ENTREVISTA A MARIONA BOIXADERA, ERASMUS-PRÀCTIQUES A UN CAMP DE REFUGIATS D'ATENES

Mariona Atenes
Entrevistem a la Mariona Boixadera, una estudiant de Pedagogia de la Facultat de Ciències de l'Educació que ha marxat a fer l'Erasmus-Pràctiques a un camp de refugiats d'Atenes.

08/02/2019

1. Quin grau estàs estudiants i a quin curs estàs?

Estic fent Pedagogia i ara mateix estic fent un cinquè curs perquè he allargat el grau un any per tal d'anar a fer les practiques fora.

2. Per què vas optar a la beca Erasmus practiques? Quines eren les teves motivacions?

Jo tenia molt clar que volia marxar fora però no volia fer Erasmus-estudis perquè sé que a vegades hi ha problemes de convalidació de crèdits i no volia trobar-me en aquesta situació. I des de segon tenia clar que volia anar a fer les practiques fora i va ser entre tercer i quart que vaig mirar les opcions que hi havia.
Pensava que el programa propi de l'Autònoma no m'acabava de convèncer perquè eren molts diners i poc abans que es tanquessin les inscripcions vaig trobar aquest programa de pràctiques per anar a un camp de refugiats de Grècia.

3. Per què vas decidir anar a Grècia?

Bàsicament perquè vaig veure aquesta opció d'anar a Atenes a un camp de refugiats i em va cridar molt l'atenció. És un tema que està a l'ordre del dia i que, per bé o per malament, a tothom li crida l'atenció i no vaig dubtar ni un segon en aplicar i tirar endavant cap aquí. Tant jo com els meus companys hi he manat bastant a cegues però ha valgut molt la pena.

4. Com i per què vas decidir marxar?

Mai havia viscut fora de casa i trobava que era una bona oportunitat per començar a volar sola i veure altres realitats que no són la bombolla de casa meva.

5. Que t'ha aportat professionalment i com a estudiants aquesta experiència?

M'ha tirat per terra moltes de les teories que havia après i, en part, m'ha ensenyat com l'escola de la vida. He estat alà tres mesos i en tot aquest temps t'has d'enfrontar a uns problemes i realitats que has de solucionar de cop. Per exemple et pots trobar tu sola amb un grup de nois de 14 anys que estan pujant els sostres dels contenidors on tu fas classes perquè si no et destrossen el contenidor, que és on ells viuen. O ser capaç de fer funcionar les coses preparant-les només una hora abans i que funcionin. A ser ràpida i espavilar-te.

6. I personalment?

Personalment m'ha portat a conèixer el significat d'humanitat. Tu arribes allà i no ets ningú pels residents del camp. Ells porten tres anys allà i cada vegada que arriben voluntaris nous t'acullen com si fossis un familiar seu. És gent que ho ha hagut de deixar tot per força, que no té res i del poc que té t'ho dóna tot i amb un somriure d'orella a orella agraint que siguis allà. Se'm posa la pell de gallina cada vegada que parlo d'això. I això que ja fa dos mesos que he tornat.

7. Què és el que més t'ha sorprès de la cultura i la vida grega?

Que són molt mal educats. Perquè tu vas a l'autobús i aquí a Catalunya si et donen un cop o vols passar demanes perdó i et disculpes. Allà et donen un cop i et criden i et diuen de tot, tot i que tu no entens res. Però a l'estar al camp de refugiats jo amb les cultures amb les quals més contacte he tingut és amb la persa i amb l'àrab.

8. Quants refugiats i voluntaris hi havia al camp?

Hi havia entre 1600 i 1700 refugiats i de voluntaris només entre 15 i 20, tot i que depèn de l'època.

9. Què és el que ha estat més difícil per tu del fet d'estar lluny de casa?

Sincerament, posar rentadores. Amb el grup de voluntaris que érem allà vam construir una petita família amb la qual teníem molta confiança. Jo compartia pis amb el Raül i la Mireia que són dos nois també d'aquí Catalunya i era tot tan fàcil que quasi no trobava a faltar la gent i la vida d'aquí.

10. T'ha estat difícil tornar a la vida quotidiana d'aquí?

M'està costant molt. Marxar va ser molt fàcil però tornar està sent molt difícil. Tant tornar a la vida d'aquí com tronar a casa els meus pares que no és el mateix que viure sol.
També costa veure que tu has marxat tres mesos i que aquí tot segueix igual. Que tu has marxat a viure una gran experiència, tornes i ho expliques i la gent no ho entén com ho entens tu. Perquè tothom pensa que a un camp de refugiats només hi ha penúries. És com si només ho entenguéssim els que ho hem viscut.

11. Per què recomanaries aquesta experiència?

Recomanaria a tothom que es llanci i ho faci. Sortir de la teva zona de confort, conèixer gent, conviure-hi, viure en un nou país i haver-te d'adaptar... tot això et fa créixer. I avui en dia que molt tenim l'oportunitat de viure-ho, ho hem d'aprofitar. I també crec que ara és l'edat de fer-ho, després quan ets més grans tens parella o feina o qualsevol cosa que et lliga aquí. Si ara no et lliga res aquí, no ho dubtis i fes-ho.

12. Què vols fer ara que has tornat aquí?

Ara començaré a treballar com a monitora de colònies i al juny entregaré el TFG. Les meves perspectives a partir del juny són o tornar a marxar o començar un màster o una segona carrera d'educació primària. O, si em surt una bona oportunitat de feina posar-me a treballar.