Crònica de la XVIII Jornada en commemoració del Dia de Internacional de les Dones Treballadores

Pocs minuts abans de les 12.00 h d'aquest dijous 9 de març, la sala d'actes del rectorat s'omple de persones, algunes amb roba de color lila. El cartell penjat a la porta de l'entrada explica per què venen: avui se celebra la XVIII Jornada Institucional en commemoració del Dia Internacional de les Dones Treballadores. A l'estrada es troben, d'esquerra a dreta, la secretària general, Esther Zapater; el rector de la UAB, Javier Lafuente; i la directora de l'Observatori per a la Igualtat, Maria Prats. Ja són les dotze en punt i la secretària general obre l'acte amb una calorosa benvinguda. "En aquesta data les institucions emetem manifestos en els quals reivindiquem una lluita, la dels drets fonamentals de les dones treballadores. Una lluita que cal emprendre tots i cadascun dels 365 dies de l'any. Per això, el 8 de març és el de dia de la dona treballadora, però el dia de la dona és cada dia".

Durant la seva presentació, Esther Zapater recorda la importància de treballar en matèria d'igualtat de gènere a les universitats i de commemorar aquesta jornada. Darrere seu es projecta el cartell amb motiu del 8M d'aquest any, que reflecteix l'esforç que s'ha fet i hem de continuar realitzant per eliminar la desigualtat de gènere. Aquest missatge es fon amb les paraules de la secretària general: "La UAB va ser la primera universitat catalana a registrar el seu pla d'igualtat". Afegeix que també ha estat pionera a reformar els protocols d'assetjament. Acaba el seu discurs amb algunes xifres sobre les desigualtats de gènere actualment. Una de les desigualtats més evidents és la que afecta la bretxa salarial. "La mitjana salarial a la Unió Europea és d'un 13%, el que significa que les dones necessitem treballar un mes i mig més per guanyar el mateix", diu Zapater. També explica que aquestes diferències disminueixen molt lentament: "En deu anys, la bretxa només ha disminuït 2,8 punts". Finalment, tanca la seva intervenció donant pas a la directora de l'Observatori per a la igualtat.

Maria Prats dedica la seva al·locució a la negociació del pla d'igualtat en matèria laboral que coordina l'Observatori per a la Igualtat en el marc d'aplicació del RD 901/2020. "Aquest procés s'inicia arran de la publicació d'aquest Reial decret que obliga a les empreses de més de 50 treballadors a elaborar i aplicar un pla d'igualtat negociat amb les persones representants del personal treballador", explica la directora de l'observatori. Els primers passos van estar la constitució el juny de 2021 d'una comissió negociació de 26 persones, les quals van formar-se en gènere, perquè treballés en una addenda per adaptar el IV Pla d'Igualtat vigent. Després es va crear un grup de treball, constituït completament per dones, que va fer quatre sessions per seleccionar les mesures que fossin viables pels anys 2022 i 2023. Després de la primera fase, el desembre de 2021, es va aprovar una addenda final que recollia 48 mesures associades a catorze objectius i organitzades segons els àmbits que estableix el reial decret mencionat.

La directora de l'observatori ha finalitzat amb algunes reflexions sobre aquest repte. Maria Prats: "Una gran dificultat va ser fer front a una demanda inesperada i a un calendari molt ajustat. En aquest context, la UAB ha estat capaç d'afrontar la demanda dels agents socials, emparada pel RD 901/2020. Va ser un repte nou, en el qual l'Observatori per a la Igualtat no tenia experiència prèvia. Era una demanda molt exigent i, segons nosaltres, poc realista. Per això vam elaborar una addenda per adaptar el pla existent que ens ha permès arribar a un acord. Finalment, ha estat una oportunitat per visibilitzar la feina de l'Observatori i que es reconegui com a òrgan expert en matèria d'igualtat de gènere". La directora tanca el seu discurs informant que aquesta comissió negociadora i el grup de treball continuen la seva tasca per elaborar el que serà el primer pla d'igualtat en matèria laboral.

Entra de nou la secretària general per donar pas a la doctora Sònia Parella, la qual és l’encarregada de presentar a l'homenatjada d'aquest any, Pilar Carrasquer Oto. Parella comença la seva intervenció recordant la feina duta per la UAB per consagrar els estudis de gènere. A més, ha subratllat el treball del departament de sociologia, al qual pertanyen ella i Carrasquer. Parella: "Moltes acadèmiques de la UAB, entre elles Pilar Carrasquer, han construït part de les bases per a la institucionalització d'aquesta disciplina". Ha acabat compartint unes pinzellades de la trajectòria de la premiada: "La Pilar, des que era petita, ha sabut que ha nascut en una societat en què néixer nen era millor que néixer nena, cosa que ha forjat les seves conviccions. La Pilar sempre ha llegit el món social amb les ulleres de gènere i, sobretot, a la sociologia del treball", comenta la Sònia Parella. Afegeix que Pilar Carresquer va impulsar la creació de l'Institut d'Estudis del Treball, que actualment dirigeix, i que és un referent nacional i internacionalment. "El seu currículum demostra que ha sabut connectar empíricament i conceptualment la sociologia, el treball i el gènere, amb molta sensibilitat per les desigualtats de les dones de classe treballadora més vulnerables", declara Parella. Alguns dels seus àmbits de recerca han estat la bretxa salarial, estudis de la doble presència, conciliació vida laboral i familiar, negociació col·lectiva, atur de llarga durada amb perspectiva de gènere, l'assetjament a la feina...

La presentació de l'homenatjada no s'acaba amb la Sònia Parella, sinó que continua amb un vídeo de reconeixement a la seva recerca. En la projecció, Pilar Carrasquer explica les dificultats que va haver de fer front per treballar en matèria de gènere. També les persones del seu departament recalquen la Pilar Carrasquer com a persona, docent i investigadora. Uns deu minuts després, la doctora Carrasquer puja a l'estrada perquè el rector li atorgui el seu premi.

El discurs de la Pilar Carrasquer és breu, perquè assegura, amb humor, que detesta parlar en públic. Primer vol agrair al seu grup de treball: "Vaig tenir la sort d'entrar en un departament de dones fortes i que tenia la singularitat d'aplegar mirades diferents i molt importants a la sociologia de gènere". Empra el seu temps per il·lustrar algunes conclusions del pilot sobre bretxa salarial a cinc universitats espanyoles que ha coordinat. "És un grup que es planteja complit allò que la Unió Europea reclama a tots els països membres: la transparència salarial. El primer resultat va ser un informe dels centres educatius participants". Esmena alguns dels resultats de l'informe. Carrasquer: "La bretxa salarial mitjana de les cinc universitats ha estat del 10%. En el cas de la UAB, del 16%". Assegura que les xifres s'han de contextualitzar, especialment en centres tan grans, però que reflecteixen que hi ha desigualtats en l'àmbit públic. "Aquesta dada és significativa si pensem en un entorn d'ocupació pública. Això demostra que aquest sector no està exempt de biaix de gènere, malgrat que sigui menor", explica. A més, cita una de les raons principals d'aquesta bretxa salarial a les universitats. Carrasquer: "El perquè d'aquesta bretxa s'explica en el 90% pels complements salarials, especialment aquells que tenen a veure amb la producció científica". També adverteix que les diferències de salari són més marcades al principi i al final de la vida laboral, per aquest motiu és necessari "identificar com reduir-les". Finalitza recordant que un dels àmbits en què han començat a treballar per disminuir el biaix és a les avaluacions. Carrasquer: "Hem avançat molt, però ens queda un trajecte molt llarg. Per això, hem dissenyat un pilot de formació de tres mòduls de perspectiva de gènere per acreditar a les comissions avaluatives, que ha tingut bastant d'èxit".

A mitja hora d'acabar, la sala d'actes del rectorat rep al Cor de Cambra de la UAB. Dotze persones, vestides de negre, pugen a l'estrada per cantar una cançó tradicional ucraïnesa, una versió d'una lírica afganesa i una altra portuguesa, i, finalment, una composició exclusiva pel cor de la Martina Savariego. Després d'una emotiva actuació, el rector de la UAB, Javier Lafuente, tanca la XVIII Jornada Institucional en commemoració del Dia Internacional de les Dones Treballadores agraint la Pilar Carrasquer per la seva recerca i per compartir els resultats del seu informe. Lafuente assegura que la UAB, i l'Observatori per a la Igualtat, continuaran construint universitats feministes.