Laura Macaya-Andrés: "S'estan reproduint les idees de la feminitat patriarcal des del sistema penal, particularment en les dones víctimes de violència masclista"

Laura Macaya-Andrés: "Hem d'empoderar, donar drets a les dones per poder posar límits. Es pot fer generant altres relats lluny de la irrecuperabilitat i del catastrofisme, promovent la dissidència i altres maneres d'entendre la violència"

La ponència de l'activista feminista, Laura Macaya-Andrés, "Noves perspectives sobre la violència masclista des del feminisme no-identitari" s'ha celebrat el passat 17 de novembre a la Sala de Cinema de la UAB. Els temes principals de la xerrada han estat les noves perspectives d'anàlisi des de l'antipunitivisme i la defensa de les llibertats sexuals. L'acte ha durat una hora i mitja aproximadament i ha comptat amb una curta ronda de preguntes. Aquesta iniciativa ha estat organitzada per l'Observatori per a la Igualtat de la UAB.

Laura Macaya-Andrés ha començat la xerrada parlant del seu interès en l'antipunitivisme, en aquest cas emmarcat en les violències masclistes. L'estat espanyol és un dels països europeus amb les penes més altes per delictes contra la llibertat sexual. L'activista feminista ha declarat que "algunes persones estan molt preocupades per les accions punitives d'alguns sectors del feminisme, presents especialment a les institucions". Així, ha començat la conferència explicant per què la cultura de càstig acaba essent masclista i ineficient. La ponent ha defensat: "S'estan reproduint les idees de la feminitat patriarcal des del sistema penal, particularment en les dones víctimes de violència masclista".

Laura Macaya-Andrés ha remarcat la necessitat de desplaçar el Codi Penal com a principal estratègia contra les violències masclistes. Argumenta que el poder coercitiu de l'Estat té conseqüències més dures sobre les dones de classe treballadora. "El punitivisme és altament selectiu, especialment classista", argumenta la Laura Macaya. Ha afegit com a exemple la criminalització de formes subalternes de guanyar diners no vinculades a un salari. La ponent ha explicat com el risc o la sensació de risc davant de contextos de proletarització o retallades en drets socials es canalitza mitjançant el sistema penal cap a una particularització del risc, és a dir, cap a la sensació que són individus concrets els que ens volen fer mal.

L'altra part de la ponència ha consistit en diversos exemples que Laura Macaya-Andrés ha fet servir per demostrar que el sistema penal reprodueix les idees clàssiques de la feminitat patriarcal. Macaya-Andrés argumenta: "Si tot ho denominen violència i ho tipifiquem penalment, estem creant un subjecte femení molt victimitzat i amb por de la seva sexualitat". A més, ha argumentat que aquesta perspectiva punitivista fomenta la idea d'irrecuperabilitat de les víctimes. L'activista també rebutja tant el concepte de reputació com la necessitat de protegir-la. Ha resumit la seva tesi amb un exemple de l'ús del dret penal durant la colonització d'Amèrica Llatina, el qual va construir subjectes deshumanitzats sobre els quals es podia justificar l'exercici de violències, esclavisme o extracció dels seus recursos.

L’activista ha acabat amb algunes solucions alternatives per lluitar contra les violències masclistes. "Hem d'empoderar, donar drets a les dones per poder posar límits. Es pot fer generant altres relats lluny de la irrecuperabilitat i del catastrofisme, promovent la dissidència i altres maneres d'entendre la violència", ha conclòs la ponent. En aquesta línia, ha reivindicat una genealogia feminista pròpia, amb figures com María Jesús Izquierdo, la primera directora de l'Observatori per a la Igualtat de la UAB.

Laura Macaya-Andrés és una activista feminista i sindicalista, llicenciada en dret i en educació social. Avui dia és directora de l'Associació Genera, dedicada a la defensa de les llibertats sexuals i de gènere, i de l'empoderament. També és autora i coeditora del llibre Alianzas rebeldes. un feminismo más allá de la identidad. El 2018, va elaborar el protocol No callem contra les agressions i els assetjaments sexuals en els espais d'oci nocturn privats de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquesta activitat entra dins del programa commemoratiu del 25N, Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, organitzat per l'Observatori per a la Igualtat de la UAB. El següent acte programat és la Jornada Commemorativa amb motiu del 25N, el 29 de novembre. Aquesta jornada comptarà amb la lectura del manifest de la Comissió de Dones i Ciència del CIC i una ponència de la catedràtica Carolina Gala. Podeu seguir totes les actualitzacions a través de les nostres xarxes socials.