El registre arqueològic de la presència militar romana a Hispània
Divendres, 17 de desembre, la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres acull una jornada organitzada pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, per posar en comú el coneixement aportat en les últimes dècades per la recerca arqueològica sobre les formes d’ocupació militar de l’exèrcit romà a la península ibèrica durant el segle II a. C. La trobada també s’hi podrà seguir virtualment, prèvia inscripció. Basada en casos d’estudi, aplega experts en aquest període, en què va culminar la conquesta romana del territori peninsular i es van constituir unes bases més estables amb les primeres fundacions urbanes.
Fa temps que el segle II a. C. a Hispània està sent abordat des del vessant arqueològic per diferents equips de recerca. Entre els diversos objectius i focus d'atenció d'aquestes recerques destaca, per sobre d'uns altres, aquells que fan referència a les formes d'ocupació militar romana del territori. En aquest segle, moltes regions van culminar la fase de la conquesta i van establir unes bases més estables amb les primeres fundacions urbanes.
Partint d'aquest marc històric, investigadors del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la UAB han organitzat una jornada de treball i discussió entre alguns dels equips arqueològics que estan treballant aquest període històric i que comparteixen objectius i problemàtiques comunes. La trobada “La presencia militar en Hispania entre el 180-120 a. C.” té lloc el dia 17 de desembre, de 9,30 a 18 hores a la Sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres. També s’hi pot seguir virtualment, prèvia inscripció.
La jornada aborda el procés que va acabar consolidant definitivament la presència romana a Hispània, centrant-se en un període durant el qual l'exèrcit romà va portar la iniciativa en territori peninsular. La seva intervenció en determinats conflictes bèl·lics (Altiplà, Lusitània, etc.) eren només coneguts per les fonts històriques, fora d’alguna excepció, però en les últimes dècades, ha estat l'arqueologia la que ha pres la iniciativa en la recerca.
“Poder seguir el rastre arqueològic que ha perdurat sobre el terreny ens ha de permetre conèixer millor la tipologia dels assentaments (castra, castella, turris, etc.), reconstruir les rutes de comunicació, conèixer la logística i la xarxa d'aprovisionament, establir la filiació i l’origen de les tropes, entre altres objectius”, explica César Carreras, investigador de la UAB i organitzador de la jornada.
La reunió compta amb intervencions d’equips que proporcionaran novetats rellevants en la seva recerca i una taula rodona, oberta a un major nombre d'especialistes. Hi són representades, a més de la UAB, les següents institucions: el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Servei de Museus de la Generalitat, les universitats de Barcelona, Saragossa, Carlos III, Complutense, així com la Duke University (EUA).
El workshop ha estat organitzat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Ciència i Innovació