Més malalties però menys letals entre les generacions joves a Catalunya
Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), la UAB i la Universitat Pompeu Fabra que s'acaba de publicar detecta que el ritme d’acumulació de malalties cròniques tendeix a accelerar-se entre les generacions joves però que la letalitat d’aquestes malalties ha disminuït. Els investigadors es pregunten si la causa és que la salut dels joves està empitjorant realment, si és que el sistema sanitari ha incrementat la capacitat de detectar malalties cròniques o si es deu a un canvi d’actitud dels individus envers la salut.
Entre les generacions més joves, destaquen especialment les malalties relacionades amb la salut mental i les del sistema musculoesquelètic. Aquestes primeres són un dels factors que més han contribuït a l’augment de la multimorbiditat a Catalunya.
Catalunya és una de les regions amb l’esperança de vida més alta del món. Actualment, es situa en 86 anys per a les dones i 81 pels homes, el valor més alt mai assolit al nostre país. Malgrat aquest èxit sense precedents, hi ha tota una sèrie de reptes associats a l’increment de la longevitat als quals és imperatiu fer front, segons els investigadors que han fet l’estudi. Un d’ells és l’increment de la multimorbiditat, és a dir, el fet que cada cop hi hagi més individus afectats per dues o més malalties cròniques simultàniament i que, per tant, podrien requerir i consumir més recursos sanitaris que la mitjana.
L’estudi «Tendències recents de la multimorbiditat a Catalunya: Envelleixen pitjor les generacions més joves?», que s'acaba de publicar a la revista Perspectives Demogràfiques i dut a terme pels investigadors Iñaki Permanyer, Jordi Gumà, Sergi Trias-Llimós i Aïda Solé Auró, de la UAB, el Centre d’Estudis Demogràfics i la Universitat Pompeu Fabra, ha explorat fins a quin punt les millores en la supervivència han anat acompanyades d’una disminució o d’un augment de les malalties cròniques.
Més concretament, els investigadors han analitzat les tendències de l’anomenada multimorbiditat complexa (la proporció de població que pateix tres o més malalties cròniques simultàniament) entre els integrants de diferents generacions a Catalunya durant els darrers anys.
La multimorbiditat complexa s’ha mesurat comparant l’estat de salut de diferents generacions catalanes entre els anys 2010 i 2021 a partir de l’extensa bases de dades HEALIN Cohort, construïda a partir dels registres de salut de Catalunya i que segueix l’evolució de més d’1,5 milions d’individus des de l’any 2005.
Segons aquest estudi, les generacions més joves tendeixen a desenvolupar malalties cròniques més ràpidament que les seves predecessores quan tenien la mateixa edat. Per exemple, als 25 anys, un 7,9 % de les dones nascudes entre 1980 i 1989 patien multimorbiditat complexa, enfront del 16,7 % observat entre les dones nascudes una dècada després (1990–1999) en assolir la mateixa edat.
Aquest patró no és exclusiu d’aquestes dues generacions, sinó que es repeteix de manera sistemàtica per a totes les generacions i edats per a les quals es poden dur a terme aquest tipus de comparacions.
Els resultats mostren com les persones que pertanyen a generacions més antigues estan més afectades per malalties degeneratives. Destaquen especialment les malalties metabòliques, les del sistema circulatori i el musculoesquelètic.
En canvi, entre les generacions més joves, destaquen especialment les malalties relacionades amb la salut mental i les del sistema musculoesquelètic. Aquestes primeres són un dels factors que més han contribuït a l’augment de la multimorbiditat a Catalunya.
Aquests patrons s’han observat també a altres països de la Unió Europea, al Regne Unit i als Estats Units d’Amèrica i són un motiu de preocupació per les societats que aspiren a assolir una longevitat saludable. Per a l’investigador del CED, Iñaki Permanyer, un dels autors de l’estudi, «malauradament, encara no tenim gaires coneixements sobre quins son els factors socials i/o biològics que impedeixen als joves assolir el seu potencial màxim de salut».
Quines podrien ser les causes?
L’estudi assenyala que les causes d’aquest fenomen podrien ser perquè, d’una banda, la salut de determinats grups poblacionals podria estar empitjorant, com ara la de la població immigrada o la dels individus amb menors recursos socioeconòmics.
D’altra banda, l’aparent empitjorament de la salut en les generacions més joves podria deure’s a una tendència creixent al sobrediagnòstic per part dels professionals sanitaris, possiblement esperonat pels avenços tecnològics, com els diagnòstics per imatge.
Finalment, les actituds de les persones envers la salut poden haver canviat els darrers anys i això pot haver fet que els individus siguin més proclius a accedir als serveis sanitaris davant l’aparició de símptomes primerencs o lleus.
Tot i que la presència de multimorbiditat en edats cada vegada més joves no és una bona notícia, els resultats de l’estudi suggereixen que les perspectives de supervivència de la població multimòrbida han millorat amb el pas del temps. És a dir, encara que ens trobem davant de més prevalença de la multimorbiditat, la seva letalitat sembla haver disminuït.
Siguin quines siguin les raons, els resultats d’aquest estudi apunten a un increment de la demanda assistencial en els sistemes públics de salut. Per als autors de l’estudi, «aquest escenari planteja un repte important que requereix el disseny de polítiques públiques basades en l’evidència científica».
Article a la revista Perspectives Demogràfiques: https://ced.cat/difusio/butlleti-perspectives-demografiques/