Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Mor el professor Josep Pujol Andreu

23 oct. 2019
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
Ens ha deixat Josep Pujol Andreu, catedràtic del Departament d'Economia i d'Història Econòmica. La Universitat expressa el condol més sentit a totes les persones que el coneixien i l'apreciaven i comparteix el sentiment per la seva pèrdua.
Josep Pujol Andreu
Ens ha deixat Josep Pujol Andreu, catedràtic del Departament d'Economia i d'Història Econòmica.

La cerimònia de comiat tindrà lloc divendres 25 d’octubre, a les 12.45 hores, al Tanatori Sancho de Ávila de Barcelona (Carrer dels Almogàvers, 93).

La Universitat expressa el condol més sentit a totes les persones que el coneixien i l'apreciaven i comparteix el sentiment per la seva pèrdua.

Els seus companys del Departament li dediquen unes paraules:

«El passat 22 d’octubre, enmig d’un fort temporal, ens va deixar Josep Pujol Andreu. Doctor en Economia i Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques, la seva formació i activitat acadèmica han estat vinculades amb la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de 40 anys.

Josep va néixer el 26 d’abril de 1956 i estava orgullós de ser fill del barri del Poble Sec de Barcelona, tot i compartir les seves arrels olotines. Va ser un estudiant d’economia brillant i, en llicenciar-se l’any 1981, va merèixer el Premi Extraordinari. Va compatibilitzar la seva formació amb el seu activisme universitari. La seva tesis doctoral de 1988 titulada “Les transformacions del sector agrari català entre la crisi finisecular i la guerra civil” va obrir pas a una fecunda vida acadèmica, esdevenint catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques l’any 1995. La Asociación Española de Historia Económica li va reconèixer  aquests mèrits amb el Premio Trayectoria 2019 a la carrera docente e investigadora.

Com a acadèmic s’implicà en les tasques de docència, recerca i gestió. Com professor formà a moltes promocions d’economistes de la UAB, destacant la voluntat de transmetre coneixements i estimular l’esperit crític en les assignatures d’Història Econòmica dels graus, màster i doctorat. Tampoc menystingué les obligacions de gestió, sent vice-degà i secretari de la Facultat d’Economia i Empresa durant els anys 1995-99 i 2005-10, i coordinador de la unitat d’Història Econòmica entre el 2010 i 2016. Assumí variades responsabilitats a institucions i revistes de l’àmbit de coneixement com l’Asociación Española de Historia Económica i la Sociedad Española de Historia Agraria.

Menció específica mereix el seu perfil investigador, del que destaca les seves contribucions en l’àmbit de la història agrària contemporània, de l’alimentació i dels nivells de vida de la població.  

Les seves investigacions tenen com a denominador comú incorporar temes i coneixements de diferents disciplines a l’economia, situant-se així en la frontera de l’anàlisi històric-econòmic.
 
D’una banda, la seva recerca s’inicià entorn de la història agrària contemporània, on va realitzar contribucions destacades per entendre l’articulació del mercat mundial i els seus efectes en sector agrari.  Més endavant, va promoure a nivell internacional un nou marc metodològic sobre el canvi tècnic i les innovacions biològiques en l’evolució del sistemes agraris i les pautes alimentaries, temes que fins aleshores eren marginals en la recerca espanyola i europea. D’altra banda, des de l’any 1989 encetà una nova línia d’investigació dels nivells de vida, que integrava variables biològiques i demogràfiques, així con la difusió del coneixement científic en l’anàlisi de l’evolució dels indicadors econòmics.

Convé destacar la seva capacitat de lideratge i dedicació en la realització de sis  projectes de recerca competitius encadenats i  en l’organització de diversos congressos nacionals i internacionals. Aquests projectes mostren la seva audàcia investigadora i la capacitat d’integrar investigadors de disciplines diverses. El seus treballs estan publicats en multitud de revistes especialitzades espanyoles i internacionals.

Ha estat un acadèmic amb gran vocació per la recerca i una visió àmplia dels problemes considerats, que compaginava el rigor teòric amb una ferma exigència per reunir evidències empíriques. Un exemple és la creació de la base de dades NISAL sobre múltiple indicadors dels nivells de vida per als segles XIX- XXI de la que n’estava molt satisfet, i que exemplifica molt bé la seva convicció que era imprescindible donar accés públic a tota la documentació i resultats dels projectes de recerca.

Els seus companys estranyarem la seva vitalitat, el seu caràcter temperamental,  franquesa,  ironia i compromís.
»

 

Dins de