Sis de cada deu professors creuen que canviar el disseny de l'aula és clau per millorar l'aprenentatge

aula
istockphoto/jacoblund

Així ho mostra un estudi recent coordinat per la UOC i on ha participat la investigadora Angelina Sánchez-Martí, del Departament de Pedagogia Aplicada de la UAB. La recerca s’ha publicat a Learning Environments Research.

30/04/2021

La imatge de diverses files de cadires i pupitres que miren cap a una pissarra al costat de la qual se situa el professor porta dècades sent una realitat. No obstant això, les recerques diuen que aquesta manera d'organitzar el mobiliari de l'aula a escoles i instituts no és la millor manera de fomentar l'aprenentatge. Especialment si es tenen en compte les necessitats dels escolars del segle xxi, els quals, segons l'OCDE, requereixen un entorn social que exigeix autonomia, flexibilitat i capacitat per prendre decisions i connectar coneixements per si mateixos o mitjançant el treball en equip.

També és l'opinió de 6 de cada 10 professors, que creuen que canviar el disseny de l'aula és clau per millorar l'aprenentatge. Així ho mostra un estudi recent dut a terme per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Vic (UVic) i la Universitat Simón Bolívar (USB), en el qual han participat 847 professors de preescolar, primària i secundària de 40 centres educatius.

“Assumim que els espais han de ser així sense gaire reflexió o sense vincular allò que innovem en metodologia amb el lloc en el qual ho posarem en pràctica”, assenyala Guillermo Bautista, membre del grup de recerca Smart Classroom Project de la UOC i investigador principal d'aquest estudi. Per això cal portar a un escenari real l'anomenat smart learning space, “un espai que respon a qualsevol proposta i necessitat d'aprenentatge, flexible, no zonificat, en el qual preval el benestar físic i psicològic com a base perquè l'activitat d'aprenentatge es plantegi amb un paper proactiu i autonomia per part de l'alumnat”, assenyala Bautista.

Dels beneficis d'un disseny adequat de l'aula per a l'aprenentatge ja n'han donat compte diferents estudis. És una de les raons per les quals fa unes setmanes el Consorci d'Educació de Barcelona ha començat a renovar el mobiliari de 487 aules, a més de reorganitzar els espais per aconseguir ambients motivadors que predisposin al descobriment. I és que, com assenyalen els autors de l'estudi liderat per la UOC, les necessitats de competència i aprenentatge dels alumnes actuals no només obliguen a reconsiderar les pràctiques docents o la inclusió de recursos digitals, sinó que també plantegen la necessitat de canvis en els espais d'aprenentatge en general.

Guillermo Bautista ho mostra amb un exemple: segons explica, la ciència ens diu que quan col·laborem aprenem més i millor, i per tant l'espai ha de propiciar aquesta col·laboració i interacció, tenint en compte, a més, el que diuen les recerques sobre l'aprenentatge col·laboratiu. Si organitzem l'activitat amb grups de quatre alumnes a partir d'un repte o un projecte, el més lògic seria que l'espai permeti que el grup col·labori en un espai adequat i també tingui una certa autonomia per fer servir els recursos que necessiti, moure's, buscar, experimentar, autoorganitzar-se... “Això implica que no tots els grups faran el mateix al mateix temps, i que no per a tots seran necessaris els mateixos recursos. L'activitat a l'aula es diversifica i l'espai ha de respondre constantment a aquesta diversitat organitzativa, d'ús, de recursos, de moviments”, explica.

No obstant això, la forta assumpció mantinguda durant dècades que l'aula és com és fa que ens plantegem pocs canvis. I quan per fi es plantegen, la direcció d'aquests canvis no és senzilla de decidir, “d'aquí la necessitat de la nostra recerca per ajudar a tenir criteri perquè el canvi de l'espai es faci amb garanties”, assenyala el professor de la UOC.

Canvis de disseny també en secundària

En l'actualitat, la majoria dels docents valora negativament l'organització de l'ambient a la classe. És una de les troballes de l'estudi, que assenyala que es van obtenir puntuacions baixes o moderades en la idoneïtat real de les aules per actuar com a espais integrals d'aprenentatge. Però hi ha diferències entre els diferents nivells d'educació, ja que el disseny d'espais d'aprenentatge d'educació preescolar i primària generalment és més flexible, col·laboratiu i personal, afirmen els autors de l'estudi, que apunten una possible causa d'aquest escenari. “És precisament en les etapes d'infantil i primària on han estat més presents i solen ser més visibles corrents pedagògics com els desenvolupats des del començament del segle xx, en què els espais, la seva disposició, mobiliari, etc. ja es vinculaven a significats pedagògics clars”, afirma Angelina Sánchez-Martí, investigadora del projecte Smart Classroom Project i professora Serra Húnter de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per contra, la disposició tradicional dels espais està molt més establerta entre els centres i el professorat de secundària. Per això els autors de la recerca valoren positivament el fet que durant la recerca hagin comprovat que hi ha docents i centres d'aquesta etapa que són conscients que els seus espais no responen a les metodologies que volen implementar. “Els espais smart que hem implementat en la recerca es codissenyen des de la rigorositat, l'exigència i la cerca d'objectius i resultats màxims en l'aprenentatge que planteja cada centre. I aquests espais es necessiten en totes les etapes”, adverteix Guillermo Bautista.

Un altre resultat destacable és que el professorat es mostra especialment crític a l'hora de valorar la integració de la tecnologia a les aules. Però, segons l'opinió dels autors de l'estudi, no és una dada sorprenent, ja que “precisament les tecnologies són les que qüestionen els espais i els temps i, per tant, exigeixen una gran flexibilitat i adaptació constant al canvi, a més d'una reformulació dels espais d'aprenentatge”, assenyala Angelina Sánchez-Martí, que afegeix que les possibilitats que ofereix la integració tecnològica quant a la creació de noves formes de relació i aprenentatge “xoquen de ple amb el disseny tan normalitzat que emana del fet que les escoles s'han de basar per se en aules, sense que això hagi de ser necessàriament així”.

Referència:

Bautista Pérez, G., Rubio Hurtado, M. J. & Sánchez-Martí, A. Towards smart learning spaces in Catalan schools: teachers’ perceptions of change. Learning Environments Research (2021). https://doi.org/10.1007/s10984-021-09357-y

Aquest estudi ha estat finançat pel projecte de RecerCaixa Smart Classroom. Codisseny d'entorns d'aprenentatge innovadors. Recercant nous models d'aula.

 

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Educació de qualitat