Entrevista a Jaume Cela i Ollé
Jaume Cela i Ollé (Barcelona, 1949), escriptor, pedagog i mestre. Es llicencià en Magisteri a l'Escola de Formació del Professorat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
06/09/2018
Estàs jubilat però segueixes anant a l’escola, perquè?
Jo m’he jubilat de l’esclavitud del rellotge. Però no m’he jubilat del que m’apassiona en aquesta vida. Des dels 18 anys que estic dins el món educatiu i continuo tenint una activitat que es concreta amb moltes coses. Una d’elles, amb la meva participació un dia a la setmana a l’Escoleta, l’escola que té la llar durant 26 anys i és un projecte del qual encara avui me’n sento partícep.
Però això no ho és tot.
També sóc membre del Consell escolar de Catalunya, vaig a moltes escoles perquè llegeixen llibres meus, estic vinculat en projectes de recerca... per tant tinc una vida molt activa però això no és un mèrit. Si no fes això ja m’hauria tirat daltabaix d’un pont.
Què t’ha aportat el món l’escola a la teva tasca d’escriptor?
He escrit la majoria de llibres adreçats al públic infantil, fet pel qual he adquirit el coneixement real d’aquest món. A més, de forma inherent, els nens t’enganxen tota la seva imaginació i creativitat. Per altra banda, també he escrit per adults, tant en forma de llibres com d’articles, i ho he fet sobre els tres temes que millor conec: el món de l’ensenyament, la literatura i el cine.
Cert! Que fins i tot vas impartir classes del Màster en Educació i Cinema de fa uns anys aquí a la Facultat.
Sí, vaig poder col·laborar amb una part dels crèdits. Els alumnes veien una pel·lícula i després en fèiem un anàlisi exhaustiu. Els demanava una visió crítica.
Com valores la situació actual de l’Escola catalana?
Estem en un moment molt intens. Hi ha un debat molt important que fa referència a tot el tema d’innovació. Què és el que s’ha d’innovar i què és el que convé mantenir? Tenim uns reptes molt importants. Un d’ells ajustar l’avaluació a les propostes competencials que més o menys es van generalitzant al món de les aules. Per altra banda, s’ha de valorar com la formació inicial i les nostres escoles cada cop es van relacionant més. I, en conseqüència, quins canvis ha de patir la Universitat perquè s’ajusti a aquest dinamisme.
I és igual o més important la generació d’una escola inclusiva, una escola per a tothom. Que atengui totes les necessitats, si més no en el tram obligatori, dels nens i nenes del nostre país i, a més, moltes vegades responen a singularitats que una escola ha de saber atendre.
S’ha adaptat l’escola als canvis de la societat actual?
Amb algunes coses sí, amb d’altres no. Hi ha coses que es vol que no s’adaptin. Sobretot amb el tema d’inclusió. La societat ha de ser inclusiva. Però no ho és. L’escola ho ha de ser. La societat pot ser que sigui generadora de desigualtats entre homes i dones. L’escola ha de lluitar sigui quines condicions siguin les de la societat.
I més encara en el moment sociopolític actual.
Sí, ara s’està accentuant cada cop més aquest trist debat que hi ha sobre l’adoctrinament i els afers relacionats que se’ns imposen des d’algunes determinades classes polítiques sobre el món de l’escola. Però l’escola té aquesta doble vessant, i sempre l’ha tinguda: té una tendència per reproduir el que és la societat, però per altra banda té la funció d’ajudar a formar persones que siguin crítiques, capaces d’imaginar altres formes de fer que el món avanci i des de l’escola s’ha de potenciar l’accés a aquestes formes.
Si tinguessis poder per canviar el sistema educatiu, digues tres canvis que proposaries.
Els dos primers ja els he dit: fer una escola de tots per a tothom, i la reflexió sobre l’avaluació d’un currículum més competencial. Ha d’haver-hi un canvi de la mentalitat en el professorat, sobretot en el tram de l’ensenyament obligatori (fins als 16 anys). I després un augment considerable de recursos. Amb més recursos, si no hi ha canvi de mentalitat amb algunes qüestions, avançarem poc, i si hi ha un canvi de mentalitat i no entren els recursos avançarem poc igualment. El tercer afer és la formació professional inicial. Sobretot en un punt fonamental, i que aquesta Casa en va ser capdavantera fa molts anys. En termes de formació inicial i el món de les escoles. El practicum és un eix fonamental en la formació dels mestres.
Digues una frase sobre l’educació que per a tu defineixi el món de l’ensenyament.
Una esmena: “el món de l’educació”, perquè l’ensenyament forma part de l’educació. Per mi educar és un procés d’acompanyament que fem cap al nouvingut perquè es desenvolupi en dos sentits. Que sigui capaç de dissenyar el seu projecte de vida però que en aquest disseny tingui present que no està sol. Per tant, que sigui responsable d’ell mateix i dels altres. L’educació es fonamenta sobre aquests dos valors. En tot aquest procés, descobreixes que l’educador també està acompanyat i és un actor que també es va fent i refent en aquest procés d’acompanyament.
Jo m’he jubilat de l’esclavitud del rellotge. Però no m’he jubilat del que m’apassiona en aquesta vida. Des dels 18 anys que estic dins el món educatiu i continuo tenint una activitat que es concreta amb moltes coses. Una d’elles, amb la meva participació un dia a la setmana a l’Escoleta, l’escola que té la llar durant 26 anys i és un projecte del qual encara avui me’n sento partícep.
Però això no ho és tot.
També sóc membre del Consell escolar de Catalunya, vaig a moltes escoles perquè llegeixen llibres meus, estic vinculat en projectes de recerca... per tant tinc una vida molt activa però això no és un mèrit. Si no fes això ja m’hauria tirat daltabaix d’un pont.
Què t’ha aportat el món l’escola a la teva tasca d’escriptor?
He escrit la majoria de llibres adreçats al públic infantil, fet pel qual he adquirit el coneixement real d’aquest món. A més, de forma inherent, els nens t’enganxen tota la seva imaginació i creativitat. Per altra banda, també he escrit per adults, tant en forma de llibres com d’articles, i ho he fet sobre els tres temes que millor conec: el món de l’ensenyament, la literatura i el cine.
Cert! Que fins i tot vas impartir classes del Màster en Educació i Cinema de fa uns anys aquí a la Facultat.
Sí, vaig poder col·laborar amb una part dels crèdits. Els alumnes veien una pel·lícula i després en fèiem un anàlisi exhaustiu. Els demanava una visió crítica.
Com valores la situació actual de l’Escola catalana?
Estem en un moment molt intens. Hi ha un debat molt important que fa referència a tot el tema d’innovació. Què és el que s’ha d’innovar i què és el que convé mantenir? Tenim uns reptes molt importants. Un d’ells ajustar l’avaluació a les propostes competencials que més o menys es van generalitzant al món de les aules. Per altra banda, s’ha de valorar com la formació inicial i les nostres escoles cada cop es van relacionant més. I, en conseqüència, quins canvis ha de patir la Universitat perquè s’ajusti a aquest dinamisme.
I és igual o més important la generació d’una escola inclusiva, una escola per a tothom. Que atengui totes les necessitats, si més no en el tram obligatori, dels nens i nenes del nostre país i, a més, moltes vegades responen a singularitats que una escola ha de saber atendre.
S’ha adaptat l’escola als canvis de la societat actual?
Amb algunes coses sí, amb d’altres no. Hi ha coses que es vol que no s’adaptin. Sobretot amb el tema d’inclusió. La societat ha de ser inclusiva. Però no ho és. L’escola ho ha de ser. La societat pot ser que sigui generadora de desigualtats entre homes i dones. L’escola ha de lluitar sigui quines condicions siguin les de la societat.
I més encara en el moment sociopolític actual.
Sí, ara s’està accentuant cada cop més aquest trist debat que hi ha sobre l’adoctrinament i els afers relacionats que se’ns imposen des d’algunes determinades classes polítiques sobre el món de l’escola. Però l’escola té aquesta doble vessant, i sempre l’ha tinguda: té una tendència per reproduir el que és la societat, però per altra banda té la funció d’ajudar a formar persones que siguin crítiques, capaces d’imaginar altres formes de fer que el món avanci i des de l’escola s’ha de potenciar l’accés a aquestes formes.
Si tinguessis poder per canviar el sistema educatiu, digues tres canvis que proposaries.
Els dos primers ja els he dit: fer una escola de tots per a tothom, i la reflexió sobre l’avaluació d’un currículum més competencial. Ha d’haver-hi un canvi de la mentalitat en el professorat, sobretot en el tram de l’ensenyament obligatori (fins als 16 anys). I després un augment considerable de recursos. Amb més recursos, si no hi ha canvi de mentalitat amb algunes qüestions, avançarem poc, i si hi ha un canvi de mentalitat i no entren els recursos avançarem poc igualment. El tercer afer és la formació professional inicial. Sobretot en un punt fonamental, i que aquesta Casa en va ser capdavantera fa molts anys. En termes de formació inicial i el món de les escoles. El practicum és un eix fonamental en la formació dels mestres.
Digues una frase sobre l’educació que per a tu defineixi el món de l’ensenyament.
Una esmena: “el món de l’educació”, perquè l’ensenyament forma part de l’educació. Per mi educar és un procés d’acompanyament que fem cap al nouvingut perquè es desenvolupi en dos sentits. Que sigui capaç de dissenyar el seu projecte de vida però que en aquest disseny tingui present que no està sol. Per tant, que sigui responsable d’ell mateix i dels altres. L’educació es fonamenta sobre aquests dos valors. En tot aquest procés, descobreixes que l’educador també està acompanyat i és un actor que també es va fent i refent en aquest procés d’acompanyament.