Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

Acadèmics debaten sobre els atemptats de París i l'amenaça jihadista

11 març 2015
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
La xerradaEls atemptats de París (Charlie Hebdo) i l'amenaça jihadistatindrà lloc el proper 18 de març a l’aula magna de la Facultat de Dret i proposarà una perspectiva multidisciplinària per comprendre el què, qui, quan i perquè d’aquests atemptats. 
Marxa davant de l'ambaixada francesa a Berlín, el 7 de gener passat, contra l'atac a 'Charlie Hebdo'
iStock / © conejota
L’acte començarà a les 12 h, organitzat per les facultats de Dret, Ciències de la Comunicació i Ciències Polítiques i Sociologia, amb la col·laboració de l’Institut de Ciències Polítiques i Sociologia (ICPS) i el Grup de Recerca sobre la Llibertat, Seguretat i Transformacions de l’Estat.

La presentació de la taula rodona s’obrirà amb les intervencions de Josep Maria Català, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació; Esther Zapater, degana de la Facultat de Dret; i Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.

En la mateixa taula rodona participarà Salvador Cardús, professor del Departament de Sociologia; Pere Oriol Costa, professor del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació; i Tomás Gil, professor del Departament de Política i de Dret Públic. La taula serà moderada per Joan Lluís Pérez Francesc, professor del Departament de Política i de Dret Públic.

Els atemptats de ‘Charlie Hebdo’

Charlie Hebdo és un setmanari satíric francès fundat el 1992. Les seves publicacions són d’esquerres i sovint molt provocatives, de fet, el setmanari ha aconseguit ofendre musulmans, jueus i cristians per igual. És conegut per les seves caricatures antireligioses i pels retrats de Mahoma, fundador de l'islam, dibuixat còmicament repetides vegades pel setmanari humorístic.

El matí del 7 de gener passat dos homes encaputxats i vestits de negre, portant fusells automàtics Kalashnikov, van irrompre a la seu de Charlie Hebdo a París, van matar dotze persones, dues d'elles policies, i van ferir-ne de gravetat a quatre més. L'organització terrorista Al-Qaeda es va adjudicar l'atac «com a venjança per l'honor» del profeta Mahoma. 

Dins de