Un jaciment al Kurdistan iraquià mostra l'evolució cap a les primeres ciutats de Mesopotàmia

17/06/2016

Aquest matí s'han presentat a Barcelona les darreres troballes arqueològiques sobre els orígens i consolidació de les primeres societats camperoles a la Mesopotàmia del Nord, al Kurdistan iraquià. La recerca és fruit d'un projecte desenvolupat per un equip interdisciplinari sota la direcció dels professors del Departament de Prehistòria de la UAB Anna Gómez Bach i Miquel Molist. La zona ha estat tancada des dels anys 90 a la recerca arqueològica i l'equip de la UAB és l'únic de l'Estat espanyol que hi participa.

Després de molts anys de treballs a Síria i a Turquia, aturats per la inestabilitat militar de la zona, l'equip de recerca coordinat pel professor Miquel Molist continua la seva investigació sobre els orígens i consolidació de les primeres societats camperoles, en aquesta ocasió a la zona més de llevant de la Mesopotàmia del Nord.

El Kurdistan iraquià és una de les zones del Pròxim Orient més interessant, donat que des dels anys 90 del segle XX ha estat tancada a la recerca arqueològica fins fa tres anys i per tant, ofereix un marc geogràfic i històric nou per al desenvolupament de la investigació arqueològica.

Actualment diversos equips europeus i americans han centrat la recerca en aquesta zona, com és el cas de l'equip de la UAB, tot aprofitant el marc del conveni de col·laboració entre les Universitats Autònoma de Barcelona i la Universitat de Salahaddin a Erbil. La primera campanya es va realitzar la tardor de 2015 i la segona campanya s'ha realitzat entre el mes de maig i la primera setmana de juny de 2016.

El jaciment Gird Lashkir és un tell arqueològic amb una potencia arqueològica excepcional, amb uns 14 metres d'altura de sediments i una superfície d'unes 4 hectàrees ocupada per les poblacions antigues. Es troba a prop del curs d'aigua de règim temporal Wadi Kasnazan i proper a les ciutats de Kasnazan i Banaslawa, dins l'àrea d'influència de l'actual capital del Kurdistan, Erbil (al nord de l'Iraq).

Els treballs arqueològics han posat en evidència una successió d'ocupacions d'hàbitat que cobreixen des de l'època neolítica fins al primer mil·lenni abans de la nostre era.

S'han obert més de 150 m2 que, distribuïts en els diferents flancs del tell, han permès descobrir restes d'arquitectura ben conservada, d'edificis especialitzats, de cases d'habitat, d'àrees de treball situades en àrees exteriors.

Els investigadors han pogut diferenciar entre les ocupacions més recents, situades en la part superior del tell i datades del període històric Neoassiri (finals del II mil·lenni abans de la nostra era). D’aquesta època destaquen varies troballes in situ com, per exemple, un cremador de perfums, que podrien indicar un ús d’un dels edificis com a magatzem, vinculat a intercanvi de mercaderies.

També s’ha constatat una ocupació molt extensa i important, probablement de l’edat del Bronze (Early and Middle Bronze age, més concretament Ninevite V 2600-2550 cal BC) amb vestigis d'hàbitat en diverses zones del tell i amb troballes d’objectes molt importants com un gerro sencer, ceràmica i estris de tecnologia agrícola.  Hi destaca la troballa d'un sorprenent conjunt de figuretes d'argila cuita amb forma de bòvid que podrien ser joguines o tenir un significat religiós, entre altres hipòtesis.

La fase més antiga, descoberta in situ en aquesta darrera campanya, és una ocupació del període Uruk (a mitjà el IV mil·lenni c. 3500 a.n.e.) en un dels sondejos més profunds a uns 4 metres de fondària respecte al sòl actual. Cal assenyalar també la recuperació de restes dels períodes Ubaid i Halaf (6000-4500 a.n.e.) del periode neolític.

La valoració de la descoberta d'aquest jaciment és molt positiva. Primer des de un punt de vista científic, ja que no hi havia una seqüència d'ocupacions similars a la zona d'Erbil i permet conèixer l'evolució del poblament en la plana oest del nord del Kurdistan. La bona conservació de les restes i la importància dels objectes trobats confirmen la potència d'aquest assentament com a font històrica de les primeres ciutats de Mesopotàmia.

L'equip de la UAB és l'únic de l'Estat espanyol que participa de la nova dinàmica de recerca arqueològica al Kurdistan iraquià, i ha establert vincles de cooperació i de desenvolupament patrimonial amb les institucions local (en concret, amb el Museu d'Erbil i la Direcció General d'Antiguitats).

Després del treball d'excavació en el jaciment, els investigadors comencen ara el treball de laboratori amb l'estudi en profunditat de tots els elements materials descoberts i les anàlisis arqueomètriques basades en datacions de carboni 14, o en la determinació de la matèria primera dels objectes, entre d'altres.

Es preveu la continuació dels treballs d'excavació l'any 2017, que comportaran la restauració definitiva dels objectes més significatius per a l'exposició pública en el Museu Arqueològic d'Erbil.

El projecte Gird Lashkir, iniciat l'any 2015 per l'equip Seminari d'Arqueologia Prehistòrica del Pròxim Orient del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració de la Direcció General de les Antiguitats del Kurdistan, i la Universitat de Salahadin (Erbil), compta també amb el finançament de la Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales y de Archivos y Bibliotecas  del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.