Federico Fabbrini: «Després del Brexit, abandonar la UE no pot interessar ningú»

Fins ara, quines han estat les conseqüències del Brexit per al Regne Unit i per a la UE?

Després de sis anys, crec que es pot dir que el cost més alt l'ha pagat el Regne Unit. La seva economia ha patit, el país ha perdut gran part de la seva influència internacional, s'ha convertit en un lloc menys atractiu per a molts immigrants d'Espanya o Itàlia que normalment hi anirien... I el Brexit ha desfermat pressions centrífugues a Escòcia i Irlanda del Nord. En canvi, a la UE, el procés ha estat gestionat molt bé tant per les institucions europees com pels estats membres. La UE va negociar l'acord de retirada protegint els seus principals interessos financers, polítics i institucionals, i l'acord comercial i de cooperació respon molt als desitjos del Regne Unit, però també protegeix el mercat intern de la UE. Crec que, després de tot aquest procés, abandonar la UE no pot interessar ningú. El Brexit ha servit com a exemple negatiu.

Vostè va escriure recentment a The Irish Times: «Necessitem que Londres torni a ser una capital avorrida». La inestabilitat política al Regne Unit ha estat també un dels efectes del Brexit?

Absolutament. El Brexit ha deixat un llegat de profundes divisions als principals partits polítics del Regne Unit, tant entre els conservadors com entre els laboristes. Els tories es van convertir circumstancialment en el partit del Brexit, però, en realitat, hi ha entusiastes del mercat lliure, com Liz Truss, que volien el Brexit per convertir el Regne Unit en una mena de Singapur, i hi ha persones que defensaven el Brexit perquè estan contra el capitalisme, la globalització o la immigració. Aquestes dues visions entren en conflicte i, per això, és tan difícil que el Govern britànic funcioni. I continuarà sent així durant els propers mesos.

Hi ha molts brexiters penedits de la seva decisió que han esdevingut nous remainers?

Estem veient un canvi en l'opinió pública: hi ha un nombre creixent de votants que reconsiderarien la seva decisió si se'ls tornés a preguntar i votarien per la permanència. Això es pot explicar pel fet que ara les conseqüències del Brexit són visibles. Durant dos anys, la covid va tapar part dels efectes i el Govern va poder culpar la pandèmia d'alguns dels trastorns provocats pel Brexit. Però el Regne Unit té la inflació més alta i el creixement més baix del G7, vagues permanents, falta de força de treball... Són els costos del Brexit i la gent ho veu.

Ha esmentat Irlanda: sembla que el Brexit facilita un acostament entre Irlanda del Nord i la república.

Sí, és clar. Abans del Brexit no hi havia cap debat sobre la possible unificació d'Irlanda. Els acords de Divendres Sant, que enguany compliran 25 anys, van ajornar la qüestió per a un futur indefinit. Ara, però, amb el Brexit, el debat ha tornat i s'ha incrementat la perspectiva d'un referèndum a Irlanda del Nord per incorporar-se a Irlanda.

I la població està a favor de la reunificació a l'altra banda de la frontera?

A la República d'Irlanda hi ha un suport cultural a la idea de la unificació, però també hi ha preocupacions de tipus econòmic pel cost que podria tenir. I es té molt en compte que l'experiència del protocol [sobre Irlanda i Irlanda del Nord] ha demostrat que Irlanda del Nord està molt dividida. El que és molt interessant és que les institucions europees han acordat que, si hi hagués un referèndum, Irlanda del Nord formaria part de la UE automàticament. És el model que es va fer servir per a la reunificació d'Alemanya i es tornaria a fer servir trenta anys després.

I, a Escòcia, sembla que el Brexit ha reforçat l'independentisme.

Molt. Un nou referèndum podria ser la via perquè Escòcia tornés a la UE. El gran desafiament per a Escòcia és que un nou possible referèndum hauria de ser legal; és un requisit per tornar a optar a la incorporació a la UE. Els membres de la UE, inclosa Espanya, estarien oberts a admetre Escòcia, però el procés d'independència és molt important per garantir-ne la legitimitat.

Els partits d'extrema dreta han explotat sentiments antieuropeus a molts països de la UE. Quins efectes ha tingut el Brexit en aquests instints antieuropeus?

Com deia, l'experiència negativa del Brexit ha empès molts euroescèptics a canviar-ne l'enfocament. El 2015 o 2016, hi havia temor que el Brexit tingués un efecte dòmino que provoqués un Nexit als Països Baixos, un Frexit a França o un Italexit a Itàlia. Però l'exemple del Brexit demostra que és un suïcidi. Veiem un canvi en l'estratègia de les forces d'extrema dreta o euroescèptiques (per exemple, Viktor Orbán a Hongria): ja no volen anar-se'n, sinó canviar la UE des de dins buidant-la de contingut, canviant-ne els valors... És una greu amenaça per al futur d'Europa, potser pitjor que el mateix Brexit.

I si Marine Le Pen acaba esdevenint presidenta de França el 2027?

Seria, per descomptat, un gran desafiament per a la Unió Europea, encara que el seu partit, Reagrupament Nacional, hagi canviat de posició i ja no estigui a favor d'abandonar la Unió. Més aviat comparteixen l'estratègia de canviar la UE des de dins. La idea és convertir-la de fet en una confederació totalment controlada pels governs dels estats i amb molt poc poder per a les institucions supranacionals. Orbán i altres líders han proposat bàsicament tancar el Parlament Europeu, o que ja no hi hagi elecció directa dels europarlamentaris i sigui més aviat una assemblea amb membres dels parlaments nacionals, com va ser als anys cinquanta.

Què opina del paper que tenen les institucions europees a l'actual crisi ucraïnesa?

La guerra a Ucraïna, un conflicte a una escala que no vèiem a Europa des de 1945, és un gran desafiament. La UE hi va reaccionar amb contundència i de manera unitària, però és evident que moltes coses no funcionen. Les capacitats defensives europees són molt limitades i totalment dependents dels Estats Units. Ens falta estratègia de política exterior i un enfocament unitari davant de la resta del món.

És una qüestió de transferència de sobirania dels estats a la Unió?

Sí, és un problema de competències i de mecanismes de govern. Les decisions sobre assumptes exteriors són preses per unanimitat entre els 27 membres, cosa que significa que Orbán, un bon amic de Vladimir Putin, pot endarrerir o diluir les decisions de la UE. Però també és un problema de recursos: no tenim un pressupost per a capacitat militar. Tot això estaria molt bé si visquéssim en un món sense enemics, però no funciona si tens un veí amb armes nuclears ficat en una guerra d'agressió.

La situació actual planteja més dificultats per a la incorporació de nous membres a la UE com Sèrbia, Macedònia del Nord, Albània...?

De fet, la UE ha promès la incorporació a Ucraïna, però això no serà ràpid; no podem sumar-hi un membre que està en plena guerra amb Rússia. D'altra banda, la guerra ha reactivat clarament els processos d'ampliació, cosa que és positiva en termes de mercat i consolidació, però també pot ser molt perillosa en termes de cohesió, si l'ampliació no va acompanyada per una reforma de la mateixa Unió. Una UE amb trenta o fins i tot quaranta membres i amb les normes que tenim avui no funcionarà.