Proven amb èxit en dromedaris una vacuna enfront del virus de la MERS

18/12/2015

Una recerca internacional amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), ha dissenyat una vacuna que s’ha mostrat eficaç en dromedaris enfront del coronavirus (CoV) causant de la síndrome respiratòria d’Orient Mitjà (MERS per les sigles en anglès). La vacuna podria reduir el contagi entre animals i d’animals a humans, en reduir significativament l’excreció nasal del virus, i ser provada per a la protecció de les persones amb major risc de contraure la infecció per aquest virus.

La recerca, coordinada pel Centre Mèdic Erasmus (Rotterdam, Holanda), ha estat publicada a Science i hi han participat Joaquim Segalés, professor del Departament de Sanitat i Anatòmia Animals de la UAB i investigador adscrit a l’IRTA i Albert Bensaid i David Solanes, investigador de l’IRTA i responsable de la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA, respectivament, juntament amb el personal tècnic de la Unitat de Biocontenció.

Els dromedaris i camells actuen com a reservoris del MERS-CoV, un coronavirus que s’allotja en les seves vies respiratòries superiors -nas, laringe, faringe i tràquea-. Els animals generalment desenvolupen una afectació lleu –que en alguns casos cursa amb mucositat abundant- i solen ser portadors del virus, suposant un risc elevat de contagi tant per a altres animals com per als humans. El contagi dels animals a les persones -zoonosi- sembla produir-se a través de les secrecions nasals dels animals, per contacte o via aerògena. La majoria de casos humans de MERS s’han atribuït al contagi entre persones. Tot i que la malaltia pot cursar amb els símptomes d’un refredat comú, es tracta d’una malaltia altament perillosa, donat que en un 35% dels casos provoca la mort.

Els investigadors han provat en vuit dromedaris (quatre animals vacunats i quatre no vacunats) l’eficàcia protectora de l’MVA-S, una vacuna modificada basada en l’ortopoxvirus Vaccinia Virus Ankara, que expressa la proteïna de l’espícula (proteïna S) del MERS-CoV, considerada clau en la lluita contra els coronavirus.

Els resultats mostren que la vacuna és capaç de protegir els animals a nivell de tracte respiratori superior. En comparació amb els animals control (no vacunats) de l’estudi, els dromedaris vacunats i posteriorment infectats amb el MERS-CoV van mostrar una reducció significativa del virus excretat via respiratòria. La protecció també es va poder demostrar amb la presència d’anticossos capaços de neutralitzar el virus -que impedeixen la replicació vírica- en el sèrum dels animals vacunats, així com en la cavitat nasal. Cap dels animals vacunats no va desenvolupar signes associats a la infecció en ser inoculats amb el virus. Només els animals control van desenvolupar signes compatibles amb un refredat, amb increment de la mucositat nasal.

En base als resultats obtinguts, la vacunació amb MVA-S serviria principalment per reduir l’excreció del virus i, per tant, també la seva propagació.

A més, els investigadors consideren que vacunar els dromedaris més joves podria reduir significativament l’excreció del virus, atès que aquests exemplars excreten més quantitat de MERS-CoV que els adults, pel què haurien de ser vacunats en primer lloc. I apunten també que la vacuna basada en MVA-S podria ser provada en persones amb major risc de contagi del virus, com ara les que treballen en l’àmbit hospitalari i les que tenen un contacte regular amb dromedaris.

Tanmateix, tenint en compte que generalment la immunitat de mucoses té un efecte transitori, caldran més estudis per determinar la durada de la protecció de la vacuna.

“És possible que una protecció total davant del MERS no s’arribi a assolir, perquè el virus es replica a baix nivell en les vies respiratòries superiors fins i tot en presència d’anticossos específics, de manera similar a altres virus respiratoris, com ara el coronavirus del SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu) -explica Joaquim Segalés-. És en tot cas un avenç molt significatiu en la lluita contra aquest patogen; ara cal aprofundir pel que fa a la durada de la immunitat i la dosificació abans de la seva potencial aplicació en situacions reals”.

L’estudi destaca finalment el potencial d’ús dual de la MVA-S. En utilitzar l’ortopoxvirus Vaccinia Virus Ankara com a vector, aquest és capaç d’induir protecció creuada, de manera que en generar anticossos específics de MVA, aquests també poden neutralitzar el camelpox, un altre ortopoxvirus que afecta freqüentment als camells i dromedaris i els causa infeccions generalitzades i lesions a la pell.

Assaig amb dromedaris de Canàries a la UAB
L’estudi s’ha realitzat amb vuit dromedaris procedents de les Illes Canàries, a la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA, al campus de la UAB. Quatre d’ells van ser tractats amb la MVA-S i quatre exemplars més van servir de control. En aquestes instal·lacions s’ha dut a terme l’estudi dels animals al llarg de 10 setmanes: una setmana d’aclimatació, dues vacunacions separades per quatre setmanes, inoculació amb el MERS-CoV tres setmanes després de la segona vacunació, posteriorment dues setmanes de seguiment clínic post-infecció i finalment la necròpsia dels animals.

La infecció per MERS-CoV en humans
El MERS-CoV és un virus que es contagia dels animals a les persones, aïllat per primera vegada el 2012 a Aràbia Saudita en un home de 60 anys. Pertany a la família dels coronavirus i causa el MERS, que cursa normalment amb febre, tos i dificultats respiratòries, tot i que també pot causar pneumònia. La seva taxa de mortalitat és del 35%.
Des del 2012 s’han produït diversos brots del MERS en humans, principalment en països de l’Orient Mitjà i Corea del Sud. Fins ara, segons l’Organització Mundial de la Salut, s’han registrat 1.621 casos confirmats en laboratori de 26 països diferents, que inclouen almenys 584 morts.

Els estudis realitzats fins ara apunten que els camèlids són un reservori important del MERS-CoV; també es pensa, tot i que no s`ha pogut demostrar, que els ratpenats podrien ser un primer esglaó en la cadena de transmissió del virus.
Tanmateix, la majoria de casos humans de MERS s’han atribuït al contagi entre persones. El contagi no és fàcil, perquè a l’espècie humana el virus infecta les parts més profundes del pulmó, i es produeix per un contacte molt directe sense la protecció adequada o per la dispersió mitjançant ventilació mecànica. Un dels àmbits on es produeix més contagi entre persones és l’hospitalari.

Fins ara no hi ha cap fàrmac ni vacuna per al seu tractament.

Article: Bart L. Haagmans, Judith M. A. van den Brand,V. Stalin Raj, Asisa Volz, Peter Wohlsein, Saskia L. Smits, Debby Schipper, Theo M. Bestebroer, Nisreen Okba, Robert Fux, Albert Bensaid, David Solanes Foz, Thijs Kuiken, Wolfgang Baumgärtner, Joaquim Segalés, Gerd Sutter, Albert D. M. E. Osterhaus. An orthopoxvirus-based vaccine reduces virus excretion after MERS-CoV infection in dromedary camels. Science, doi: 10.1126/science.aad1283 (2015).