Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Descobreixen com el cerebel modula la nostra capacitat per sociabilitzar

16 juny 2022
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

El cerebel no només s’encarrega de funcions motores i sensorials: recentment, s’ha vist que també està implicat en el nostre comportament social. En un estudi publicat a la revista Nature Neuroscience, un grup de recerca internacional amb participació de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB) ha analitzat com es produeix aquest efecte en ratolins, i ha demostrat que un dels neurotransmissors que se n’encarrega és la dopamina. Aquest descobriment és de vital importància de cara a entendre què passa al cervell de persones amb trastorns com l’autisme, depressió o esquizofrènia, entre altres.

Cerebel

Fins fa poc es pensava que les emocions i el nostre comportament social es regulaven principalment en un conjunt d’àrees cerebrals anomenat sistema límbic, a través d’un neurotransmissor anomenat dopamina. En aquesta regió és on s’efectua el control de processos relacionats amb la motivació, la recompensa i la satisfacció. En els darrers anys, però, diversos estudis han apuntat que el cerebel, una regió implicada essencialment en el control motor, també hi té un paper important, tot i que fins al moment, no s’havia descrit exactament com es produïa aquest efecte. Ara, un grup de recerca on ha participat l’INc-UAB ha demostrat en ratolins que, al contrari del que es pensava, al cerebel hi ha receptors de dopamina de tipus 2 (també anomenats D2), i que són precisament aquests receptors els que modulen, en aquesta zona del cervell, aspectes socials del comportament.

Mitjançant diverses tècniques, com l’anàlisi histològic, l’estudi de l’ARN cel·lular o l’observació d’imatges 3D, els investigadors han observat que un grup de cèl·lules del cerebel, anomenades cèl·lules de Purkinje, presenten receptors D2. “Aquest és un descobriment clau, perquè fins ara es pensava que l’existència de receptors d’aquest tipus en aquesta àrea era gairebé nul·la”, explica el Dr. Emmanuel Valjent, investigador a l’INSERM (França) i coordinador de l’article.

Per estudiar la seva funció, s’han fet servir tècniques d’edició genètica per sobreexpressar o eliminar els receptors D2 a les cèl·lules de Purkinje del cerebel de ratolins adults, i s’ha analitzat com aquests animals interaccionen amb ratolins desconeguts. “Amb els tests de comportament hem vist que, efectivament, els receptors D2 estan involucrats en la modulació de la interacció social. En canvi, no hem observat cap diferència en la capacitat dels animals per executar tasques motores o coordinar moviments, pel que pensem que aquestes funcions estarien controlades per uns altres receptors”, explica la Dra. Laura Cutando, investigadora Marie-Curie del laboratori de Neuropatologia mitocondrial de l’INc-UAB i primera autora de l’article.

Aquest estudi, que s’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració multidisciplinar de l’INSERM (França), la Universitat de Lausane (Suïssa) i l’INc-UAB (Catalunya), és molt important de cara a comprendre trastorns mentals on el comportament social està alterat; malalties per les que moltes vegades costa trobar tractaments que puguin millorar la qualitat de vida dels pacients i els seus familiars.

Article de referència:
Cutando, L., Puighermanal, E., Castell, L. et al. Cerebellar dopamine D2 receptors regulate social behaviors. Nat Neurosci (2022). https://doi.org/10.1038/s41593-022-01092-8

La UAB, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

  • Salut i benestar

Dins de