Entrevista a dues estudiants de primer

01/02/2021

Com estan repartides les classes a la vostra carrera? És a dir, quantes en feu de virtuals i quantes de presencials?

Nil: Ara mateix ho estem fent tot online amb l’excepció dels exàmens i d’alguna presentació, com per exemple de l’assignatura d’Educació i Contextos Educatius dels divendres.

Eva: Sí, al principi de curs sí que vam fer més classes presencials, però cap a finals d’octubre i principis de novembre ho vam passar tot a virtual.

Nil: Al començament era un 95% presencial i un 5% online, perquè sobretot el que fèiem virtualment eren les classes magistrals.

Us concentreu durant les classes virtuals?

Nil: Bueno...

Eva: A veure, jo en si ja tinc bastants problemes per concentrar-me, i és clar, quan estàs a casa no canvies el xip. És a dir, si vas a la universitat ja et mentalitzes que vas a fer classe, però aquí a casa és un: “m’aixeco del llit i vaig a fer classe”.

Nil: O sense aixecar-se del llit depèn de la persona! No, però, he parlat amb algunes companyes i a totes ens afecta el fet de no tenir la rutina que teníem “d’ara anem a la Universitat, ara anem a tal...” I no sé fins a quin punt influeix a estar menys atentes a les classes.

Eva: I la interacció amb les persones, perquè ara et connectes a classe, surts, i ja està. I l’ambient hi fa molt. 

Nil: Exacte.

Esteu aprenent igual que quan fèieu classes presencials?

Nil: Sincerament, no. És una miqueta una barreja de tot el que hem dit. I a més, en fer-ho virtualment ens demanen uns requisits diferents i tampoc s’ensenya de la mateixa manera. El simple fet d’acostumar-te a la classe online ja afecta la teva educació, i si això li sumes canvis d’horaris d’última hora – un aspecte amb què vam tenir problemes com a delegades - encara és més difícil organitzar-se.

Eva: És clar, sembla que s’aprofiti que estiguem casa perquè es vegi més fàcil fer alguns canvis, quan a nosaltres ens perjudiquen. És a dir, encara que fem les classes online, tenim un horari marcat, i si van fent canvis d’última hora, ens és més difícil acostumar-nos a la nova rutina. A més, és molt diferent el que aprens allà o si estàs a casa.

Amb quines dificultats us heu trobat a l’hora de conèixer companyes i companys de classe? 

Nil: Per sort el principi de curs vam fer-ho de forma presencial i va anar molt bé a l’hora d’establir relacions interpersonals amb els companys i companyes. Però és veritat que quan van començar a posar més restriccions, i no només parlo de les classes online, sinó del confinament municipal, es va complicar tot. I és que a la UAB una persona potser és de Sabadell, una altra de Terrassa, i n’hi ha una de Castelldefels. En el meu cas, per exemple, la meitat del grup és de fora del Vallès i del Barcelonès, així que el confinament perimetral em dificulta bastant mantenir-hi el contacte. És cert que tenim el whatsapp per parlar i organitzar-nos pels treballs, però no és el mateix que quedar amb una persona per prendre alguna cosa.

Eva: És això, els primers dies vam tenir l’avantatge de poder veure la gent amb qui compartíem la carrera. Però després hi va haver aquest trencament i es va fer més difícil mantenir-hi el contacte. Ara vas més al teu rotllo, menys en els treballs.

Heu fet el vostre grup d’amigues i amics?

Eva: Bé, sí que he conegut algunes persones que són més properes, però poques. I des que vam començar a fer-ho tot virtual no he anat més enllà. Parlo amb elles pels treballs, però no he tingut temps a establir-hi una amistat i fer altres plans.  

Nil: Suposo que això depèn molt de la persona i del que estàvem parlant abans: de fins a quin punt el grup amb qui t’has fet viu al mateix municipi o comarca. En el meu cas sí que he format un grup, en el qual s’ha anat ajuntant més gent i tal. I encara que amb alguns hi he seguit en contacte, ha sigut més difícil mantenir el vincle d’amistat com a tal.

Us heu involucrat en el teixit associatiu de la UAB?

Nil: Doncs, sí. De fet, m’hi he involucrat massa.  Soc delegat, m’he apuntat a Ganàpies, i amb una de les persones amb qui sí que m’hi he fet més estem treballant per obrir una associació. Soc un noi que m’agrada tenir molts projectes oberts, per tant, en el meu cas sí. El que passa que, per exemple amb Ganàpies, encara no hem pogut ni assajar, ni fer les novatades, ni absolutament res, ja que tot és presencial. I és que és això, pots apuntar-te a moltes coses, tenir moltes idees i moltes ganes, però estem allà mateix, no es pot fer.

Eva: Jo no m’he involucrat tant com en Nil! I és que com que sé que no podré, d’entrada ja no m’informo. Però és clar, si estigués allà seria diferent, perquè ho tindria més proper.  

Com valoreu la primera etapa del món universitari?

Nil: A veure, tenint en compte tot el que ja hem parlat i deixant això de banda, l’experiència en general és positiva, però amb moltes coses a millorar. I no sé fins a quin punt l’Eva també ho pensa, però sentim que els alumnes som els que ens toca pagar els plats trencats amb molts temes, o per falta de comunicació entre professorat o el que sigui. És a dir, a vegades ens costa fer la nostra feina de delegats i informadors. Ens agradaria que el feedback que no podem tenir de forma presencial, ens arribés a través d’algun altre canal de comunicació amb els professors, en el qual hi hagués les correccions de treballs que es farien en veu alta en una classe presencial o un petit comentari de text quan estàs fent una entrega. És a dir, que no sembli que estem fent feina extra simplement per fer i que després tots els treballs quedaran a l’oblit.

Eva: Tenint en compte que els dos som delegats del mateix grup, penso força com en Nil. I en general l’experiència és positiva. Personalment estic fent la carrera que sempre he volgut fer, però és car, entres en un món nou i ja en comences allunyat. Necessites sentir-t’hi més a dins, que t’integrin més i rebre més informacions.

Us imaginàveu que la vostra entrada a la Universitat seria en aquestes condicions?

Eva: A veure, es podia intuir el que passaria. El que passa és que al principi ens vam emocionar perquè ens pensàvem que hi podríem anar presencialment, però va durar poc.

Nil: Sí, va ser una miqueta: “Bua, podem començar de forma presencial, potser vol dir que estan donant prioritat a les universitats!”. I no. Una mica això de posar-te el caramel  a la boca per després treure-te’l.

Eva: I no sé si l’hi haurà passat a algú més, però quan ens van dir que tot passava a ser virtual vaig tenir el pensament de “Per què no vaig començar un altre any?”. És a dir, aquest any fer una altra cosa i començar el següent. Però és clar, jo sempre havia volgut estudiar Educació Primària en Anglès i com que ja havia acabat els estudis, volia començar ja. Això sí, m’agradaria gaudir-ho més.  

Nil: Sí, és que és això. Realment l’etapa universitària no és només la formació que puguis arribar a rebre, sinó que ve acompanyada d’un seguit d’experiències, d’un seguit de cercles. I més a la UAB, que és un dels campus més oberts i participatius que hi ha. I el fet de no poder gaudir de ple d’aquesta experiència és una mica... com havíem dit abans que realment no queda molt maco, però és una putada.

Penseu que des de la UAB es fa una bona gestió de la pandèmia?

Eva: No que es faci malament, perquè s’han de gestionar molts aspectes, però sí que a vegades hi ha coses que xoquen. De moment els professors que hem tingut sí que intenten gestionar-ho, però és clar, és difícil per tots. És a dir, hi ha professors que a vegades no ho saben fer perquè també és nou per ells.

Nil: O sigui, nosaltres com a alumnes, com a delegats i com el que sigui, entenem que la situació és difícil per tothom. Però és veritat que a vegades xoca molt la perspectiva de l’alumnat amb la del professorat, i hi ha certes decisions de rectorat i de deganat, que topen també amb les de professorat i alumnat. I en aquestes últimes sí que sentim que no tenim tant dret de decisió directa, quan realment són aspectes que ens afecten. Un exemple seria l’examen de català, ja que des del novembre fem pràcticament totes les classes online i llavors l’examen ha de ser presencial, quan s’ha demostrat amb altres cursos i altres carreres que és possible fer exàmens online d’una forma correcta. A més, no es té en compte les situacions familiars, ja que potser hi ha alumnes que viuen amb persones d’alt risc, o elles mateixes ho són. I no s’ofereixen alternatives viables en aquest sentit. Parlo de la carrera d’Educació perquè és la que més ens influeix, però he parlat amb gent d’altres carreres i pensem que no pot ser que en plena onada de fred et toqui fer un examen amb les finestres obertes.

Milloraríeu algun aspecte?

Eva: Tot el que hem anat veient ho hem intentat millorar. A mi personalment no m’importa anar a fer un examen presencial, però molta altra gent a casa potser té més riscos. I això, les classes sí que les podem fer virtuals, encara que tothom sap que no tenim els mateixos coneixements, però després a fer l’examen sí que hi hem d’anar. És contradictori.

Nil: Xoca una mica. O sigui, sí que es podria arribar a plantejar més endavant fer més classes presencials, perquè s’ha demostrat que la classe en si no és un dels factors de més risc. El problema és el transport, ja que la majoria de gent l’utilitza i és un nucli d’alt risc de Covid. Es podrien oferir moltes alternatives? Sí. El que passa és que no veig la UAB com entitat capacitada o amb les ganes suficients d’arribar-ho a fer.

Dius alternatives com organitzar busos més particulars i no un transport massificat de metro i ferrocarril?

Seria molt complicat d’assolir perquè és el que dèiem abans, hi ha gent de tot arreu. Però a vegades sents que estàs una mica oblidat de la universitat com a entitat. És a dir, es podrien haver arribat a fer moltes altres coses de les quals s’estan fent. I el que s’han dedicat a fer és anar posant pedaços sobre pedaços temporals. I sí que se n’havien de posar per arreglar les coses a curta distància, però també s’hauria d’haver plantejat alguna solució per arreglar-ho a la llarga. I crec que això ha sigut un mal error de gestió i organització per part de l’entitat. Però això ja és més opinió personal.

Però plantejaries fer totes les classes presencials i un servei de transport més personalitzat?

Nil: Ja es va demostrar quan vam començar les classes presencials, que si se seguien els protocols correctament amb distància de seguretat, mascareta, gel hidroalcohòlic, i la separació de seminaris per fer més grup bombolla, la universitat com a tal és un lloc segur per aprendre. El problema és el transport i les hores de després de la universitat.

Eva: Sí, ho anava a dir, no és només que sigui per la universitat, sinó que cadascú ha de saber el que està fent.  

Nil: Però és que això ja és molt complicat d’assolir només amb la nostra carrera, que som 84 si fa no fa, per tant s’entén que no ho vulguin aplicar. Però una miqueta de dits de front que també és necessari en aquesta situació!