Pere Portabella serà investit doctor honoris causa el 17 de març

11/03/2009

La Universitat reconeix, d'aquesta manera, tant la trajectòria cinematogràfica com el compromís polític de Portabella, una figura destacada de la transició política a Catalunya i un productor, realitzador i guionista cinematogràfic que ha defensat les expressions més lliures i experimentals del llenguatge del cinema.

La cerimònia començarà amb la presentació de la rectora de la UAB, Ana Ripoll. A continuació, la secretària general, Isabel Pont Castejón, llegirà l'acord del Consell de Govern. El doctor Josep M. Català Domènech, padrí del doctorand, llegirà el discurs en què glossarà la seva trajectòria. Tot seguit, la rectora lliurarà el diploma a Portabella, li atorgarà la medalla de la UAB i el nou doctor pronunciarà la seva lliçó magistral. Finalment, la rectora clourà l'acte i el Cor de la UAB, dirigit per Poire Vallvé, interpretarà "Jesu, meine Freude" (J. S. Bach) amb la col·laboració d'una ballarina de l'Aula de Dansa de la UAB. Finalment el cor interpretarà el cant Gaudeamus igitur.

Cineasta d'avantguarda i militant compromés

Pere Portabella va néixer el 1929 a Figueres. Des dels anys 60, ha exercit de productor, de realitzador i de guionista, destacant com a membre de l'anomenada "Escola de Barcelona", corrent del qual també van participar cineastes com Joaquim Jordà o Vicente Aranda.

Va ser el productor de Los golfos (1960), de Carlos Saura; d'El cochecito (1960), de Marco Ferreri; i de Viridiana, de Luis Buñuel (1961), pel·lícula guardonada amb la Palma d'Or al Festival de Cannes i censurada a Espanya pel règim franquista. Més recentment, Portabella va produir el film de José Luís Guerín Tren de sombras (1997).

Com a director, va debutar el 1967 amb No compteu amb els dits (1967), amb guió de Joan Brossa. Durant els últims vint anys només ha realitzat dos films: Pont de Varsòvia (1990) i El silenci abans de Bach (2007), premi especial del jurat del Festival de Cine de Gijón.

Membre destacat de la lluita clandestina contra la dictadura, Portabella va participar activament en l'organització de l'Assemblea de Catalunya, des de la Caputxinada de 1966 fins a la constitució de l'Assemblea, el 1971.

Va participar també en la redacció de la Constitució de 1978. Es va presentar com a independent a les llistes del PSUC. Va ser senador a partir de 1977, i diputat al Parlament de Catalunya entre 1980 i 1984. Actualment, presideix la Fundación Alternativas.

L'obra de Portabella ha estat objecte de retrospectives al MOMA de Nova York, al Museu Georges Pompidou de París o a la Tate Gallery de Londres. L'any 1999 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.