Troben ADN antic de la sífilis en ossos de nounats

04/07/2012

L’estudi de la sífilis suposa un repte per als investigadors, en part perquè no poden fer-se cultius o manipular genèticament i perquè les subespècies de Treponema pallidum són morfològicament indiferenciables per immunofluorescència o microscòpia d’electrons. Això fa el diagnòstic extremadament difícil i complica les anàlisis epidemiològiques i filogenètiques. En canvi, la tipificació molecular s’ha mostrat com un mètode que sí pot ser útil per a detectar algunes d’aquestes subespècies, com la que afecta els humans, T. pallidum pallidum.

La paleopatologia -ciència que estudia les malalties en restes humanes antigues- s’està beneficiant de les tècniques moleculars per identificar varietats específiques antigues de sífilis i generar informació útil per a la reconstrucció filogenètica de les variables modernes. A més, pot ajudar a conèixer el desenvolupament històric de la malaltia pel que fa al seu origen continental -sobre el qual hi ha un fort debat científic-, distribució geogràfica i epidemiològica.

En aquest treball, publicat a la revista PLoS ONE i liderat per Assumpció Malgosa, professora d’Antropologia Física de la UAB, els investigadors han extret l’ADN del bacteri en quatre fragments d’ossos de dos nounats que presentaven clars signes d’haver estat afectats per sífilis congènita. Les restes han estat recuperades d’una ossera de la cripta de La Ermita de la Soledad, en Huelva, construïda entre els segles XVI i XVII.

És la primera vegada que s’obté el bacteri antic en més d’un subjecte. Malgrat haver-lo intentat en dotzenes d’ocasions, abans només s’havia pogut aconseguir un cop, en un individu adult d’uns 200 anys d’antiguitat. Els investigadors estan convençuts que les restes dels nounats de Huelva, tot i que no les han pogut datar amb exactitud, són encara més antigues. Es tractaria, doncs, de la troballa més antiga reportada fins avui de detecció d’ADN del bacteri.

La diferència entre aquest estudi i recerques anteriors rau en el fet que s’han analitzat restes de nounats amb clars signes de ser afectats per sífilis congènita. “Creiem que la dificultat d’obtenir ADN antic del bacteri en adults es deu al propi desenvolupament de la malaltia en els individus. Estudis recents indiquen que els nounats són més sensibles al dany ossi en els primers estadis de la malaltia, degut a la ràpida disseminació en l’esquelet d’un gran nombre d’espiroquetes, que després de la mort haurien deixat el seu ADN, que s’hauria preservat per associació amb la hidroxiapatita dels ossos. En casos d’adults afectats per sífilis venèria, el nombre de bacteris en l’os van minvant a mesura que la malaltia avança, el que fa molt difícil la seva obtenció en els ossos”, explica Assumpció Malgosa.

La hipòtesi recolzada pels investigadors era que en nounats el nombre de bacteris en l’esquelet era suficientment bo com per garantir la preservació de l’ADN i que quant més jove mor un individu afectat per la malaltia major és la probabilitat d’amplificar-lo. “I ara ho hem demostrat amb aquest treball”, manifesta la investigadora.

Tanmateix, recalca que hi ha estudis que han demostrat la presència de lesions òssies en la sífilis primerenca i això “obre la possibilitat a que els esquelet dels joves adults que van morir durant els primers estadis de la malaltia poden contenir també ADN amplificable. El dubte està en com identificar aquests casos abans d’abordar una anàlisi destructiva de les restes”.

La recerca suposa “un gran pas per avançar en l’estudi dels canvis del genoma de T. pallidum i veure com poden haver repercutit en els individus al llarg de la història. Coneixent això, les inferències sobre el present i el futur de la malaltia poden ser molt importants”, conclou Assumpció Malgosa.

En l’estudi han participat, a més d’investigadors de la Unitat d’Antropologia del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB, científics del Laboratori Nacional de Genòmica per a la Biodiversitat de Mèxic i el Centre de Recerca per als Recursos Naturals de la Universitat de les Açores (Portugal).

Imatge: Fèmur esquerre, dos húmers drets i un hemifrontal dret pertanyents a dos nounats, almenys, trobats a l'Ermita de la Soledad (Huelva). Tots ells presenten lesions òssies diagnosticades com sífilis congènita.

Article de referència: Neonate Human Remains: A Window of Opportunity to the Molecular Study of Ancient Syphilis. Rafael Montiel, Eduvigis Solórzano, Nancy Díaz, Brenda A. Álvarez-Sandoval, Mercedes González-Ruiz, Mari Pau Cañadas, Nelson Simoes, Albert Isidro, Assumpció Malgosa. PLoS ONE. 1 May 2012. Vol. 7. Issue 5.