Entrevista a Ana Figueres, voluntària a l'Hospital Vall d'Hebron

28/04/2020

FAS: Ens pots explicar que s’està fent al voluntariat de la Vall d’Hebron a l’apartat de comunicació?
ANA: Tenim un email corporatiu de la Vall d’Hebron on rebem cartes, missatges, fotos de famílies que tenen familiars seus ingressats a l’hospital per coronavirus. Llavors, quan rebem tot aquest material, ho ajuntem, imprimim i ho posem maco i ho portem a la infermeria. Les infermeres són els qui els hi donen als pacients. Així podem crear un vincle entre els familiars que estan fora i els pacients ingressats, ja que és molt difícil que es comuniquin entre ells. Creant aquest vincle els pacients ingressats veuen que no estan sols.

F: Quina dedicació et suposa el voluntariat? 

A: Anem setmana a setmana depenent del volum de treball que hi hagi. La setmana passada vaig treballar dos dies, per exemple. Quatre hores per dia aproximadament., però també condiciona molt el dia que sigui. Ara per exemple,  com aquesta setmana és Sant Jordi volem ajuntar les cartes anònimes que rebem i repartir-les a tots els pacients per donar suport a les persones que ho estan passant malament en aquests dies. Serà un dia on hi haurà més feina que altres dies.

F:  En l’àmbit personal, com esteu vivint aquest voluntariat les persones que hi esteu participant?

A: Ens proposem que hem d’ajudar tot el que puguem encara que no siguem metges ni res relacionat amb l’àmbit sanitari. Tots aportem un granet de sorra de manera altruista en aquests moments més difícils. Però coses com el fet de repartir aquestes cartes i allunyar als pacients d’aquesta sensació de soledat, és molt important. És un tema més humà, això com a persones ens ajuda molt.

F: Com va ser el primer dia que us vau trobar a la Vall d’Hebron amb aquesta situació?

A: Va ser bastant caòtic, és xocant veure com entres i l’hospital és gestionat com un hospital de campanya. No pots entrar ni tocar segons quines coses, no pots tenir quasi contacte amb persones. Com que no és habitual xoca bastant. El primer “passatemps” que es va voler intentar van ser les videotrucades perquè els pacients s’entretinguessin. A la UCI ja tenen totes les tauletes preparades per poder fer videotrucades, cosa que és un pas molt gran.

F: S’ha parlat de la falta de material als hospitals. Com ha estat aquesta situació a la Vall d’Hebron?

A: Personalment, jo portava la meva mascareta de casa però em van dir que en el cas que no portés me’n donarien una. Em van donar la bata, que la vaig rentant però que puc agafar una altra... Almenys de la segona línia, que és on estic jo, el tema material està bastant bé, no hi ha gent que els hi falti material.

F: Us coneixíeu entre els voluntaris? Han entrat nous a partir de la crisi del COVID-19?

A: L’equip de suport que som no ens coneixem de res, som gent bastant diversa i els equips van canviant. I a l’anar un cada dia per no anar junts, tampoc ens veiem. Ens coneixem per WhatsApp, això sí (riu).

F: Quin valor hi veus a aquest voluntariat?

A: “Perdre” 4 hores al dia no passa res si en canvi ajudes a algú. És una cosa que ens podríem plantejar no ara, sinó sempre. Ens sobren moltes hores per poder ajudar a algú.

F: Què creus que canviarà la crisi del coronavirus?

A: Això ens ajudarà a tots a ser més solidaris, ja que abans d’aquesta crisi, cadascú anava pel seu compte. Ara en canvi, estem més connectats, qualsevol persona de l’hospital et pot ajudar si ho necessites. Ens hem tornat millors persones. Espero que aquesta solidaritat no es perdi mai per què al final això és el que ens queda.

F: Acadèmicament, què t’està aportant aquest voluntariat?

A: En l'àmbit academic li pot aportar més a una persona que fa medicina o infermeria, però com a aprenentatge he après el que té valor de veritat a la vida. Veus que el més important és tenir persones al teu voltant.

F:  Què creus que explicaràs als teus néts d’aquesta crisi?

A: Primer explicaré que ens vam tornar una mica bojos (riu). Crec que és una crisi que marcarà a tot en el món, ja que ens ha atacat a tots, a tots els països. Podré explicar com el procés des de no creure’ns la perillositat d’aquest virus, després com vam veure que es tractava d’un problema molt gran i finalment el paper importantíssim dels metges, que destigo que estiguin molt més valorats després d’això. A més també espero que aquesta situació ens faci aprendre a ser més humans i a fer canvis cap a millor.

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

• Salut i benestar