Dones i treballadors poc capacitats, els que perden més salari per la pandèmia

Les dones i els treballadors amb baixa capacitació han estat els sectors més afectats pels efectes en els salaris de la pandèmia, que ha contribuït en general a augmentar la desigualtat. Així ho va explicar Rosalía Vázquez-Álvarez, experta de l'OIT, en la presentació en línia de l'Informe mundial de sobre salaris 2020-2021 en matèria de desigualtat salarial entre homes i dones que va organitzar la UAB el 26 de maig passat. Segons les dades de l'informe, la caiguda de massa salarial ha estat d'un 8'1% en el cas de les dones i d'un 5'4% en el dels homes. A més, patiran especialment la dificultat de reincorporar-se al mercat laboral les dones que l'han abandonat per fer front als efectes de la COVID-19 en el seu entorn, assumint per exemple la major part de les cures de persones dependents afectades.

L'informe recull dades que reflecteixen l'impacte de la pandèmia actual a les dinàmiques salarials. Vázquez-Álvarez va explicar, per exemple, que Espanya va perdre un 12'7% de massa salarial en els primers mesos de 2020, i que aquesta baixada s'ha degut principalment a la reducció d'hores de treball i a la pèrdua de llocs de treball. L'experta de l'OIT va situar Espanya en el grup de països on, com el Regne Unit o Corea de Sud, els ajuts públics han ajudat a que no es dispari la desocupació però, per contra, els salaris s'han ressentit. És el cas oposat al d'altres països com Brasil o els Estats Units; però, com va aclarir la ponent, són casos en què l'augment dels salaris indica que han perdut la feina les persones pitjor remunerades.

Vázquez-Álvarez va afirmar que els ERTO han ajudat a sostenir el mercat laboral i que, per tant, és previsible que augmenti la desocupació i que els salaris baixin més quan deixin de ser implementats. Per això, va reflexionar, "caldrà veure quines polítiques aplicar" després de la pandèmia per pal·liar aquests efectes. I va advertir que, "quan s'augmenta la desigualtat entre llars i entre homes i dones", com està succeint a causa de la pandèmia, "és molt difícil recuperar el que havíem guanyat, podem trigar dècades".

L'informe reflecteix també la realitat del salari mínim en els diferents països de l'món. Segons va explicar Vázquez-Álvarez, alguns economistes consideren que té un "impacte negatiu" i l'OIT ha realitzat molts estudis per comprovar-ho. El resultat constata que, per contra, "quan el salari mínim està ben aplicat, segons mètodes empírics, té impactes molt positius" pel que fa a creació d'ocupació i de riquesa, especialment en països on hi ha "una gran massa de treballs informals".

L'acte va ser organitzat per la Comissió d'Igualtat de la Facultat de Dret i el Centre d'Estudis i Recerca Dones i Drets de la UAB, amb la col·laboració de l'Observatori per a la Igualtat i la Fundació Alumni de la UAB.