"La dona és clau davant la violència ambiental a Síria"

13/04/2021

Angham Daiyoub (Banias, Síria, 1993) està cursant el Doctorat en Ecologia Terrestre al CREAF-UAB. Està duent a terme una tesi sobre ecofeminisme i el paper de les dones en la conservació dels boscos. Va ser seleccionada per la FAS per a una de les quatre beques atorgades aquest curs per estudiar eines per prevenir els extremismes violents. Anteriorment va estudiar un màster gestió forestal a la Universitat de Lleida.

-El teu doctorat té a veure amb l'ecofeminisme. A què ens referim quan parlem de "ecofeminisme"?

És un moviment que va començar als anys 70 de la mà de la francesa Françoise d'Eaubonne. Consisteix en connectar les dones amb el medi ambient. Considera que la degradació de l'entorn està relacionada amb l'opressió de les dones.

-Com va arribar a tu l'ecofeminisme?

Jo em considero feminista, i a més tinc un background ecològic. Sempre m'he preguntat sobre la relació entre dones i ecologia i m'he informat. I la meva tutora, a la UAB, em va recomanar també llegir llibres al respecte i em va portar a xerrades.

-Vas néixer a Síria, on hi ha guerra des de fa molts anys. L'ecofeminisme també és útil per evitar extremismes violents?

Si, és clar, perquè hi ha molts tipus de violència. Jo, en concret, m'enfoco en la violència ambiental, encara que no tingui un impacte directe físic amb els humans, té un efecte a llarg termini molt important. La salut del medi ambient reflexa la salut dels humans. Les dones a Síria durant la guerra no hem estat en els llocs de presa de decisió, no hem lluitat en primera línia, no participem com els homes en la guerra. Quan anem a reconstruir el país és molt important posar a més dones en llocs de presa de decisió perquè contribueixin a la conservació de l'entorn.

-Les guerres i conflictes tenen un impacte molt clar en els edificis on les persones viuen i treballen, però no es parla tant del seu impacte en el medi ambient. Fins a quin punt és important?

La destrucció de boscos i medi ambient afecta molt a la salut de les persones, i també a la salut dels ecosistemes. Els animals i plantes viuen al bosc i si es perd, això genera un desequilibri en l'ecosistema i ens afecta. Per exemple, tallar arbres afecta el canvi climàtic, perquè els arbres actuen com esponges del carboni, i augmenta l'escalfament global. A la meva ciutat, per exemple, els boscos són a la banda de les fàbriques i per això són tan importants, per reduir aquesta contaminació que genera la fàbrica. A més, quant més boscos, més pluja, i menys erosió dels sòls. Els boscos fan filtrar l'aigua i milloren la qualitat de l'aigua i de l'aire i ajuden a lluitar contra el canvi climàtic. 

-Quins són els danys que ha fet la guerra als boscos i a l'entorn natural de Síria?

A la costa de Síria la guerra ha generat un dany en el 25% dels boscos, que ja no existeixen per culpa de l'expansió agrícola i els incendis. Són dades d'un "paper" que va sortir recentment. Els animals necessiten el seu espai i si el seu hàbitat i lloc de vida ha disminuït, n'escapes o mors, que és el que ha passat. A més, l'any passat van haver molts incendis, com a conseqüència dels pocs boscos que hi ha. Síria només té un 2% de boscos i per això és tan necessari cuidar-los i que no desapareguin.

-Tot i que ja portes uns pocs anys vivint aquí, ¿vas viure en la teva pròpia carn la destrucció dels boscos per la guerra a Síria? Què vas sentir?

Sincerament, a mi m'impacta més veure la destrucció d'un bosc que la d'una casa, perquè sé que la casa es pot tornar a construir més o menys ràpidament, però un bosc trigarà uns 20 anys o més per tornar a ser tal com era. A més, quan es destrueix un bosc, no es destrueix només un conjunt d'arbres, és molt més: és un ecosistema ple de vida molt diversa (matolls, plantes, insectes, etc). A mi em fa molta pena, i fins i tot ràbia, veure la ignorància que hi ha al meu país al respecte, perquè Síria és un país molt àrid.

- Estàs duent a terme al doctorat una tesi sobre el paper de les dones en la conservació dels boscos a Síria. De què tracta?

De moment estic fent el primer capítol, centrat en els estudis de gènere, sobre si s'aplica o no la teoria de l'ecofeminisme a Síria. Tinc previst de fer un treball de camp a través d'entrevistes presencials a dones siries, de manera que viatjaré al pais aquest any i m'hi estaré tres mesos. Segons la teoria de l'ecofeminisme les dones han tractat els boscos de forma més respectuosa que els homes. Vaig a comprovar-ho, entrevistant dones i homes per igual, preguntant quant i com han tallat, la freqüència, la quantitat, la manera de tallar arbres, com han recollit recursos de bosc com plantes comestibles o bolets, etc. Per intentar esbrinar si l'han tractat amb més respecte que els homes o no. Compararé tot això a través de models amb una aplicació matemàtica per quantificar les dades. Vaig a centrar-me en la zona de l'oest-nord de Síria. No tinc la certesa 100% que això sigui realment així, però sí que tinc la percepció que hagi estat així perquè jo sóc d'aquesta zona i tinc coneguts i familiars que hi viuen. Ara he de demostrar-ho científicament. Espero que tot i la pandèmia, tot em vagi bé.

-Hi ha estudis previs a aquesta teoria que vagin en el mateix sentit?

Sí, sí que hi ha. Hi ha estudis en la guerra de Colòmbia i en la del Congo, i també en zones del Brasil, que encara que no hi hagi guerra, també han conclòs que les dones coneixen més el bosc i l'entorn natural, i per això el respecten més que els homes.

-Fas alguna proposta en concret sobre com actuar al respecte?

La meva proposta va encaminada a incloure a la dona més en llocs de presa de decisió. Necessitem, a més, que tingui un paper d'educadora, que formi a nens i nenes sobre la cura de l'entorn ambiental perquè ella el coneix a fons, sap per exemple com recollir aliments de bosc sense fer-li mal. L'educació és fonamental en aquest terreny, i fa falta molta.

-Com valores la teva experiència estudiant el doctorat a la UAB, concretament al CREAF?

Tinc sort de tenir una tutora molt bona, gran professional. I em sento molt acompanyada pels meus companys i companyes. Hi ha molt bon ambient al CREAF. Fem xerrades del que estem investigant, i aprenem els uns dels altres constantment. És fantàstic.

-Estàs estudiant gràcies a la beca de la FAS. Com vas arribar a ella?

Jo vaig fer les pràctiques al CREAF-UAB del màster que vaig cursar a la Universitat de Lleida, fa dos anys. I la tutora que vaig tenir aquí al CREAF, Sandra Mas, és la que em va comentar que havia aquestes beques de la FAS, em vaig informar i em vaig presentar i em van seleccionar. Estic molt contenta i agraïda.

-Estàs preparant una activitat molt interessant al campus ara, no?

-Si. Estem preparant una xerrada per a finals de març o abril. Som quatre estudiants de la UAB, tres sirianes i una kurda, que organitzarem una jornada sobre el paper de les dones en la prevenció de l'extrema violència, i cadascuna parlarà del seu treball de recerca. Anem a parlar de terrorisme i extrema violència. Anem a explicar com la violència afecta les dones i com les dones podem contribuir a prevenir-la. Exposarem diferents estudis de cas.