Troben les eines neandertals més antigues de la Península ibèrica
05/04/2018
Els treballs realitzats en el jaciment d’Aranbaltza (Barrika, Biscaia) sota la direcció de Joseba Rios Garaizar, del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), han desvetllat evidències d’ocupacions de grups neandertals en què s’han preservat restes d’utillatge fabricat en fusta. L’equip d’arqueologia de la UAB, format per Raquel Piqué i Oriol López Bultó, hi ha col·laborat en l’estudi d’aquestes restes.
L’any 2015 es van assolir al jaciment nivells de llims i de sorra embassada amb una excepcional conservació de matèria vegetal, recuperant-se dos restes treballades, una d’elles un objecte de 15 cm de longitud. L’estudi detallat d’aquesta resta i el seu context arqueològic ha desvelat que aquests sediments tenen una edat aproximada de 90.000 anys, sent, per tant, fabricat per neandertals.
L’equip d’investigació ha pogut saber, per la informació obtinguda mitjançant micro-tomografia computeritzada i anàlisi de la superfície, que l’eina procedeix d’una branca de teix tallada longitudinalment, posteriorment agusada raspant-la amb un utensili lític i tractada amb foc per endurir-la o poder treballar-la més fàcilment. La punta va ser utilitzada per cavar el terra per cercar aliments o roques, o per fer petits forats.
La conservació d'utensilis de fusta anteriors a 40.000 anys a Europa és molt excepcional, ja que la fusta es degrada molt fàcilment. Així, solament en contextos molt especials, com els sediments embassats d’Aranbaltza, ha estat possible trobar evidències d'una tecnologia, la de la fusta, que va haver de ser molt rellevant per als grups de neandertals. A la Península ibèrica fins ara només s'han recuperat objectes de fusta en els sediments de travertí del l’Abric Romaní (Barcelona), i en la resta d'Europa només en altres quatre jaciments (Clacton on Sea, Schöningen, Lehringen i Poggeti Vechi) s’han trobat utensilis fabricats en fusta. Troballes com les d’Aranbaltza permeten investigar la tecnologia i la funció d'un utillatge poc comú en el registre arqueològic que va haver de ser, no obstant això, usat de manera regular pels grups humans del Paleolític Mitjà.
El projecte arqueològic d’Aranbaltza es va iniciar el 2013 amb l'objectiu d'investigar les formes de vida dels últims neandertals, responsables de la cultura xatelperroniana en l'occident d'Europa. Les excavacions, encara en curs, han revelat diferents ocupacions de grups de neandertals entre 100-44.000 anys, el que fa d’Aranbaltza un lloc excepcional per investigar la variabilitat de les formes de vida d'aquests grups humans.
El projecte arqueològic d’Aranbaltza està coordinat pel CENIEH i l’INRAP, i finançat pel Servei de Patrimoni de la Diputació Foral de Bizkaia (2013-2017) i pel Govern Basc (2014-2015). En la recerca sobre l'utillatge de fusta han participat investigadors del CENIEH, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Burgos, l’INRAP, la Universitat del País Basc i la Universitat de Cantàbria.
Referència: Joseba Rios-Garaizar, Oriol López-Bultó, Eneko Iriarte, Carlos Pérez-Garrido, Raquel Piqué, Arantxa Aranburu, María José Iriarte-Chiapusso, Illuminada Ortega-Cordellat, Laurence Bourguignon, Diego Garate, Iñaki Libano (2018), A Middle Palaeolithic wooden digging stick from Aranbaltza III, Spain. PLOS ONE. DOI: 10.1371/journal.pone.0195044