Màrius Serra: "Qui utilitza la llengua per dividir no respecta la llengua"

Suposo que l'afició pels jocs de paraules i els mots encreuats comença amb l'hàbit de la lectura.

En general, l'hàbit de lectura amplia el vocabulari de qualsevol persona i, en el meu cas, la lectura va molt associada al plaer. Llegeixes una cosa i et porta a llegir-ne una altra... I això té a veure amb un cert esperit lúdic, una voluntat de relacionar elements com si fos un joc.

Sempre ha cultivat l'afició per la novel·la negra?

Soc un lector omnívor, però sí, la novel·la negra forma part del meu menú i n'he llegit sempre. Té unes lleis d'un rigor molt extrem, com els mots encreuats. És a dir, pots experimentar tot el que vulguis però has de permetre arribar a una resposta i que tot quadri. Fins i tot en la novel·la negra més ambiental que no pas argumental, com els llibres de Montalbano d'Andrea Camilleri, o social, en el cas de Petros Màrkaris.

Se sent més aviat deixeble de Georges Simenon o de Georges Perec? O m'equivoco de referents?

No s'equivoca, tot i que jo soc especialment anglòfon. A Simenon, sempre l'he llegit traduït. No pas Perec, perquè pel tipus de joc que fa formalment, em venia més de gust llegir-lo en versió original. Però la meva passió per l'experimentació verbal té una òptica molt narrativa. En aquest sentit, un referent que agermana Simenon i Perec i que té més pes per a mi com a lector és un determinat Julio Cortázar, que juga i experimenta formalment però no defuig mai la narrativitat, al contrari que alguns dels llibres d'exploració més radical de Perec.

I en anglès, sempre en versió original, doncs?

Sí, jo vaig estudiar filologia anglogermànica i recordo un gran moment d'il·luminació quan vaig llegir James Joyce, especialment A Portrait of the Artist as a Young Man. Quan t'apuntaves a fer Filologia Anglesa et feien un qüestionari i et preguntaven per què volies fer aquells estudis. Vaig respondre: perquè vull entendre Finnegans Wake. [Riu] Un absurd, perquè és una obra obscura on precisament l'anglès és un vehicle instrumental per dur-nos a un munt de jocs de paraules en no sé quantes llengües.

Suposo que hi ha també un component lúdic en la traducció.

La traducció és la lectura més profunda perquè has d'afegir una descodificació en la llengua d'arribada. Hi ha llibres que t'apassionen tant que et venen ganes de traduir-los, mentre els estàs llegint ja t'hi posaries. És un procés de reescriptura que s'assembla molt a la creació ex nihilo, però amb una subtil diferència: tu no et responsabilitzes del doll inicial, ja et ve donat.

A més, la traducció és una mena de “llengua d'Europa” que ens apropa entre diferents cultures, en la línia del que deia George Steiner.

A After Babel, sí! La traducció és l'acte de comunicació documentable i documentat. Fixi's que, a vegades, hem de traduir dins d'una mateixa llengua, interpretar els diferents registres. La traducció fa més evident la diversitat perquè, en traduir, t'adones que no hi ha sinonímia perfecta. Traduir sempre implica dir una cosa d'una altra manera, i això és molt enriquidor.

Les llengües han de ser quelcom per apropar-nos i no per dividir-nos.

És clar. Tothom que utilitza la llengua per dividir no respecta la llengua. En qualsevol situació de conflicte, si analitzes aquell que fa servir la llengua com a arma llancívola, veus que l'està instrumentalitzant. La utilitza com podria utilitzar la immigració o qualsevol altre tema socialment calent.

Comparteix la idea que cada cop es llegeix menys o és un tòpic fals com tants altres?

Sí, crec —encara que sigui una opinió de boomer— que cada cop es llegeix pitjor, amb menys temps i concentració. A l'inici de l'era digital, una de les metàfores que ens dèiem era distingir entre la cultura de caçador i la de pescador: la lectura pacient, aquest contracte que fa el lector amb un text llarg que suspèn el temps al seu voltant, i la lectura del pim pam pum on saltes d'un hipervincle a un altre. En fi, probablement es llegeix més, encara que siguin tuits, però es llegeix amb menys consciència. I es fa simultàniament amb altres activitats, cosa una mica dubtosa.

Com descriuria la situació de la llengua catalana a dia d'avui?

Admet una certa visió negativa i, fins i tot, alarmista. L'ús de la llengua catalana, des de les òptiques de la sociolingüística i de la qualitat i la consideració social, està en un moment de recessió. Soc optimista, i analitzant els últims anys, crec que estem en un moviment pendular, però no estic especialment tranquil per la situació i cal posar-hi el focus.

Com li sona el català dels mitjans de comunicació?

En general, em sona pobre. Seria força urgent una mena de treball acadèmic i institucional que es podria concretar en un observatori de la qualitat lingüística (però en cap cas des d'una òptica coercitiva, sense assenyalar ningú), perquè els mitjans de comunicació són els principals difusors del model de llengua. La mateixa influència que tenien els escriptors a mitjan segle XX, la tenen ara els periodistes televisius i radiofònics.

És possible que se'n parli més però no millor?

Sí. El problema és que la llengua és molt fàcil d'utilitzar com a arma política. Quan entres a discutir sobre la qualitat de la llengua amb algú, és probable que es barregin altres elements extralingüístics de caire polític, social, de gènere... Fa de mal dir, però els feminismes, per exemple, han fet de la llengua un terreny de batalla que ha acabat repercutint en el seu empobriment, és a dir, en un exhibicionisme ideològic que no fa la llengua més fluïda, ni més eficaç, ni més rica. Discutir de paraules és molt fàcil, i la llengua és un vehiculador de conflictes irresolts.

Què li diria, per exemple, a algú que tingui recança per fer recerca en català?

Hem de ser molt conscients que l'anglès és evidentment imprescindible, el castellà té molta difusió i en certs àmbits és molt important, per exemple, l'alemany. La qüestió fonamental és que pugui haver-hi divulgació en català, assaig en català. Hi ha referents de científics catalans que han fet recerca en anglès, francès, etc., i que també han fet, en paral·lel, divulgació en català, com ara un matemàtic, en Ferran Sunyer, que és el pare de molta terminologia matemàtica en català. És qüestió d'actitud, de sentit comú i de no tancar-se cap porta. Tota llengua suma.

Què li sembla la campanya "No em toquis la llengua" de la UAB?

Em sembla molt bé. Ens omplim la boca de salvar molts ecosistemes, espècies, cultures... I algunes de les nostres actuacions, per evitar el conflicte, propicien la reculada d'una llengua amb una tradició central a Europa. Som una de les cultures europees més importants des de Ramon Llull ençà. Que una universitat aposti per dir “no la toqueu” i li doni valor em sembla molt positiu.