Tres investigadors de la UAB, entre els més citats a nivell mundial
Esteve Corbera i Margarita Triguero, de l’ICTA, i Jordi Martínez Vilalta, del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, figuren entre els investigadors més citats del món. La classificació inclou també Erik Gómez-Baggethun, qui ha estat vinculat a l’ICTA-UAB.
20/11/2020
La llista d'investigadors altament citats de 2020, publicada el 18 de novembre pel Web of Science Group, identifica els científics socials que han demostrat una influència significativa en el seu camp d'estudi a través de la publicació en l'última dècada de múltiples articles científics de gran impacte. Els seus noms apareixen a la llista de l'1% d'articles amb major nombre de cites al seu camp i any de publicació.
La llista de 2020 inclou a 6.167 investigadors altament citats en diversos camps de més de 60 països. La metodologia d'elaboració de la llista es basa en les dades i anàlisis realitzades per experts bibliomètrics de l'Institut d'Informació Científica del Web of Science Group.
Un total de 3.896 investigadors són reconeguts pel seu acompliment en els 21 camps de l’Essential Science Indicator (ESI), i 2.493 pel seu acompliment en diversos camps. Alguns d'ells apareixen en més d'un camp.
La classificació inclou Esteve Corbera i Margarita Triguero, de l’ICTA, i Jordi Martínez Vilalta, del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia. En destaca també Erik Gómez-Baggethun, de la Norwegian University of Life Sciences, qui ha estat vinculat a l’ICTA-UAB.
Esteve Corbera
Per segon any consecutiu, el professor d'investigació ICREA a l'ICTA-UAB Esteve Corbera apareix a la llista, en la categoria "interdisciplinària". Aquest és el tercer any que s'identifiquen investigadors amb impacte en diversos camps, amb un acompliment excepcional i ampli basat en documents d'alt impacte en diverses disciplines.
Esteve Corbera és un ambientòleg i ecòleg polític que estudia les relacions entre l'home i la natura i l'impacte dels canvi socials, polítics i ecològics en la governança dels recursos. Específicament, ha realitzat investigacions sobre com les polítiques internacionals per a la conservació de la biodiversitat i la mitigació del canvi climàtic han afectat els sistemes d'ús de la terra, les institucions i els mitjans de vida dels pobles rurals en països del Sud global, incloent Mèxic i Tanzania, entre d’altres.
Ha escrit més de 90 articles revisats per parells, diversos llibres i capítols de llibres, i ha exercit com a editor convidat en 11 números especials de revistes científiques. És editor de la revista Geoforum i va participar en l'Informe 2014 del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic. Va estar entre els científics multidisciplinaris més citats del món en 2019 i 2020 (Clarivate analytics).
Corbera genera coneixement sobre els impactes ambientals i sobre el benestar humà de les polítiques de canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat i realitza troballes científiques que informen les polítiques globals per a l'ús sostenible de la terra. També investiga les implicacions del canvi global per a la vulnerabilitat i la resiliència de les comunitats agrícoles i la seva capacitat d'adaptació, i la política de producció de coneixement en ciència i política ambiental i de conservació.
Margarita Triguero Mas
Margarita Triguero Mas també apareix a la categoria "interdisciplinar" dels científics més citats. Margarita és Doctora en Biomedicina i Màster en Salut Pública per la Universitat Pompeu Fabra, i Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca doctoral, supervisada pel Prof. Mark J. Nieuwenhuijsen de CREAL-ISGlobal, va investigar les associacions entre els entorns naturals a l'aire lliure i la salut, explorant els possibles mecanismes i modificadors d'efectes d'aquestes associacions. Això va ser seguit per una investigació postdoctoral en el grup de Xavier Basagaña a l’ISGlobal, explorant els efectes en la salut de la contaminació de l'aire i les variables climàtiques. Actualment és investigadora afiliada a l’ISGlobal i investigadora postdoctoral del Barcelona Lab for Environmental Justice and Sustainability i de el grup de recerca Ciutats Saludables i Justícia Ambiental de la UAB-ICTA-IMIM (Institut de l'Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques), on treballa en el projecte GreenLULUs del Consell Europeu de Recerca que investiga els impactes (des)iguals de l'ecologització urbana en la salut.
Investiga sobre com els llocs on vivim poden ser saludables, equitatius, resilients i sostenibles. Està particularment interessada en explorar la interacció entre el disseny urbà i l'entorn social. Com a membre del grup de recerca Ciutats Saludables i Justícia Ambiental, el seu objectiu és unir els camps de la salut pública, l'epidemiologia ambiental, la planificació urbana i la justícia ambiental en l'estudi dels efectes socials de les polítiques de planificació urbana que apunten a construir ciutats més saludables.
Jordi Martínez Vilalta
Aquest ja és el tercer any consecutiu que Jordi Martínez Vilalta ha estat considerat investigador ‘Highly Cited’ en la categoria de ciències animals i vegetals. És llicenciat i doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment és catedràtic al Departament de Biologia Animal, Vegetal i Ecologia de la UAB i investigador del CREAF, on coordina un grup de recerca sobre ecologia funcional dels boscos. Ha estat també investigador honorari de la Universitat d’Edimburg (Regne Unit). És editor de diverses revistes científiques en el seu àmbit de recerca (Tree Physiology, Plant Cell & Environment, Environmental & Experimental Botany, Journal of Plant Hydraulics), en el qual ha publicat més de 150 articles d’investigació. És autor de dos llibres: un llibre de text universitari (‘Ecología con números’, Lynx Edicions, 2006, junt amb J. Piñol) i un llibre de divulgació (‘Un planeta a la deriva, converses sobre el canvi global’, La Magrana, 2011, junt amb D. Sol, J. Terradas i J. L. Ordóñez). Ha dirigit nou tesis doctorals a la UAB i el 2014 va obtenir una distinció ICREA Acadèmia.
La seva recerca pretén millorar el coneixement sobre el funcionament dels boscos i com aquest respon a diferents motors del canvi global a escales que van des de la planta individual al conjunt de la Biosfera. L’investigació se centra en l’estudi de l’ús i el transport a llarga distància de l’aigua i el carboni a les plantes; la resposta dels boscos a canvis ambientals, posant èmfasi en l’impacte de la sequera en un context de canvi climàtic; i la distribució i variabilitat dels atributs funcionals de les plantes i el seu paper en el funcionament i dinàmica de la vegetació, incloent la provisió de serveis ecosistèmics a la societat.
Més informació:
https://recognition.webofscience.com/awards/highly-cited/2020/