Homenatge a la professora Victòria Camps
L’acte ha esdevingut un tribut acadèmic i emotiu a un destacat membre de la nostra comunitat universitària no només per la seva trajectòria com a docent i investigadora, sinó també pel seu compromís amb la societat i amb la política.
El Degà Joan Carbonell Manils, que ha presidit l’acte, després d’evocar la massacre de l’atemptat de París, ha destacat la necessitat d’acomplir amb els rituals d’homenatge per reconèixer, en aquest cas, “la figura d’una mestra; una mestra de l’Ètica i la Moral; una mestra de la Filosofia; una mestra, per tant, de la Vida”.
Tot seguit, la Dra. Mercè Rius ha glossat la figura de Victòria Camps destacant-ne, entre d’altres, la seva feina com a membre “fundador” del Departament de Filosofia; com a docent i líder de molts projectes de recerca; com a senadora pel PSC-PSOE (1993-1996); i com a membre d’organismes com el Consell Audiovisual de Catalunya (2002-2008), el Comité de Bioética de España (que presidí entre 2008 i 2012), la Fundació Víctor Grifols i Lucas (que actualment presideix) i el Comitè de Bioètica de Catalunya.
A continuació, la Dra. Camps ha pronunciat la lliçó “La filosofia com a ficció” suggerida a partir de la relectura del pròleg de Paul Valéry a les Lettres persannes de Montesquieu (1721). La reflexió sobre la condició humana, el fet que “som llenguatge” i que el llenguatge determina, de forma artificial, la vida en societat han conduït a la Dra. Camps a fer un acurada exposició històrica sobre la construcció de la filosofia, la qual, malgrat que s’ha bastit a partir de la ficció, del mite i de la literatura, ha esdevingut una eina imprescindible d’anàlisi de la realitat.
Camps ha recordat que “la filosofia ha entrat en la ment dels homes per desconcertar-los”; així, conrear la tradició dels il·lustrats del segle XVIII –que, de fet, comença amb els sofistes– referma l’existència de la civilització, la possibilitat de destriar entre allò que és i allò que hauria de ser. D’aquesta manera, segons la conferenciant, s’han consolidat veritats universals com els drets bàsics d’homes i dones i la seva igualtat. Renunciar-hi, en ares de la postmodernitat i el seu escepticisme, seria caure en el fanatisme, renunciar a l’ideal d’emancipació.
L’acte ha acabat amb una taula rodona sobre “La filosofia en una època antifilosòfica i covarda” que ha comptat amb la participació dels professors Manuel Cruz i Josep Olesti i la professora Amelia Valcárcel.