La ministra Morant presenta a la UAB el Pla complementari d'astrofísica i física d'altes energies

Representants de les administracions de les sis comunitats autònomes que participaran en el Pla complementari d’astrofísica i física d’altes energies que ha endegat el Ministeri de Ciència i Innovació han signat avui amb la ministra Diana Morant una declaració institucional de participació en la iniciativa. La signatura, a la sala d’actes de les facultats de Ciències i Biociències de la UAB, ha tingut lloc en el marc de la presentació del Pla complementari per part de la ministra i ha comptat amb les intervencions del rector de la UAB, Javier Lafuente; el director de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), Eugenio Coccia; el coordinador científic del Pla complementari, Ramon Miquel Pascual; el conseller d’Investigació i d’Universitats de la Generalitat, Joaquim Nadal, i representants de les comunitats autònomes de Madrid, les Illes Balears, Aragó, la Comunitat Valenciana, Cantàbria i Andalusia que hi participen.

En les paraules de benvinguda, el rector Lafuente ha destacat el plantejament dels plans complementaris pel seu «enfocament de col·laboració entre administracions i per fomentar la interacció i els acords entre centres i institucions d’investigació», en la línia de les aliances que «han ajudat a fer que la UAB tingui una gran massa crítica d’investigadors i desenvolupi recerca competitiva internacionalment, i que el campus sigui la seu de centres de gran projecció i rellevància com l’IFAE». Lafuente ha defensat la ciència com «la millor manera de canviar la societat» i considera que «amb l’esforç de totes les institucions implicades, el Pla sumarà actius al nostre sistema de recerca i de desenvolupament tecnològic».

Els centres de recerca que participen en el Pla complementari d’astrofísica i física d’altes energies estaran coordinats des de Catalunya per l’IFAE, un consorci de la UAB i la Generalitat de Catalunya al campus de la UAB, i comptaran amb un finançament total de 39,1 milions d’euros, dels quals el Ministeri aporta 22,8 milions d’euros i la resta són a càrrec de les comunitats autònomes. Eugenio Coccia, director de l’IFAE, ha mostrat la seva satisfacció per la participació en el Pla i ha definit l’Institut «amb tres paraules: passió, col·laboració i responsabilitat», uns trets que han dut l’IFAE a «assolir nous reptes, com la posició de lideratge en el telescopi Einstein, un gran projecte de 2.000 milions d’euros», la direcció del qual es preveu que tingui la seu a Barcelona a iniciativa de l’IFAE.

Els plans se centren en vuit àrees d’interès: comunicació quàntica, biotecnologia aplicada a la salut, energia i hidrogen verd, ciències marines, astrofísica i física d’altes energies, agroalimentació, materials avançats i biodiversitat. «Catalunya participarà en quatre d’aquests plans», ha recordat el conseller Joaquim Nadal, i en el cas del d’astrofísica i física d’altes energies és una àrea de recerca fonamental que ha considerat de gran importància, ja que «no hi ha ciència aplicada sense ciència bàsica». Tot referint-se a l’IFAE, el conseller ha assegurat que «la UAB l’acull de manera generosa», però el seu creixement farà necessari que «a mitjà i llarg termini hagi de cercar nous llocs d’acollida» i el parc «a l’entorn del Sincrotró ALBA podria ser un marc de creixement satisfactori».

El plans complementaris són un instrument creat en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència i formen part de l’estratègia espanyola per canalitzar els fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, una part fonamental del programa d’estímul econòmic NextGenerationUE. Hi participaran més de 250 institucions de recerca i es preveu que es generin «més d’un miler de nous llocs de treball per a científics i tècnics», segons ha explicat la ministra de Ciència i Tecnologia, Diana Morant, en la presentació d’un pla «que tindrà continuïtat, serà una estrella permanent, no un estel fugaç». La ministra ha destacat el paper dels centres de recerca de l’Estat en la producció científica en astrofísica i física d’altes energies i ha lloat la UAB «per la seva aposta per la ciència i la innovació obertes a la societat, per la seva visió internacional oberta al món i per la petjada que deixa en l’alumnat», tot destacant «la importància per a la democràcia que la universitat sigui un viver de persones amb esperit crític».

Els plans tindran tres anys de durada i cadascun compta amb la participació d’un mínim de sis comunitats autònomes, amb iniciatives interconnectades, i coordinades per una de les comunitats.