins i tot cooperatiu, de la importància de la feina socialitzada, si després la nostra actuació no té aquests additaments. És a dir, els nostres alumnes ens veuen treballant individualment cada un en la seva matèria i les nostres actuacions no estan en la mateixa sintonia.

Però més enllà de les competències docents i de coherència entre teoria i pràctica docent, cal afegir el compromís i la identitat professional amb l'ensenyament. Abans de res, som professors i la nostra identitat, a més, passa per ensenyar a ensenyar i això és una mica complex, atès que l'objectiu del nostre treball és, alhora, contingut d'ensenyament.

També caldria afegir el compromís institucional. En aquest sentit, cal desenvolupar més i millor la cultura d'equips docents, que a més de ser clau per a l'actuació diària, esdevenen motors de desenvolupament professional.

Finalment, crec important també el nostre compromís amb l'educació en general i la seva qualitat. La nostra preocupació per la millora ha de ser la constant. Som conscients que això comporta automàticament la reflexió i autoavaluació de la pròpia pràctica que ens permeti, juntament amb altres, assumir els reptes que es deriven de l'exigència de qualitat del sistema. I això, exigeix que l'actualització professional i la preocupació per la mateixa es converteixi en un eix vehiculador de la professionalitat.

2-Des del vostre punt de vista com es podria promoure la innovació en la docència universitària

L.M: Tenint en compte que estem en una Facultat d’Educació aquesta la innovació passa per posar-te en contacte amb els Centres, amb les Institucions, una cosa és innovar en com fem la docència nosaltres  però també els hi hem donar i transmetre als nostres estudiants com ells hauran de fer aquesta innovació perquè és una carrera innovadora i hem de tenir clar que no només nosaltres sinó aquesta innovació l’aconseguim quan ens posem en contacte amb les Institucions i treballem conjuntament,  també cal que treballem també amb l’Administració, cal preguntar-se cap a on anem, quins tipus d’educadors i mestres necessitarem que surtin al mercat de treball, crec que això també és part de la innovació, saber aquest camí, cap a on s’ha d’anar i aplicar-ho tan aquí com a les escoles, fer més xarxa en aquest sentit jo penso que és part de la nostra feina en la docència i innovació universitària i apuntar-nos a cursos, crec que hi ha molts cursos molt ben dissenyats per part de la Universitat i entitats externes, hi hem d’anar, no pot ser que s’arribi a la Universitat com a docent i ja està, has de parlar amb el teu equip i si es necessita assessorament extern per innovar cal fer-ho.

J.T: Aprofitant les sinergies que es deriven de les iniciatives de dalt a baix i a l’inrevés. És a dir, aprofitant les línies d'investigació / innovació i els recursos que comporten, propiciades per les convocatòries internes i externes d'innovació docent, juntament amb les iniciatives del propi professorat que sent la necessitat de millora de la pròpia activitat docent.

En aquest sentit, cal considerar que ens referim a un plural. Entenem que la innovació des de baix emergeix dels propis equips docents, més enllà de l'àmbit individual, i considerem a més que la promoció de la innovació es veu beneficiada per la consolidació d'estructura de grups, xarxes, interconnexions, des d'una lògica interdisciplinar, interdepartamental i interfacultativa (i fins i tot interuniversitària).

A tot això, cal afegir la necessitat de seguiment-acompanyament i formació en els processos d'innovació, al mateix temps que també la necessitat de donar suport / vehicular la transferència i impacte dels projectes d'innovació desenvolupats. És fonamental per a poder parlar d'innovació amb criteri, assumir la institucionalització de la mateixa i això comporta anar més enllà de la implantació-desenvolupament dels projectes, per instal·lar-se en una cultura de disseminació de la innovació a nivell institucional que permeti la supervivència de les innovacions escomeses. Però aquest és un altre tema i no tenim temps, ni espai per abordar-lo.

3- Quin rol juga l’estudiant en la interacció docent a la universitat?

L.M: L’estudiant per a mi és el protagonista absolut, ho juga tot, en certa mesura l’hem de mirar a ell i li hem de dedicat tot, l’estudiant estarà aquí quatre anys si és un Grau o un si és un màster i en aquestes etapes de la seva formació ens porta en aquest pont i aquesta interacció amb l’exterior, hi hem de tenir un contacte estretíssim de confiança, de poder-nos parlar tranquil·lament, què necessiten, com ho veuen, què els hi falta. Els estudiants ja venen amb una base, alguns venen del mon del lleure o de cicles formatius que  ens acosten a la realitat, son persones que ens han de dir com ho veuen  i que ajudin a les persones que no han tingut contacte amb aquest mon professional i els necessitem absolutament, la interacció ha de ser molt gran en tots els sentits.

J.T: És una peça clau, sobretot amb el canvi de paradigma en la lògica de la formació basada en perfils i competències professionals. En la mesura que l'aprenentatge de l'estudiant és el centre d'atenció, no hi ha dubte que els canvis que es provoquen són quantitativament i qualitativament molt significatius. Des de les estratègies metodològiques, des dels recursos, des de l'organització de la feina, tant presencial, supervisat com a autònom, els sistemes de seguiment i avaluació. A més d'assumir que hem d'afrontar nous escenaris d'ensenyament-aprenentatge més enllà de l'aula, connectant amb les realitats socioprofessionals, amb altres professionals, incloent-nos els mateixos professors en interconnexió dins d'un títol professional ....

La conseqüència directa dels nous plantejaments és que també s'han de produir canvis en la docència universitària. Nous rols, funcions i competència docents per poder donar respostes als nous reptes i exigències

D'altra banda, també cal donar-li a l'alumne el protagonisme apuntat. No n'hi ha prou amb donar-los més informació, amb programar-les més i millor les seqüències de treball, les activitats d'aprenentatge, elaborar amb molt de detall les guies docents, ... estem necessitats que el mateix alumne s'impliqui no només en el treball i activitats acadèmiques, sinó que adquireixi el compromís personal, institucional i professional per anar més enllà de complir amb els requeriments i les exigències prescriptives derivades de les referides guies docents. L'alumne, sent el veritable protagonista, ha de també assumir-ho, autoregular el seu propi procés, assumir els seus propis processos d'autoavaluació.

Sobre aquest particular, tinc els meus dubtes, perquè no veig clara l'assumpció d'aquest protagonisme, la seva autoregulació, i per tant la seva autonomia. Fins i tot m'atreveixo a dir que s'entreveu certa dependència en la interacció docent-discent quan s'albira, en bastants casos, una assumpció de compliment gairebé burocràtic de les exigències acadèmiques del procés ensenyament aprenentatge. No sé si li donem l'oportunitat real, d'assumir el seu protagonisme. Caldrà seguir investigant i reflexionant.

4-Que opineu dels premis d’excel·lència docent que atorga la Facultat i la Universitat?

L.M: Jo penso que la docència no es la paraula que en el currículum del professorat universitari es valora més i crec que son absolutament necessaris, hi ha moltes maneres de dir l’excel·lència  en recerca, el sistema està ben construït en aquest sentit però no amb la docència i jo penso que un bon professor universitari ha de ser tan bo amb la docència com amb la recerca que  no vol dir que hi hagi èpoques que es dediqui més a la recerca o a la gestió i hi hagi èpoques més a la docència però crec que les tres potes s’haurien de tenir i la que va coixa és la docent i que hi hagi aquests premis està molt bé i s’ha de seguir donant i crec que és un bon recurs que cal potenciar.

J.T: Ve a elevar la dignitat de la docència. Dic això, sense embuts, ja que la docència, com a funció important de tot professor universitari, té un gran desequilibri pel que fa a reconeixement enfront de l'altra funció important com és la investigació.

Em preocupa seriosament que els nostres professors novells i no tan novells, sense ser ells culpables directes, facin major aposta per la funció investigadora. No pot ser d'una altra manera en el context d'acreditacions en què ens movem per arribar a ser professor universitari, però no oblidem que això afecta directament la qualitat de la docència.

Amb això no estic traient protagonisme a la funció d'investigació, però si vull reclamar el protagonisme de la funció docent per arribar també a la consolidació professional.

En síntesi, m'alegra aquest tipus de reconeixement al campus i a la Facultat, que ve a demostrar també que l'activitat docent té les seves compensacions i més, pot ser referent també, a partir d'aquest reconeixement, per als professors novells. En aquest sentit, sóc defensor del reconeixement de les trajectòries professionals.

5-Quins consells donaríeu als professors novells que aquest curs començant la seva docència a la nostra Facultat?

L.M: Aquest curs és una mica especial i ho serà per tots, per ells i per nosaltres, en aquest sentit crec que en moltes coses no hi haurà experts, en moltes coses estem molt similars i haurem d’ajudar-nos. Els consells? Que no s’espantin, que hi hauran coses que anirem més lents ja que ens sorprendran i haurem de reflexionar una mica més sobre cap a on anem i com reaccionem però per altre banda també és una oportunitat, un repte i es tracta de créixer tots junts, que vinguin amb il·lusió , amb ganes i en ser creatius, innovadors i que també ens ajudin, quan ve algú de fora a vegades es troben solucions molt més ràpides i molt més encertades que els que ja estem a dins des de fa temps, això no ho podem perdre en cap sentit i tots els que vinguin de nous que tinguin empenta i sobretot que diguin les coses, son part de l’equip i ens necessitem tots.

JT: Part del que els diria ja està en la resposta a la pregunta anterior: han de saber combinar encertadament la funció investigadora amb la funció docent.

De manera més específica, podria apuntar a la necessitat d'una socialització professional en el si d'un grup de recerca (o equip docent, o si és possible en els dos), depèn de la tipologia de professor que sigui (col·laborador, lector, associat , ...).

També destacaria la rellevància de comptar amb un mentor en línia amb l'especialitat o contingut que desenvolupa (he participat en diverses ocasions de plans de mentoria en el meu departament i solen donar resultats molt positius i reclam més en aquesta direcció). La rellevància de comptar amb una persona amb recorregut específic en les matèries (o matèries pròximes) dóna seguretat i permet superar les dificultats inicials i la solitud en què de vegades es troba abocats alguns dels nostres professors principiants.

Afegiria a tot això l'honestedat i l'ètica professional. Ser conscients que un és novell és molt important. En aquest sentit cal ser humils i davant dels alumnes i els companys assumir les pròpies limitacions. No sempre es tindrà resposta per a tot, però amb honestedat podem ajornar una pregunta a l'endemà un cop haguem assegurat la resposta. Els estudiants això ho saber veure a minut i a més ho valoren.

També afegiria que no oblidin que s'actua en un context i cal estar contextualitzat, tant a nivell departamental com de la pròpia Facultat. Un gran error sol ser passar d'això i, entre altres coses, el repte actual és aprendre “en” i “del” context en que ens inserim.