Celebrat l'acte institucional de commemoració dels 40 anys del CED

L'Auditori del Palau de la Generalitat va acollir l'acte insitucional de la commemoració dels 40 anys del CED. Hi van participar la fundadora del CED i directora honorària, Anna Cabré; el rector de la UAB, Javier Lafuente; el conseller d'Universitats i Recerca, Joaquim Nadal, i el director del CED, Albert Esteve, que van fer un repàs a la tasca que ha dut a terme el centre de recerca de la UAB durant aquests anys i també als reptes que afronta Catalunya davant el que mostren les dades demogràfiques. 

El rector Javier Lafuente va assenyalar que el CED ha estat fonamental en la institucionalització acadèmica de la Demografia al nostre país i en la introducció de la formació en demografia al sistema universitari. Aquest centre de recerca de la UAB que, segons el rector, ha assolit l’objectiu de posicionar-se com a un centre d’excel·lència de referència en recerca i formació en demografia, "ens omple d’orgull que formi part de la UAB i que estigui instal·lat al nostre campus". "Avui dia la UAB compta amb estudis de postgrau en Demografia i és l’única universitat de l’Estat que ofereix un programa de doctorat en Demografia". Per al rector, les sinergies del CED amb la resta de centres del campus han estat crucials per beneficiar-se mútuament de nous plantejaments i introduir la perspectiva demogràfica en altres disciplines"

Anna Cabré, fundadora i avui directora honorària, va tenir un record “per als tres “inventors” del CED: el president Jordi Pujol -present també a l’acte- , el rector Antoni Serra Ramoneda i l’historiador Jordi Nadal”. D’aquest últim, ja desaparegut, va recordar com el va acompanyar en el procés de creació del CED “sense imaginar que ella havia de ser la primer directora”.

El director del CED Albert Esteve va explicar que la població catalana presenta  dues característiques molt especials:  “un record mundial d’esperança de vida i una baixíssima fecunditat”, una societat “d’avantguarda demogràficament parlant a la que ha salvat l’augment de la immigració”. AL CED “som seguidors de l’escola “cabretiana” que rebutja posar adjectius a la demografia però està clar que els tres reptes demogràfics de futur serà el volum de població, l’estructura d’edat i l’origen d’aquesta població”.

El conseller Joaquim Nadal va subratllar les aportacions del centre en “qüestions fonamentals que afecten les dinàmiques socials, la relació entre economia i població, a l'impacte de la demografia sobre l'economia, etc.”. El titular de Recerca i Universitats va definir el CED com una “eina de passat, de present i de futur, que si no existís hauria de ser creada pel Govern amb urgència”.

Document "La Catalunya dels 8 milions"

Durant l'acte, es va presentar el document La Catalunya dels 8 milions, per part del professor de Sociologia de la UAB i director del CED, Albert Esteve, que fa una fotografia de la població catalana actual i de com ha evolucionat, des del punt de vista demogràfic pel que fa a l'expectativa de vida, la fecunditat, el pes de la migració o l'envelliment, entre d'altres.

El document conclou que "si als anys 40, amb un 20% de nascuts fora, es pensava Catalunya com a "terra de pas", i als 70 com a "terra d'acollida", actualment Catalunya només es pot entendre com "terra d'immigrats". La immigració internacional és la gran protagonista del creixement (per continents, la majoria són llatinoamericans, amb el 44,8 % dels empadronats nascuts a l'estranger el 2022, però per països, els oriünds del Marroc són el primer origen, amb 266.000 empadronats, el 15 %).

PES DE LA POBLACIÓ RESPECTE D’ESPANYA
A Catalunya s'ha produït un increment del pes relatiu dins de la població espanyola, de l'11 % de 1900 ha passat a més del 16 % l'any 2023. Hi ha hagut quatre grans onades migratòries, les dues primeres corresponents al segle XX (1910-1929 i 1950-1976), protagonitzades per immigrants procedents de la resta d'Espanya, i les dues darreres (2000-2008 i 2016-2022) per la immigració internacional.

MIGRACIÓ
El conjunt de la migració del segle XXI a Catalunya ha contribuït en 1,5 milions de persones, enfront de les poc més de 200.000 del creixement natural, que ha esdevingut inclús negatiu els darrers anys. "Sense aquest pes tan extraordinari de les migracions no s'entendria l'evolució demogràfica del país, però tampoc l'econòmica, social o cultural".

ORIGEN DE LA POBLACIÓ
L'any 2021, als 2,8 milions de nascuts fora de Catalunya (el 56,5 % a l'estranger), cal sumar-hi els 2,3 milions que, havent nascut a Catalunya, tenen com a mínim un progenitor nascut a fora (el 74,2 % amb pare o mare nascut a la resta d'Espanya). El percentatge que representen immigrats i descendents assoleix, doncs, el 65,8 % del total de la població. Si a més, s'hi afegeix la tercera generació de nascuts a Catalunya, amb progenitors també a Catalunya, però algun avi o àvia nascuts a fora, al voltant de tres de cada quatre catalans serien producte directe o indirecte de la immigració dels segles XX i XXI.

IMMIGRACIÓ INTERNACIONAL
La immigració internacional és la gran protagonista del creixement migratori. Gairebé tots els països del món estan representats entre els 1,7 milions de persones nascudes a l'estranger empadronades a Catalunya.

Per grans agrupacions continentals destaquen els llatinoamericans, amb el 44,8 % dels empadronats nascuts a l'estranger el 2022, per damunt del 22,1 % d'europeus, el 20,8 % d'africans o l'11,3 % d'asiàtics. En canvi, per país de naixement, els oriünds del Marroc són el primer origen amb 266.000 empadronats que representen el 15 % de tots els nascuts a l'estranger. Els segueixen de lluny els 121.000 nascuts a Colòmbia (6,8 %) i els 98.000 de l'Argentina (5,5 %).

POBLACIONS QUE CONCENTREN ELS NASCUTS A L'ESTRANGER
La població nascuda a l'estranger es concentra (com la població autòctona), on hi ha una oferta laboral més gran i diversa: l'Àrea Metropolitana de Barcelona, les capitals comarcals i el litoral. Així, la ciutat de Barcelona, amb 477.700 persones nascudes a l'estranger, encapçalava el 2022 la classificació (un 29,2 % del total), seguida de l'Hospitalet de Llobregat amb 87.900 (33,1 %) i Badalona amb 44.300 (19,8 %).

En termes relatius destaquen municipis amb tipologies molt diverses. Per exemple, la indústria de transformació agroalimentària fa de Guissona el municipi amb el percentatge més gran de població nascuda a l'estranger (49,2 %), seguida de municipis lligats tant al turisme, l'oferta residencial i en part l'agricultura intensiva com Castelló d'Empúries (47,1 %), o l'atracció fronterera que exerceix la Jonquera (44,3 %).

EXPECTATIVES DE VIDA
D'ençà de principis del segle passat les expectatives de vida de la població catalana s'han més que duplicat, i actualment s’han situat entre les més elevades del món, al voltant de 81 anys en els homes i 86 anys en les dones.

L'augment tant de les expectatives de sobreviure a edats avançades, com del nombre d'anys que resten per viure a partir d'aquestes edats, es constata en la població femenina. Així, amb la mortalitat del bienni 1981-1982 el 61 % de les catalanes sobreviuria fins als 80 anys i encara els restarien per viure 7,1 anys més, mentre que amb la del bienni 2021-22 el 79 % celebraria el seu vuitantè aniversari i els restarien per viure 10,8 anys més.

FECUNDITAT
Les dades més recents mostren l'entrada en una nova fase de descens de la fecunditat, fins a situar-se per sota d'1,2 fills per dona el 2022, a causa de la moderació en els fluxos d'arribada de població estrangera i a una creixent dificultat per materialitzar per sobre dels trenta anys la fecunditat ajornada en edats més joves, cosa que es tradueix en un nou increment de l'edat en la qual es tenen els fills. Aquest model de fecunditat provocarà que en les generacions més recents una part significativa de les dones no tinguin fills malgrat desitjar-los i que la descendència de les que són mares sigui també inferior a la desitjada. És el que es coneix com a "dèficit de fecunditat".

ENVELLIMENT
A les dècades vinents es produirà una extensió i intensificació del procés d'envelliment, que afectarà especialment el litoral i al voltant del nucli central metropolità. Al conjunt de Catalunya la població de menys de 16 anys el 2022 és del 15,5 %, però a més d'una cinquena part dels municipis és inferior al 12 %, bàsicament a l'interior i al Pirineu.

L'altra cara de la moneda és la gent gran, amb un pes relatiu del 19,3 % a Catalunya, però que representen més d'una de cada quatre persones a àmplies zones de l'interior de Lleida i Tarragona.

Acte acadèmic a la UAB-Casa Convalescència

La commemoració dels 40 anys del CED continuarà demà, dimarts 13 de febrer, amb un acte acadèmic a la UAB-Casa Convalescència (Barcelona), on s'abordaran tres temes candents que afecten la població mundial: l'envelliment, les migracions i la família. Es debatrà sobre Quines són les principals conseqüències de l'envelliment de la població? Som massa migrants? Com seran les famílies del futur?

Aquests tres temes són les tres línies principals de recerca del CED. Per això s'han convidat tres figures emblemàtiques de la recerca demogràfica internacional en aquests camps que conversaran amb els investigadors del centre, experts en cadascuna de les línies. 

Programa de l'acte acadèmic: https://ced.cat/wp-content/uploads/2024/01/newsletter-13-2.pdf