Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Nou projecte per a la recuperació integral del jaciment arqueològic del Pla d'Almatà

23 oct. 2025
Compartir a Bluesky Compartir a LinkedIn Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

El Departament de Cultura i la Paeria de Balaguer han presentat el projecte de recuperació integral del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, que forma part del Campus d’Arqueologia i de Paleontologia de la UAB. Amb el nom d’«El renaixement del Pla d’Almatà», la iniciativa preveu diferents intervencions, entre les que hi haurà l’ampliació de les excavacions arqueològiques i una actuació per a l’estudi i restauració de la muralla.

 

 Els representants institucionals que van presentar el nou projecte per al jaciment de Pla d'Almatà
Els representants institucionals que van presentar el nou projecte per al jaciment del Pla d'Almatà, entre els quals la professora de la UAB Helena Kirchner (tercera per la dreta)

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Paeria de Balaguer (Lleida) han presentat recentment el projecte «El renaixement del Pla d’Almatà», amb l’objectiu de recuperar, conservar i difondre el jaciment. Amb una inversió aproximada de 6,1 milions d’euros i una durada de tres anys, el projecte inclou la construcció d’un centre d’interpretació i acollida, restauracions, itineraris i activitats educatives per donar a conèixer els orígens de la ciutat. També preveu restaurar la muralla andalusina, millorar l’entorn, crear nova senyalització i itineraris interpretatius per al públic.

El jaciment del Pla d’Almatà és investigat per un equip coordinat per Helena Kirchner, catedràtica del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB. És el jaciment d’època andalusina més gran de Catalunya: amb 27 hectàrees, conserva restes d’una ciutat emmurallada amb una mesquita, un cementiri, tallers artesanals i habitatges.

L’enfocament multidisciplinari de la recuperació integral permetrà revisar i actualitzar el relat històric del passat andalusí de Catalunya i donar veu a les diverses comunitats que van formar la identitat del territori. El projecte s’executarà en diferents fases, començant amb sondejos arqueològics, redacció i licitació del projecte el 2026 i construcció del centre d’interpretació durant el 2027. Entre les actuacions previstes hi ha l’ampliació de les excavacions arqueològiques i  una actuació per a l’estudi i restauració de la muralla, que comprendrà la delimitació del traçat i l’anàlisi constructiva.

A l’acte de presentació hi han assistit la consellera de Cultura, Sònia Hernández; la paera en cap de Balaguer, Lorena González; la subdirectora general de Patrimoni, Marina Miques i la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, així com la professora Helena Kirchner. Durant l’acte de presentació del projecte, la professora Kirchner va mostrar als assistents els treballs fets fins ara en les restes de la ciutat emmurallada i va explicar l’organització dels habitatges, tallers i espais de culte, posant un èmfasi especial a la importància del pla d’Almatà dins la xarxa urbana d’Al-Andalus al segle xi. La catedràtica va participar també en una sessió de converses amb altres representants institucionals i membres del projecte, duta a terme per presentar el projecte a la ciutadania.

El pla presentat per al jaciment inclou el projecte «Els ulls de la història», que es desplegarà a l’edifici d’interpretació i acollida, amb l’objectiu de renovar la manera com es presenta el patrimoni cultural de Balaguer. Previst per al 2027, vol crear un relat inclusiu sobre la ciutat andalusina del segle xi i destacar-ne la importància històrica incorporant perspectives de grups socials oblidats.  Per aconseguir-ho, el projecte inclou experiències immersives en una sala de realitat virtual que permet viure la vida dels habitants, guies multimèdia, elements interactius, recreacions en 3D vinculades amb espais del jaciment, nova museografia introductòria, senyalització dels espais, visites guiades, materials pedagògics adaptats als currículums escolars i la possibilitat d’itinerància de la sala de realitat virtual.

 

 

 

Dins de