Noves evidències que els neandertals usaven plantes per tractar les seves dolències

08/03/2017

La recerca, liderada per les universitats d'Adelaida i de Liverpool, aporta les primeres evidències genètiques sobre aquests hàbits, a partir de l'anàlisi de l'ADN antic conservat en la placa dental -la més antiga analitzada fins ara- de quatre individus dels jaciments europeus d’Spy (Bèlgica) i de El Sidrón (Espanya), de 42.000 i 50.000 anys d'antiguitat, respectivament.

“La placa dental conserva els microorganismes que van viure en la boca, patògens del tracte respiratori i gastrointestinal i partícules de menjar en les dents, preservant l'ADN durant milers d'anys”, explica Laura Weyrich, investigadora de la universitat australiana, qui ha liderat la recerca. “L'anàlisi genètica d'aquest ADN representa una finestra única a la forma de vida neandertal, revelant nous detalls sobre el què van menjar, com era la seva salut i com va impactar l'entorn en el seu comportament”.

Les anàlisis han mostrat clares diferències en l'alimentació entre els dos grups de neandertals, derivades de l'entorn ecològic en què vivien. La dieta dels individus belgues era bàsicament de carn, amb la ingesta d'animals com a rinoceronts llanuts i muflons, característics d'un entorn més estepari, que complementaven amb bolets. La dels de El Sidrón era vegetariana. Els investigadors no han trobat evidències de consum de carn i sí mostres de pinyons, molsa i bolets, propis d'un entorn més boscós.

Un de les troballes importants de l'estudi s'ha realitzat en un individu de El Sidrón afectat per un abscés dental. A més d'identificar un bacteri intestinal que li produiria una diarrea aguda i un malestar crònic, els investigadors han trobat en aquest únic neandertal evidències de consum d'àlber, que conté l’analgèsic natural amb àcid salicílic (l'ingredient actiu de l'aspirina), i també han detectat un fong amb propietats antibiòtiques (Penicillium).

Aquests resultats reafirmen els de l'estudi publicat al 2012 i liderat per Karen Hardy. La investigadora va demostrar per primera vegada l'ús de plantes medicinals en els nostres avantpassats prehistòrics, analitzant químicament mostres de placa dental del mateix individu de El Sidrón, i també va constatar que la seva alimentació era bàsicament vegetal.

“Haver identificat ara els bacteris que li causaven l'abscés dental i la dolència estomacal corroboren els resultats que vam obtenir al nostre estudi. No hi ha dubte que els neandertals es tractaven aquests trastorns, i també es demostra una vegada més que tenien una comprensió detallada del seu entorn i eren capaços d'utilitzar les plantes de manera molt diversa”, destaca Hardy.

“Sembla que els neandertals posseïen un bon coneixement de les plantes medicinals i de les seves propietats calmants o antiinflamatòries, i que s’automedicaven. L'ús d'antibiòtics resultaria molt sorprenent, ja que seria 40.000 anys abans que descobríssim la penicil·lina. Definitivament, les nostres troballes contrasten molt amb la visió simplista de la imaginació popular sobre els nostres parents més propers”, assenyala Alan Cooper, director del Centre d'ADN antic de la universitat australiana.

Microbis compartits amb els humans

La reconstrucció del microbioma oral dels neandertals i la seva comparació amb el d'altres humans antics i moderns ha permès als investigadors confirmar que van compartir patògens, com els bacteris que causen càries o malaltia periodontal. En la placa neandertal van aconseguir reconstruir el genoma gairebé complet d'un d'aquests bacteris -Methanobrevibacter oralis- d'uns 48.000 anys, el més antic obtingut fins ara. La seva seqüenciació suggereix que neandertals i humans van intercanviar patògens fins a fa gairebé 180.000 anys, molt després que divergissin com a espècies.

La comparació també mostra com la quantitat de carn consumida ha marcat la diferència en la composició de la comunitat microbiana oral dels individus estudiats i com de ràpidament s'ha alterat aquesta en la història recent. La dels neandertals de El Sidrón és similar a la dels ximpanzés i els nostres ancestres recol·lectors africans, mentre que la dels neandertals belgues és semblant a la dels primers caçadors-recol·lectors i força propera als primers agricultors i humans moderns.

“L'ADN preservat en la placa dental no només s'ha revelat una vegada més una font important d'informació sobre els hàbits i la salut dels hominins antics, sinó també com una manera única per estudiar l'evolució microbiana a llarg termini”, indica Karen Hardy.

En l'estudi han participat també investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC) i de la Universitat d'Oviedo.

Article: Neanderthal behaviour, diet and disease inferred from ancient DNA in dental calculus. Nature. http://dx.doi.org/10.1038/nature21674