Augmenta l'audiència de la ràdio, tot i la crisi del sector

"Aquesta és una fotografia negativa de la ràdio perquè mostra una crisi que ha fet mal al sector; tot i això, hi ha símptomes esperançadors que ens diuen que això ja ha tocat fons i ara anem pel bon camí: el més important d'ells és que creix el consum de ràdio", ha explicat Josep Maria Martí, director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya i professor de la UAB, en la presentació de l'informe avui, 8 de juny,  a Barcelona. I ha afegit que el que està clar és que "el model de negoci ja no serà el mateix, amb una difusió multiplataforma i amb una realitatt cada vegada més competitiva com és l'actual". El Secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí, que ha presidit l'acte, ha comentat que tot i que la ràdio ha passat per una crisi "en aquests moments hi ha elements per ser optimistes i per veure el panorama radiofònic molt millor". A l'acte també hi han intervingut els professors de la UAB Xavier Ribes, Carles Llorens i María Gutiérrez, i el professor de la UPF, Joan Corbella, tots ells autors d'algun dels capítols de l'Informe presentat. L'informe ha estat coordinat per Josep Maria Martí i Belén Monclús.

Segons explica l’Informe al text de presentació, “el període que comprèn aquest Informe recull dos dels moments més importants viscuts per la ràdio catalana en les darreres dècades: el més àlgid i de màxim creixement pel que fa als indicadors econòmics i també el de màxima davallada. La situació econòmica ha causat grans estralls en aquesta indústria”.

L’audiència radiofònica, en el període estudiat, va créixer un 7,4%. Sembla, doncs, que la ràdio “suporta millor que la premsa la competència ferotge de l’anomenada comunicació en xarxa”. A més, l’informe destaca que “Internet ha deixat de ser només una eina de potenciació de la imatge corporativa de les emissores per convertir-se en un canal de relació amb l’audiència”. L’estudi es fixa també en els hàbits radiofònics de les diferents generacions: “’L’infoentreteniment’, la informació i l’esport, tractats tots en programes pertanyents al gènere ‘macromagazín’, sembla que no resulten gaire atractius per a tots aquells oïdors, sobretot els més joves, que es mouen en escenaris on les coses són més variades, passen més ràpid i permeten la intervenció directa dels qui escolten”.

L'Informe indica que el sistema radiofònic català continua "amb una oferta extremadament saturada". Segons l’estudi, "en la banda d’FM, s’exploten unes 897 freqüències tot i que el Pla Tècnic Nacional de Radiodifusió Sonora en preveu només 591, la qual cosa vol dir que en tenim més de 300 que estan fora de qualsevol regulació i, dissortadament, sense que hi hagi cap previsió de posar en marxa polítiques que permetin arranjar aquest desfasament". D’altra banda, el text indica també que, pel que fa a l’oferta de programació, no hi ha gaires canvis substancials: “les graelles de les emissores i cadenes -fins i tot les de les que operen en els mercats més competitius- continuen amb la tendència a l’estabilitat”.

L’Observatori denuncia també, al seu informe, una situació d’estancament tecnològic: “La difusió digital no avança. El pla d’implementació del DAB o del DAB+ continua parat. L’any 2011 hi havia unes 15 emissores emetent, fet que indica que aquest nou suport porta el camí de no ser mai adoptat, sobretot si com sembla no hi ha ganes de donar-li un vertader impuls governamental, a diferència del que va succeir en el cas de la TDT i la consegüent apagada analògica”.

 L’informe alerta sobre la situació econòmica del sector. “L’empobriment experimentat per la indústria radiofònica catalana (...) està afectant la seva qualitat general”, fet propiciat tant per la supressió de llocs de treball com per l’empitjorament de les condicions en què els professionals duen a terme la seva feina. Alhora, s’assenyala que “el finançament general del sistema radiofònic català continua depenent en gran part de les aportacions públiques” tant perquè les administracions són els titulars més importants de freqüències com perquè contribueixen al finançament del mitjà a través de la publicitat institucional i dels diferents tipus d’ajuts atorgats als operadors.

Algunes conclusions de l’informe
 
·       El sector que va contribuir més a l’increment del nombre de freqüències en ús és el de les emissores de gestió pública.
 
·       Dels 947 municipis existents a Catalunya, una quarta part (25%) tenien emissora municipal i 230 ràdios oferien una programació local pròpia.
 
·       El model de programació generalista sostingut per tres gèneres pilars, informació, “infoentreteniment” i esport, es consolida com la fórmula més atractiva per a la gestió dels continguts adreçats al conjunt de l’audiència.
 
·       L’enfortiment que ha rebut l’Esport en aquesta temporada ha conduït a la desaparició total o parcial de programes informatius especialitzats i/o d’aquells emmarcats en gèneres minoritaris. El cap de setmana ha esdevingut bàsicament esportiu.
 
·       L’homogeneïtzació de les privades va in crescendo, de la mateixa manera que ho fa la recerca de la competència per confrontació directa.
 
·       Entorn 2.0: les temàtiques musicals han donat un impuls significatiu als seus sites com una estratègia per atreure públic més jove.
 
·       Evolució del consum radiofònic: creixement de l’escolta de la ràdio 52,3% de 2007 al 59,7% de 2011. S’han incorporat 560.000 oients. L’augment és degut, en gran part, pel seguiment més estès de la ràdio temàtica musical, i en menor grau, a l’augment moderat d’escolta de la ràdio generalista i de la ràdio temàtica informativa.
 
·       Cal destacar un augment molt important de l’audiència més jove, la compresa entre els 14 i els 19 anys. En aquesta franja d’edat, s’ha passat del 39,3% de penetració del 2007 al 60,1% de l’any 2011.
 
·       Després de l’any 2007, que va marcar el moment de màxima expansió, els principals indicadors de l’activitat econòmica de la ràdio a Catalunya van entrar en un cicle d’evolució negativa.
 
·       Aquesta situació es fa perceptible a través de tots els indicadors estudiats: ocupació, ingressos d’explotació, ingressos per vendes, aportació pública.
 
·       El deteriorament del sector, els darrers anys, s’ha centrat, d’una banda, en les emissores de titularitat pública, i de l’altra, en l’activitat de les emissores pertanyents a cadenes d’abast espanyol.
 
·       L’aportació pública de recursos a les emissores es va mantenir estable fins al 2010, però va baixar significativament l’any 2011.
 
·       Del 2009 al 2011, l’ocupació (treballadors en plantilla a les empreses) s’ha reduït en un 7,1%, el total d’ingressos d’explotació (vendes, subvencions i altres ingressos) ha caigut un 11,7% i les vendes (de serveis de publicitat i altres) han baixat un 13%.
 
·       Els anomenats social media, en especial Facebook i Twitter, es consoliden com a forma de presència de les emissores a Internet. A més, es comencen a intuir usos comunicatius diferents, fruit de les característiques pròpies i intrínseques de cadascun.
 
·       El web esdevé el canal de comunicació més corporatiu mentre que es reserva el contacte directe amb l’audiència a Facebook i a Twitter i, en alguns casos, als blocs dels programes.
 
·       S’ha incrementat la diversificació de les aplicacions per diferents dispositius (del smartphone a la tauleta), i han augmentat les possibilitats d’algunes d’elles a l’adaptar-se a pantalles més grans.
 
·       Spotify s’està emprant de vegades per oferir als oients material addicional.
 
·       Minva l’ús de xats, fòrums i enquestes en els espais web de les emissores, fagocitats per les xarxes socials. També baixen els blocs i els sistemes de votació.
 
L'Observatori de la Ràdio a Catalunya
 L'Observatori de la Ràdio a Catalunya (l'OBS), vinculat al Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la UAB, va ser creat el 2007 com a centre de recerca independent dedicat a la realització d'estudis i d'activitats interessants pel conjunt del sector radiofònic català. Compta amb el suport de tots els operadors públics i privats que operen al territori català, així com de les seves associacions més representatives. L'Observatori està dirigit per Josep Maria Martí i coordinat per Belén Monclús, tots dos professors del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, i compta amb un equip d'investigadors i col·laboradors que inclou docents i investigadors de diferents universitats catalanes i espanyoles.