Les persones més formades i que treballen es troben millor de salut que la resta de població
Les persones més formades i que treballen es troben millor de salut que la resta de població, segons un article que publica la revista Perspectives Demogràfiques on s'analitzen els canvis en la salut de les generacions espanyoles de la transició democràtica, fruït d’una investigació del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB.
La recerca es basa en un estudi fet a nivell estatal, realitzat amb les dades que provenen de dues enquestes transversals i harmonitzades: les Enquestes Sanitàries Nacionals i Europees (onades 2006-07, 2009, 2011-12, 2014 i 2017), ons’analitzen les associacions entre variables socioeconòmiques per edats i sexe,per quatre indicadors de salut (salut autopercebuda, salut mental, obesitat itabaquisme).
L'article titulat "Deu anys de millores en la salut i els hàbits de les generacions nascudes entre 1945 i 1969 a Espanya", que publica avui la revista Perspectives Demogràfiques, que és el resultat de la recerca finançada pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades sota el programa "Ramon y Cajal", i es va dur a terme en el marc del projecte RecerCaixa "Anàlisi demogràfica de les desigualtats socioeconòmiques de la salut a Catalunya en el context de la darrera crisi econòmica: gènere, generació i territori", dirigit per Jeroen Spijker, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB.
Un factor important darrera d'aquest canvi demogràfic va ser l'expansió educativa, impulsada ja en els anys 60 i amb més intensitat entre les dones. Com a resultat, més i més dones van entrar al món laboral, fet que va facilitar la disminució de diferències de gènere en la divisió de rols, així com també els hàbits de vida.
Per exemple, han estat les primeres generacions en massa a promoure la salut, mitjançant l’adopció d’estils de vida saludables però també en perjudicar-la potencialment pel consum de drogues, el consum de tabac, els accidents de trànsit o per haver tingut relacions sexuals amb múltiples parelles.
Alguns dels resultats més rellevants
Els resultats demostren que aquestes generacions, tot i experimentar una crisi econòmica i fer-se una dècada més gran, la salut autopercebuda entre els anys2006-07 i 2014-17 es va mantenir estable amb tendència a millorar, ja que el comportament relacionat amb la salut va millorar. No obstant això, continuen algunes diferències socioeconòmiques importants.
Mentre la salut dels homes amb més formació, i també la de les dones nascudes als anys seixanta, no es va veure afectada pels canvis econòmics, la salut dels“menys instruïts” nascuts entre 1955-64 i sense ocupació, darrerament haempitjorat.
Per exemple, per a homes nascuts entre 1965-69, ocupats i amb educació superior, la proporció sense salut era només del 14% quan tenien 40-44 anys, però va augmentar lentament amb l'edat fins al 20% aproximadament per a les persones de 55 a 59 anys. En el cas de les dones amb les mateixes caracterísitiques l'augment va ser del 19% a un 25%.
En canvi, un 45% dels homes i de les dones menys instruïts, sense ocupació i nascuts entre 1955-64 no va tenir bona salut quan tenien 50-54 anys, però respectivament 60% i 54% cinc anys més tard.
El mateix patró s'aplica a les dones ocupades amb formació inferior (probablementa causa de la seva doble càrrega) i als homes amb menys formació nascuts entre1945-59, a mesura que arriben a l'edat de jubilació.
Finalment, les dones ocupades tenen generalment pitjor salut que els homes ocupats, independentment del seu nivell educatiu, però gaudeixen d’una salutmillor que les dones no ocupades, en el cas de la generació dels anys seixanta.
Com serà la salut quan arribin a la jubilació?
De cara al futur, l’autor es pregunta com serà la salut entreles generacions nascudes als anys 60, quan arribin a l'edat de jubilació. Es pronostica que les millores en salut general observades en les successives generacions, especialment entre les dones, continuaran per tres raons:
1. Les generacions més joves tenen una millor educació i l'educació té un efecteprotector sobre la salut.
2. Les generacions femenines més joves tenen un índex de participació més grande la força de treball. L’ocupació no només té un efecte protector sobre la salut, sinó que, en la jubilació més dones rebran una pensió contributiva, fent-les menysdependents, econòmicament parlant, de l’estat i/o de les seves parelles/família.
3. Millores de les conductes de salut entre les generacions més joves. Dit això, una tendència preocupant és la manca de convergència en les diferències socioeconòmiques en els comportaments de salut entre les cohorts més joves, especialment en l'obesitat i el tabaquisme.
Per tant, es recomana que les polítiques públiques continuïn centrant-se en la promoció de vides anes i el reforçament de la protecció social de les poblacions vulnerables", explica l'investigador del ÇCED-UAB, Jeroen Spijker, i afegeix que "també és imprescindible mantenir un sistema educatiu assequible que redueixi l'abandonament escolar i fomenti l'educaciópost obligatòria des de la perspectiva de salut de la població, ja que redueix els comportaments perjudicials per a la salut a llarg termini i facilita l'ús eficaç dels serveis sanitaris".
Però l’educació també fa augmentar la participació laboral i, segons la investigació, són els més formats que treballen, els que tenen, amb diferència, més bona salut. Per tant, conclou l’estudi, “assegurar una ocupació segura i flexible és important, en particular pels que tenen menys formació, per aquells als quals els queden pocs anys de jubilació i per a les dones amb una doble càrrega de treball”.