Una guia ajuda a gestionar els conflictes en activitats esportives

Sovint, els camps d'esports visibilitzen tensions iniciades fora, abans de començar o durant la classe o l'entrenament: el conflicte és inherent a les persones i les seves relacions, per això cal integrar-lo i disposar d'estratègies per abordar-lo. Segons afirma el psicòleg esportiu Julio Figueroa al pròleg de la guia, “en els esports d'equip, gestionar la convivència i els conflictes entre persones de diferents cultures és clau per aconseguir que juguin bé i guanyin”. Per això, “un esportista d'elit també ha d'educar les seves habilitats socials per rendir al màxim”.

Per part seva, l'activista Paco Cascón adverteix que reaccionem negativament a la idea de conflicte perquè l'associem a la violència i a una experiència desagradable però, en realitat, és una oportunitat de canvi i d'aprenentatge. I, com afirmen els autors més endavant, “un conflicte ben enfocat és una oportunitat d'evolució personal i col·lectiva, alhora que reforça la cohesió i el treball en equip”. Per aquest motiu, les persones que dirigeixen equips i grups d'esport no deuen viure el conflicte amb temor o com una dificultat sinó amb serenitat i seguretat. Per a això, és important tenir un mètode d'abordatge del conflicte rigorós com el que ofereix aquesta guia pràctica (és important, a més, que els formadors prenguin consciència que, a més d'entrenador o entrenadora, són un adult de referència i, per tant, han de cuidar les bones maneres i el llenguatge, saber escoltar i donar veu a l'equip o ser rigorosos en la planificació dels entrenaments i la puntualitat).

Qualsevol activitat amb menors és una activitat educativa on aprenen valors i models de referència sobre com fer les coses. L'esport infantil i juvenil, a més, és “intrínsecament educatiu”, segons afirmen els autors. L'objectiu de la guia és no deixar passar un conflicte sinó aprofitar-ho per fer una bona tasca didàctica i esportiva i influir en els joves per crear una societat més justa i pacífica.

La guia gira al voltant de tres valors: la pau (cuidar-se que, als entrenaments i classes, ningú pateixi cap tipus de violència física, humiliació o exclusió), el respecte (reconèixer el dret de totes les persones a una identitat pròpia i tractar dignament tothom) i la diversió (fer que els joves se sentin motivats per l'esport i gaudeixin amb ell). I els autors proposen cinc estratègies que permeten passar d'una cultura de grup violenta (jerarquies basades en la llei del més fort, exclusions, burles, faltes de respecte, conflictes enquistats…) a una cultura de pau (igualtat d'oportunitats, relacions respectuoses , normes clares i consensuades, diversió…). Les cinc estratègies són: acords bàsics (normes generals, valors guia, aliança inicial); prevenció (preparar per endavant una sessió exitosa i pacífica de classe o entrenament); prOvenció (cohesionar el grup i teixir una bona xarxa de suport mutu); transformació de conflictes des d'una mirada restaurativa; i creació d'un marc normatiu de grup.

Al començament de la vida d'un grup, és important establir les bases durant les primeres sessions recordant el marc normatiu de la institució, donant un enfocament cooperatiu a les activitats, fent activitats de provenció i explicant com s'abordaran els conflictes. Tot seguit, al llarg del curs, és important treballar en la prevenció de conflictes innecessaris (aquells als quals podem anticipar-nos), atendre i aprendre els conflictes inevitables (no previsibles), aplicar mètodes de transformació de conflicte prèviament assajats i, quan un conflicte sigui reiteratiu, crear una nova norma per generar noves rutines de convivència.

La guia recull multitud d'exemples pràctics viscuts en grups reals, proposa activitats, facilita l'autoaprenentatge i sintetitza la informació en taules resum amb, per exemple, un cas específic de gradació de les faltes, de lleus a molt greus, i les conseqüències corresponents que haurien de tenir en cada cas.