Espanya no ha estat mai per sota de la mitjana mundial del PIB per càpita

Jordi Maluquer, catedràtic del Departament d'Economia i Història Econòmica de la UAB, ha sintetitzat, a la seva obra España en la economía mundial. Series largas para la economía española (1850-2015) (Instituto de Estudios Económicos), els resultats de la comptabilitat del país durant més d'un segle i mig. Segons ha pogut constatar, Espanya no va ser mai, durant el període estudiat, un país pobre, ja que no va estar en cap moment per sota de la mitjana mundial de PIB per càpita. D'altra banda, tampoc ha ocupat mai una posició de lideratge. El llibre, a més, contradiu alguns tòpics sobre història econòmica, com ara l'expansió durant la I Guerra Mundial o la bonança extraordinària del període 1997-2007. En canvi, destaca un moment poc conegut de creixement comprès entre 1919 i 1929.

L'obra llança una descripció estadística de l'estructura, la dinàmica, les tendències i les variacions conjunturals dels principals agregats de l'economia espanyola, especialment del Producte Interior Brut (PIB), la dada més rellevant per a l'anàlisi.

Maluquer explica a l'obra que, de 1850 a l'actualitat, el creixement del PIB (2,27% anual) i del PIB per càpita (1,56%) a Espanya va seguir un ritme molt semblant al del conjunt d'Europa. El país va créixer poc durant el segle XIX i va millorar clarament durant els darrers 65 anys. Els millors anys són els del miracle econòmic espanyol, entre 1960 i 1973, tot coincidint amb l'auge d'altres economies mediterrànies. Però destaca també un període de creixement important desconegut per la història econòmica fins ara, el que s'estén entre els anys 1919 i 1929, que va estar marcat pel gran impuls de l'explotació dels recursos hidroelèctrics. Les altres dues etapes de gran expansió se situen en 1985-1992 i 1997-2007.

No obstant, en aquest últim període, la taxa d'augment del PIB per càpita va ser més baixa que en el conjunt del període 1950-2014 a causa de l'augment de la població, dada que desmenteix el tòpic d'una presumpta bonança extraordinària entre 1997 i 2007. D'altra banda, l'estudi confirma que l'etapa més negativa de la història en termes de variació interanual es situa en el recent interval entre 2007 i 2014: mai abans, excepte en períodes de guerra, el ritme del PIB i del PIB per càpita havia estat tan contrari a la prosperitat general.

El llibre deixa també constància del poc que van créixer el PIB i el PIB per càpita entre 1914 i 1919, tot desmentint així la suposada expansió propiciada per la neutralitat d'Espanya a la I Guerra Mundial. A més, es corregeix un altre tòpic molt arrelat, segons el qual, el país no es va veure especialment afectat per la gran depressió internacional dels anys 1930: l'evolució del PIB de 1929-1935 no registra gairebé cap millora, mentre que el PIB per càpita disminuir un 1,30% anual a causa de l'augment demogràfic, que es va deure al descens de la mortalitat i al retorn massiu d'emigrants a causa de la depressió als seus països de residència.

Comparació amb Europa i amb el món

L'obra ofereix una imatge molt clara de l'evolució relativa durant els segles XIX i XX gràcies a les noves estimacions. La trajectòria de l'economia espanyola va ser poc dinàmica en comparació amb els països desenvolupats d'Europa al segle XIX. Però, entre 1913 i 1930, el nivell econòmic d'Espanya va millorar clarament amb relació a la resta del continent. Amb la guerra civil i amb l'autarquia i l'absència de reconstrucció econòmica posteriors, es va reprendre la caiguda relativa, que va aconseguir el mínim històric en 1960. Per contra, el període 1960-1975 registra la major elevació de la participació d'Espanya en el PIB d'Europa occidental. Entre 1975 i 1985, la part espanyola del PIB d'Europa Occidental es va mantenir essencialment estable, i des de 1986 va tornar a créixer per caure de nou a partir del 2007.

El balanç global és de forta convergència econòmica amb Europa a partir de 1960, el que suposava recuperar el nivell de principis del segle XIX i superar-lo amb claredat tot i que de manera una mica irregular.

Si la comparació es fa amb el conjunt de l'economia mundial, es comprova que la part del PIB mundial que suposava l'economia espanyola va créixer en la segona meitat del segle XIX. Aquesta expansió, bé que modesta, va col·locar a Espanya entre els països que, sense aconseguir el lideratge en la modernització, tampoc van quedar endarrerits respecte al conjunt de l'economia mundial.

L'evolució que porta de 1913-1950 és comparativament bastant negativa, per causa de la gran depressió dels anys trenta i, de nou, per la guerra civil i la tancada autarquia del primer franquisme. En canvi, de 1950 a 1973, Espanya va créixer a un ritme molt superior al del conjunt del planeta. Entre 1973 i 2001, va registrar una pèrdua relativa respecte el total mundial: malgrat que el PIB real d'Espanya gairebé s'havia doblat, nous grans actors, especialment a Àsia, van impulsar un creixement molt més gran que el dels països europeus.

Les sèries llargues per a l'economia d'Espanya mostren amb tota claredat que el país, mai en la seva història, va estar per sota de la mitjana mundial del PIB per càpita. Això vol dir que mai va conèixer una situació de pobresa, el que demostra que el concepte de subdesenvolupament no és aplicable a cap de les seves etapes històriques. Espanya va figurar sempre en el grup de països més desenvolupats, encara que no en posicions de lideratge o d'avenç destacat.