Entrevista a l'Ateneu Infantil

Entrevista a la professora Laia Viladot, responsable de l'organització de l'Ateneu Infantil i Coordinadora d'Intercanvis del Grau d'Educació Primària.

15/05/2019

Com i quan sorgeix la idea de crear l’Ateneu Infantil?
Ara mateix no coneixem l’origen i el moment exacte en que va començar. El que sí sabem és el com. Hi havia un grup de professores de la titulació de mestres d’educació infantil que es trobava sobretot quan alguna tenia una necessitat de compartir experiències i inquietuds. El que feien era organitzar un dinar conjunt de carmanyola i parlaven mentre dinaven. Es reservaven aquest espai al migdia i l’anomenaven Les Tertúlies. D’aquesta manera, feien que se sentissin acompanyades. Em sembla que al cap d’un temps la Teresa Creus es va anar fent càrrec de preparar els dinars de grup. Després la Carme Àngel, que va ser qui va impulsar el grau d’Educació Infantil tal com s’entén ara a tot l’Estat Espanyol, juntament amb la Lourdes Molina també van promoure que es mantingués aquest espai informal de tertúlia que servia d’acompanyament mutu a la nova titulació, fent que s’hi donés potser una orientació més pedagògica per donar suport al claustre de professorat.
A l’Ateneu s’hi arriba quan es jubila la Carme Àngel i el Xavier Gimeno agafa el timó. Ell se n’adona que Les Tertúlies començaven a perdre força perquè a mesura que les docents es jubilaven no s’incorporava gent nova i s’estava perdent la tradició. El Xavier anticipa que si no s’organitzen d’alguna manera diferent, l’activitat s’acabarà perdent i considera que val molt la pena continuar. En aquest sentit, ell fa d’enllaç i és qui dóna forma a l’actual Ateneu durant pràcticament 7 anys, amb la complicitat i el suport de la coordinació del grau d’Educació Infantil (Mequè Edo inicialment i Sílvia Blanch després) perquè considera que és la manera de poder arribar a tot el professorat.
El format de l’Ateneu es diferencia de Les Tertúlies en que es reserva un petit pressupost per conferenciant, l’anunciem i que, a més a més, separem el que és la conferència del posterior dinar. A aquest dinar li donem molta importància perquè ens permet, d’una banda, continuar debatent de manera informal els temes que s’han tractat a la conferència i, per altra, enfortir els vincles entre companyes i companys de feina. És un dinar a peu dret que ens el prepara el Pere Peris, un antic professor de la casa que està jubilat i ens fa uns menús exquisits de temporada amb els que ens sorprèn a cada Ateneu.

Quin és l’objectiu principal?
És difícil resumir-ho amb un únic objectiu perquè hi passen tantes coses!... No ho sé, jo diria que hi ha un doble objectiu: D’una banda fer permeable la universitat, que entrin altres mirades per a la infància de 0 a 6 anys i que ens serveixi en la formació del professorat. Parlem de permeabilitat perquè una de les condicions és que qui ens ve a fer una xerrada no tingui vincles laborals amb la Universitat.
D’altra banda també és un espai interdisciplinari perquè tant els conferenciants com les persones que hi participem som de diferents àmbits i això forma part de la riquesa. L’altre objectiu seria, doncs, poder compartir des de diferents visions les preocupacions que puguem estar tenint respecte la petita infància i el sistema educatiu i familiar que l’acompanya.

A qui va dirigit? Pot assistir-hi qualsevol persona interessada en un tema?
Va dirigit a tot el professorat del grau d’Educació Infantil. Però en les últimes edicions (potser ja fa un parell d’anys...) hem obert la porta a les delegades de cada curs perquè puguin assistir a aquestes xerrades com a agraïment per la seva tasca. I també l’última modalitat que fem és que cadascú pot convidar a alguna persona externa al Grau que cregui que pot tenir interès en aquella xerrada concreta que realitzem.

Com decidiu els temes?
No hi ha un protocol concret, sinó que la crida a possibles propostes està oberta sempre i a tothom. La vida ens porta a conèixer gent interessant, o mitjançant el boca orella, o a les jornades, seminaris i congressos... En definitiva, les xarxes en les que ens movem fan que -de tant en tant- vagin sortint idees de persones i temes susceptibles de ser convidades o tractats a l’Ateneu Infantil. Hem convidat gent molt diversa; des de persones referents en temes d’innovació amb la petita infància, des de músics, passant per una il·lustradora i fins a una doula. Ha passat gent molt diferent!
De totes maneres, tornant a la pregunta, el que sí s’ha fet sempre és, a les comissions de docència, que són reunions on hi ha bona part del professorat, demanar si algú té idees o propostes per l’Ateneu. Llavors jo, com a organitzadora actual m’ho anoto i m’encarrego de contactar els possibles conferenciants i organitzar el calendari, una per trimestre. L’ideal és fer la planificació anual pel curs següent, però no sempre surten propostes a tant temps vista.

Quins son els temes que heu organitzat aquest curs?
Aquest curs ha vingut un psicòleg sistèmic i bioenergètic que tracta el sistema familiar i ens va parlar sobre la influència de la família com a sistema en el desenvolupament de l’infant. Una altra mirada la vam tenir des dels serveis socials i de teràpia familiar que fa el CESMIC de Gràcia, és a dir, com s’organitzen les institucions quan hi ha dificultats d’aprenentatge o relacionals per acollir i acompanyar aquests infants.
I ara, el proper 7 de juny, convidem a una músic que és creadora d’un projecte molt potent que es diu Artransforma i tracta la inclusió social de la petita infància. És a través de projectes de música i dansa on hi participen persones amb diversitat funcional fent diversos tipus d’espectacles, però també hi ha una part d’acompanyament i acolliment a la petita infància de famílies immigrants a través de l’art.

Perquè creieu que és important organitzar aquests tipus de trobades?
Perquè tal com està organitzat el sistema universitari actualment no tenim facilitats per relacionar-nos i parlar de temes comuns amb gent d’altres departaments i unitats. Amb la qual cosa, aquest és un espai interdisciplinari però que també et permet fer família i fer pinya amb els de la casa. De fet, és un espai molt entranyable on, d’aquestes dues hores que ens ocupa al trimestre, surts amb la sensació de companyerisme i acabes fent lligams amb temes que depassen la teva preocupació laboral.