Ens deixa la professora Anna Balletbò

El dia 24 d’octubre de de 2025 ens va deixar Anna Balletbò, que va ser professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat i de Ciències de la Comunicació.

Diplomada en Ciències de l’Educació i llicenciada en Història Moderna i Contemporània, va ser professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació en diferents períodes entre 1980 i 2007. Balletbò va impartir assignatures d’actualitat informativa, com ara Informatius de Ràdio i Televisió, aportant a l’alumnat tota la seva experiència d’anys com a professional en premsa, ràdio i televisió adquirida al llarg de les seves col·laboracions en mitjans com ara RTVE, 3Cat, la BBC, El País, La Vanguardia, Ràdio 4, La Cope, Onda Cero, Com Ràdio, Antena 3 o Telecinco.

Fora dels àmbits acadèmic o periodístic Balletbò va ser diputada al Congrés dels Diputats des de 1980 fins el 2000 pel Partit dels Socialistes de Catalunya. També  va ser membre del Consell d’Administració de RTVE i actualment era presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

El professor Carles Llorens, director del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat li dedica les paraules següents:

 

Anna Balletbò i Puig (1943-2025): política, periodista, feminista, però també docent

L’Anna Balletbò va ser una de les pioneres de la Facultat en ser professora encarregada de curs al Departament de Tecnologia de la Informació de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del curs 1975–1976. Ho va ser fins a la seva incorporació com a Diputada del PSC a les Corts Generals el 1980. Aquesta activitat política l’allunyà de les aules i, quan acabà el seu cicle com a diputada vint anys més tard, l’any 2000, es tornà a incorporar com a professora associada al mateix Departament, que havia transmutat el nom pel de Comunicació Audiovisual i Publicitat. De la mateixa manera també el nom de la Facultat havia canviat i de ser de Ciències de la Informació s’havia convertit en la Facultat de Ciències de la Comunicació.

Si alguna cosa definia a l’Anna és que tot ella era energia. Ho era quan amb 32 anys s’incorporà com a professora de les primeres promocions i ho seguia sent quan es reincorporà a la Facultat de Ciències de la Comunicació després del seu periple de 20 anys com a diputada. En la primera etapa es troba en un Departament i una Facultat en construcció, que van haver de transitar de les restriccions de la dictadura que encotillava els plans d’estudi oficials cap a la implantació d’un sistema democràtic a la universitat i a la societat. Al departament, l’Anna, amb l’empenta que la caracteritzava, no deixava de promoure iniciatives. Era una activista empedreïda amb la seva militància política enquadrada en el socialisme i en el feminisme, i no deixava d’intervenir per promoure aproximacions que impliquessin el departament en accions en el panorama comunicatiu que tinguessin en compte aquella doble perspectiva socialista i feminista. Podríem dir que els que van definir el concepte de multitasking es van inspirar en l’Anna Balletbò, perquè era capaç de compaginar la docència, la política, l’activisme feminista i l’activitat en el mitjans; tot alhora i tot amb passió. A les aules, la professora Balletbò era engrescadora i propera, abocant amb passió el seu coneixement i estimulant el sentit de compromís dels seus estudiants en la promoció d’una comunicació democràtica i compromesa. Una etapa docent que es tanca el 1980 quan entra en el congrés de diputats.

És evident que el treball que havia fet al Departament li havia permès pensar sobre les necessitats de democratitzar el sistema de mitjans i ara, com a diputada en les primeres legislatures, podia intervenir en les polítiques de comunicació i la regulació dels mitjans a l’Estat. Una de les primeres accions polítiques va ser l’elaboració de l’Estatut de la Ràdio i la Televisió Espanyola; en més d’una ocasió va fer servir d’espàrrings de les seves idees sobre aquest Estatut a companys del Departament. Durant els 20 anys que va estar al Congrés va participar en innumerables iniciatives legislatives sobre comunicació i cultura i el llibre de sessions està ple de les seves punyents intervencions.

Quan el 2000 deixa el Congrés s’incorpora de nou al Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat com a professora associada en paral·lel a la seva pertinença al Consell d’Administració de RTVE entre 2000 i 2007 i al Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals  fins al 2010. A la segona etapa a la Facultat es planteja fer el doctorat, però la realitat tossuda del seu multitasking li va impedir prioritzar aquest objectiu. Als seus interessos de sempre hi havia afegit des del 1989 el seu compromís amb la pau ajudant a fundar la Fundació Olof Palme junt amb la vídua del polític suec, Lisbeth Palme, l’expresident Felipe González, l’exsecretari general de l’ONU, Javier Pérez de Cuéllar i Joan Reventós, fundador del PSC. Va ocupar la presidència de la Fundació durant molts anys i com a tal va ser figura cabdal en la organització de les celebèrrimes Jornades Econòmiques de S’Agaró, que apleguen anualment els noms més destacats de la política i l’economia de Catalunya i Espanya de corrents i ideologies diferents, cosa que demostra la capacitat de convocatòria de l’Anna. En aquesta segona fase a la Facultat aportà al Departament la seva intensa coneixença de la regulació del sector mediàtic, així com la seva experiència en la gestió de la radiotelevisió pública, però també de la indústria i la cooperació amb el món econòmic.