Experts rebutgen qüestionar la llibertat d'expressió arrel de l'atac a 'Charlie Hebdo'
La Facultat de Dret va acollir, el 18 de març, un debat sobre els temes plantejats per l'atac al setmanari Charlie Hebdo. Experts dels àmbits de les ciències polítiques, la sociologia, el dret i les ciències de la comunicació van coincidir en defensar la llibertat d'expressió davant l'amenaça terrorista.
Abans de donar pas al debat, per introduir els temes de discussió, van intervenir-hi Joan Lluís Pérez Francesch, vicedegà de Comunicació i de Promoció de la Facultat de Dret; Virginia Luzón, vicedegana d'Ordenació Acadèmica de la Facultat de Ciències de la Comunicació; i Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.
Pérez Francesch va recordar que la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans estableix que la "llibertat d'expressió cobreix fins i tot el dret a blasfemar". En la seva opinió, només "la pitjor interpretació" del "sarcasme" de Charlie Hebdo pot considerar-lo com una incitació a la violència, però "mai justificaria" la barbàrie terrorista.
Per la seva banda, Luzón va recordar que, segons Reporters Sense Fronteres, 69 periodistes van ser assassinats durant el 2014 i, des que va començar el 2015, ja en són una quinzena. Per a la vicedegana, l'atac a Charlie Hebdo va ser "un missatge als periodistes europeus per fomentar l'autocensura", quelcom que "no podem permetre" si es vol preservar la llibertat d'expressió.
Botella, tot seguit, va reflexionar que "no hi ha idees que estiguin més enllà dels marges d'allò discutible" i, per tant, "totes les creences i opinions estan sotmeses a contrast". Va alertar sobre la perillositat del debat sobre identitats perquè "s'apropa al qüestionament de la respectabilitat de tota persona" i va opinar que calen "institucions i instruments" supranacionals davant de fenòmens globalitzats com l'amenaça jihadista.
Dues qüestions diferents
Salvador Cardús, professor del Departament de Sociologia, va obrir el debat marcant amb claredat la separació entre els temes de la llibertat d'expressió i del terrorisme. Pel que fa a la primera qüestió, va opinar que "la llibertat d'expressió és inseparable de la responsabilitat cívica sobre el seu ús" i que "té límits relacionats amb la recepció del missatge", tot reconeixent també la dificultat de regular aquest terreny.
Sobre el terrorisme, Cardús va afirmar que "els atemptats no necessiten pretext" i que, si els jihadistes no haguessin tingut Charlie Hebdo com un "blanc fàcil", haurien triat un altre. El sociòleg va apuntar que cal "desvincular" el debat sobre terrorisme dels temes de la desigualtat econòmica i educativa perquè hi ha també terroristes amb una alta formació acadèmica i una bona posició social. Alhora, va fer una crida a "no atribuir a la diversitat cultural una naturalesa conflictiva".
A continuació, Pere Oriol Costa, professor del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació, va referir-se als orígens del concepte de la llibertat d'expressió i va asseverar que l'humor "és una expressió de maduresa" d'aquest dret fonamental. Per a Costa, l'únic límit a la llíberta d'expressió "és que tots els membres de la societat tinguin el mateix dret a exercir-la".
Enemics de la llibertat d'expressió
Costa va referir-se també als enemics de la llibertat d'expressió al llarg de la història, principalment els règims totalitaris i els estats teocràtics, tot destacant el paper actual de la "radicalització wahhabista" en aquest sentit. I va citar altres episodis i aspectes que posen en crisi actualment aquest dret: els cas de l'acomiadament de la periodista mexicana Carmen Aristegui i, en termes generals, el paper del neoliberalisme, "que es carrega la llibertat d'expressió d'una manera sibil·lina perquè no toca el dret formal" però l'estreny indirectament. En aquest sentit, va denunciar la "precarietat" del sector periodístic i el fenomen del "periodisme instrumental".
Finalment, Tomás Gil, professor del Departament de Política i de Dret Públic, va començar la seva intervenció recordant l'atemptat feixista contra el setmanari satíric El Papus al 1977, un episodi similar al de l'atac contra la redacció de Charlie Hebdo.
Per a Gil, el que es va publicar al setmanari francès "és l'exercici d'un dret" i "no s'ha d'aprofitar l'episodi de Charlie Hebdo per qüestionar drets assentats" a les democràcies actuals. Va alertar també contra el perill de pensar que "la llibertat d'expressió provoca, a vegades, respostes dolentes".
Gil es va mostrar també la seva preocupació pel "desordre mundial" actual, tot destacant els ambigus resultats actuals de les "primaveres àrabs" o fenòmens perillosos com el moviment alemany Pegida.
