Crònica de la jornada de matrimonis forçats: tots els detalls de l'acte

La Sala Teatre de la UAB s'ha omplert amb una trentena de persones que no venien a presenciar un espectacle artístic, sinó la jornada sobre els matrimonis forçats que l'Observatori per a la Igualtat de la UAB ha organitzat aquest divendres 21 d’abril. La taula és presidida per la secretària general de la UAB, Esther Zapater, qui comença puntual a les 10.00 h. La secretària general inicia l'acte indicant que "els matrimonis forçats són un delicte familiar que també té un factor cultural afegit". També explica que és un fenomen que ens pot semblar "llunyà, fins i tot a la universitat". De fet, comenta que la UAB va tenir un cas, però finalment no va arribar a efectuar-se. Continua afirmant que "avui dia el matrimoni forçós ja es considera com a delicte gràcies a la normativa europea i el marc legal internacional". Per continuar sobre aquesta temàtica, Zapater dona pas a Noelia Igareda, professora agregada de Filosofia del Dret a la UAB, coordinadora de dos postgraus sobre gènere i investigadora al Grup Antígona.

Noelia Igareda comença la sessió «Els matrimonis forçats: perspectiva jurídica i abordatge» explicant quina és la diferència dels matrimonis forçats dels els concertats i els fraudulents: el consentiment. Parlem de casaments forçosos quan "una o ambdues parts són obligades per mitjà de la força o pressió psicològica en contra de la seva voluntat", segons Igareda. És tracta d'un fenomen que afecta principalment a les dones. Així ho declara la investigadora: "el 85% de les víctimes de matrimonis forçats al Regne Unit són dones". I a l'Estat Espanyol? Com comenta Igareda, a escala estatal no hi ha dades. A Catalunya, però, sí que hi ha registres des de 2009, gràcies a la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista.

Igareda s'endinsa en el marc legal europeu sobre els matrimonis forçats. Segons explica Igareda, els estats europeus han aplicat directives en les seves legislacions per denunciar els matrimonis forçosos com a formes de tràfic d'éssers humans i de violència masclista. A l'estat espanyol, la normativa està recollida a l'article 177 bis de la Llei Orgànica 1/2015 del Codi Penal. Igareda s'interessa a mostrar que la normativa espanyola inclou l'ús de la força, la intimidació i la recepció de pagament com a maneres de forçar un casament. Quant a la normativa estatal, la ponent explica quines mesures legals, tant a Catalunya com a nivell estatal, s'han dut a terme per a prevenir i eliminar els matrimonis forçats. Finalment, acaba amb una crida a ser actives en la detecció i l'acompanyament a les víctimes d'aquests matrimonis.

La secretària general dona pas a Laia Rosich, directora general per a l’erradicació de les violències masclistes, dins del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Explica que a Catalunya s'està bastint una nova forma de treballar basada en agrupar totes les formes de violència masclista. D'aquesta manera, el Departament d'Igualtat incorpora la Direcció General de Migracions, Refugi i Antirracisme. Rosich presenta així els diferents eixos d'actuació del protocol marc per a una intervenció amb diligència deguda en situacions de violència masclista. Finalment, remarca que en l'abordatge i en la prevenció dels matrimonis forçats i altres formes de violència comunitària "la línia entre l'assenyalament i l'estigmatització a determinades comunitats és molt complexa".

La primera sessió de la jornada s'acaba a les 11.00 h. Les persones assistents a la sala fan una petita pausa de mitja hora.

A les 11.30 h es reprèn la segona sessió «Els matrimonis forçats com a forma de violència masclista» amb Sònia Parella, doctora en sociologia i investigadora del grup de recerca CER-Migracions, i David Moya, professor a la Universitat de Barcelona i director de l’Observatori del Drep Públic IDP. També hi són Marta Batalla, tècnica de l'Àrea de Cooperació i Educació per a la Justícia Global de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), i Beatriz Escaño, antropòloga i tècnica de recerca a la Fundació Wassu-UAB.

Sònia Parella ofereix algunes dades sobre els matrimonis forçats. "En 2016, 15,4 milions de persones van ser víctimes dels matrimonis forçats", declara Parella. El 88% de les víctimes eren dones, 44% d'aquestes van ser casades abans dels 15 anys. La doctora en sociologia remarca que "no es pot associar només a la religió, sinó que ocorren arreu del món". Parella explica el projecte europeu Finding ways out of forced marriages (FMout!) del grup CER-Migracions i la fundació SURT. La iniciativa FMout! treballa amb agents d'intervenció i ofereix materials a tècnics i professionals per tractar els matrimonis forçats.

El professor de dret David Moya complementa la intervenció de Parella identificant els problemes claus de la problemàtica. Moya concreta que "encara no hi ha una resposta integral". És a dir, que l'ordenament jurídic no està organitzat, i ofereix respostes fragmentades que persegueixen objectius diferents. Per tant, els mecanismes d'intervenció i prevenció tampoc estan coordinats. A més, segons declara el professor, els instruments depenent exclusivament de la voluntat de la víctima, a excepció de les persones menors.

Finalment, Marta Batalla i Beatriz, a partir d'una experiència pràctica de la gestió d'un cas a la UAB, han donat respostes a com podem intervenir des de les universitats. La coordinació amb la seguretat social i els instituts és necessària per actuar. Així mateix, Escaño fa referència a un estudi de la Fundació Wassu per subratllar la importància de formar els professionals. També és essencial l'acompanyament preuniversitari, ja que perllongar els estudis és una de les estratègies de les dones per evitar els matrimonis forçats.

Entre els recursos disponibles a la universitat, la UAB ofereix uns ajuts a l'estudi anuals per a les persones víctimes de violència per raó de gènere. A més, l'Observatori per a la Igualtat disposa d’una guia bàsica dels drets de les dones en situació de violència masclista a la UAB.