Sala de premsa Premsa i mitjans

Parlem de racisme a la UAB

Racisme UAB
La UAB és un espai racista. Aquesta és la conclusió que es pot extreure de l’opinió de les 76 persones que van participar a l’activitat sobre racisme a la universitat que la FAS va organitzar durant la Festa Major d’enguany, dedicada a l’acollida de les persones sol·licitants d’asil.

13/12/2018

“L’Autònoma Acull” és el lema que aquest curs engloba totes les activitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), coincidint amb el 50è aniversari d’aquesta. No en va quedar fora la Festa Major, que també girava entorn la mateixa temàtica i on la Fundació Autònoma Solidària hi va realitzar una activitat de reflexió.
 
Què pensa l’alumnat sobre el racisme a la universitat? En concret 76 estudiants, de manera anònima, van participar d’un espai on es convidava a reflexionar sobre les actituds racistes que tots podem tenir. L’objectiu era conscienciar a la comunitat educativa que aquesta no està aïllada de la societat i que, per tant, reprodueix comportaments discriminatoris cap a les persones racialitzades.
 
D’aquestes 76 persones que van participar, 68 van considerar la universitat com un espai racista i solament 8 que no ho és. De les 68 primeres, 31 persones van considerar que la UAB és un espai racista però amb matisos que, en general, provenen de la concepció que és el classisme el que provoca aquest tipus de comportament contra les persones migrades.
 
Una relació entre la classe social i la racialització es produeix en l’accés al dret a l’educació. Molts dels comentaris van anar dirigits a les institucions, ja que evidenciaven que estem en una societat elitista i que el sistema educatiu no afavoreix l’aprenentatge de les estudiants migrants.
 
Alguns exemples de comportaments racistes més evidents que es van exposar en el si de l’activitat, i que podem trobar en el nostra a dia, són qüestionar a la persona migrada que es senti d’aquí i no del seu país d’origen, retreure-li que porti vel en el cas de les dones o donar per fet que no saben parlar la llengua del país. Tot i així, n’hi ha d’altres que no tenen perquè involucrar un intercanvi de paraules com pot ser canviar de vorera en veure una persona racialitzada o no voler seure al seu costat al transport públic.
 
Un dels comentaris que es va fer i que millor exemplifica quin és l’estat de la qüestió entre l’estudiantat és: “Jo sóc racista però intento ser conscient d’aquestes actituds que m’han anat inculcant i intento corregir-les a poc a poc”.