Anicet Tibau: “Pots tenir obstacles, però gràcies al suport de la gent i a l’esforç diari, els pots superar”

Per què vas decidir estudiar a la UAB?
Jo volia fer el doble grau de Física i Matemàtiques i només hi ha tres llocs a Catalunya on el fan. El que em va fer decantar la balança va ser que al Saló de l’Ensenyament em va atendre un noi molt simpàtic que estudiava aquest doble grau, me’n va parlar molt bé i em va convèncer ràpidament.

Coneixies el Servei d’Atenció a la Discapacitat (PIUNE) abans d’entrar a la Universitat?

El meu cas és especial. A mi em van diagnosticar la retinosi pigmentària quinze dies abans de començar les classes a la universitat. El primer que vaig fer va ser entrar a l'ONCE i des d’allà em van parlar del PIUNE, on vam veure en quines coses em podien donar suport.

Com ha estat la teva relació amb el PIUNE d'ençà que vas arribar a la UAB?
La relació ha estat bastant regular. Vam fixar les adaptacions des del primer dia i s’han mantingut perquè no he tingut canvis en la meva afectació. Durant la meva carrera he hagut de treballar al laboratori, en una pràctica concreta del curs passat vaig haver de treballar a les fosques, cosa que em complicava molt la feina, i a través del PIUNE i del Centre de Recursos Educatius (CRE) de l'ONCE, vam parlar amb el professor i vaig poder realitzar aquesta pràctica sense problemes.

Creus que has pogut fer el seguiment dels teus estudis al 100%?
Sí. En totes les adaptacions el professorat s’hi ha ajustat molt bé i han estat les justes i necessàries per poder desenvolupar la carrera amb normalitat.

Quin tipus d’adaptacions has necessitat?
Jo tinc baixa visió, però el que més m’afecta és la reducció del camp visual i això a l’hora d’estudiar no afecta molt. Als laboratoris, com he comentat abans, sí que afecta, però he pogut comptar amb una alumna de suport amb la que feia les pràctiques i els professors també han estat més a sobre meu, per saber si entenia on estaven les coses. Pel que fa a les assignatures més teòriques, com l’afectació també provoca fatiga visual, les adaptacions que vam acordar van ser la lletra més gran dels exàmens, un terç més de temps per realitzar-los i, sobretot, la possibilitat de seure a primera fila a les classes i de tenir qualsevol material de l’assignatura adaptat, per tal d’evitar forçar massa la vista.

Com et va sorgir la inquietud per estudiar el doble grau de Física i Matemàtiques?
Bàsicament és una història d’amor. Em va agradar molt com es podia descriure tot tan bé i com es podia experimentar. La barreja entre la meva passió per descriure i entendre el món i la facilitat matemàtica que tenia per seguir i entendre els arguments, em van fer arribar a la conclusió que volia ser físic teòric i que per això també necessitava estudiar matemàtiques.

I has acabat el doble grau de 5 anys en només 4, com t’ho has fet?
El primer any a la universitat me’l vaig prendre d’adaptació, no vaig haver d’estudiar molt per tenir notes satisfactòries. Com tenia molt clar que m’interessava la quàntica, vaig cursar l’assignatura d’aquest tema que es fa a tercer, a segon curs, cosa que em va permetre entrar a un centre de recerca aquell mateix estiu. Allà em vaig adonar que m’encantava i que el que realment volia era treballar en un centre d’investigació.
Quan va tocar fer la matrícula de tercer, vaig intentar agafar l’assignatura optativa sobre informació quàntica i no vaig poder per les normes de la Facultat. En aquest punt, i gràcies a la proposta d’un company, vaig decidir -amb el permís del degà de la Facultat- fer els tres cursos que em quedaven en només dos, de manera que tenia més de 90 crèdits per curs. I tot i que les notes es van ressentir, finalment acabo la carrera molt content amb un 8,9.

En quin camp vols treballar?
He tingut l’oportunitat de treballar a centres d’investigació en el camp de la informació quàntica. Ara ja he après bastant d’aquest camp, tot i que mai se’n sap prou, però ja entenc la idea bàsica. Ara el que em motiva és la gravetat quàntica, és el camp que uneix la teoria de la gravetat d’Einstein amb les diferents teories quàntiques que existeixen. Però a la vida mai se sap, avui m’interessa això i d’aquí a uns anys potser canvio.

Quins són els propers passos que faràs en la teva carrera?
El meu objectiu immediat és fer investigació pura. L'opció clàssica per arribar aquí és fer una carrera purament acadèmica, de manera que ara començaré un màster a Oxford i la idea és seguir amb el doctorat, els tres anys de post doctorat i després intentaré buscar un grup de recerca on em trobi bé i m’agafin.

El somni és tenir un lloc de treball fix aquí. Això ara mateix és impossible i aprofitaré per voltar pel món, que també pot ser interessant. De moment m’he de concentrar en fer el màster a Oxford i veure si em volen per fer el doctorat allà.

Com has arribat a Oxford?
Jo tinc molt clar que vull estudiar la gravetat quàntica i vaig fer la sol·licitud per cursar tres màsters que satisfeien les meves expectatives. Finalment, vaig tenir la possibilitat d’entrar a la Universitat de Nottingham o a Oxford i em vaig decantar per aquesta última perquè està més reconeguda internacionalment.

El màster és en física teòrica i em donen moltíssima flexibilitat per triar les assignatures que més m’agraden. Hi ha bastantes assignatures enfocades a la recerca on els mètodes d’avaluació no consisteixen només a fer exàmens, cosa que m’agrada força.

Des d’Oxford també et donaran suport pel seguiment de les classes?
Des que fas la sol·licitud ells tenen en compte si tens algun tipus de necessitat i tan bon punt t’accepten ja es posen a treballar per aconseguir-te un lloc de residència adaptada. També et proposen un pla de suport amb algunes adaptacions que consideren que poden ser bones per tu i estan oberts a noves propostes. Fins on he pogut veure, a Oxford són bastant actius i tenen un departament bastant similar al de la UAB, tot i que, a priori, amb més recursos.

En quin punt ha estat més important per tu el suport del PIUNE?
Les pràctiques a laboratoris haurien estat impossibles sense el PIUNE. Les adaptacions a les aules les podria haver superat sol, no amb aquestes notes, però amb esforç i l’ajuda del professorat hauria tirat endavant. Està clar que amb el suport del PIUNE i del CRE de l’ONCE, que tenen una coordinació perfecta, he pogut fer les coses com tocava.

Quins referents tens en el teu sector?
Referent com a persona amb qui he tingut contacte i m’ha animat a seguir per aquest camí n’he tingut dos. Tot el professorat de la carrera m’ha ajudat bastant, però he tingut dos amb els quals he tingut més relació i sí que m’han fet veure que tenia nivell per fer això. Un d’ells és el coordinador del Grau de Matemàtiques, el Wolfgang Pitsch, i l’altre és un professor de física teòrica, l’Emili Bagán.

D’altra banda, també tinc ídols, entesos com a referents als que et vols apropar. Aquí també en tinc dos: un científic molt popular dins la seva especialització, el Richard Feynman, perquè ell tenia aquesta idea que la física s’ha d’entendre i explicar de moltes maneres diferents i també tenia la capacitat de reduir les grans qüestions a problemes simples. D’altra banda, un altre ídol és l’arxiconegut Stephen Hawking, però no només perquè el camp en què ens movem és el mateix, sinó que també perquè em va servir de motivació, si ell amb les barreres que tenia va ser capaç de fer ciència d’aquesta qualitat, jo amb les barreres que tinc, puc fer-ho perfectament. Pots tenir obstacles, però gràcies al suport de la gent i a l’esforç diari, els pots superar.