Sala de premsa Premsa i mitjans

Nous espais docents que reprodueixen la pràctica mèdica

SimulacioMedicina
La Facultat de Medicina acull nous espais aquest curs acadèmic per poder fer pràctiques docents d'habilitats: aules de simulació clínica, nova sala de dissecció i una osteoteca. La rectora de la UAB, Margarita Arboix, ha visitat aquesta setmana les noves instal·lacionis, juntament amb els professors responsables d'aquests espais.

21/09/2016

A l’àrea de dissecció de la UAB fan pràctiques cada curs acadèmic uns 1.800 estudiants dels graus de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Ciències Biomèdiques i Logopèdia així com uns 50 estudiants de màsters oficials.

Espais de Simulació Clínica
La Facultat de Medicina acull des d'aquest curs acadèmic nous espais per a poder fer pràctiques docents d’habilitats, amb l’objectiu que els alumnes i els professionals assoleixin i perfeccionin les competències clíniques, comunicatives i de treball en equip. Es preparen casos que es desenvolupen en un entorn que simula els escenaris reals dels hospitals per garantir l’assistència de més qualitat, més segura i més eficient als pacients.

Es tracta de dos espais de simulació, amb les seves cabines de control, i una aula de "debriefing". Les dues sales de simulació reprodueixen fidelment dos escenaris propis de la pràctica mèdica: en un es simula un entorn propi d’una habitació de planta d’un hospital, i en l’altre, una consulta mèdica d’atenció primària.

Cada sala de simulació està controlada pels professors des d’una cabina de control des d’on es té visió directa sobre l’espai simulat i des d'on es dirigeixen les pràctiques mitjançant un aplicatiu informàtic que permet interactuar amb un maniquí, i compta amb una instal·lació de gravació de veu i de vídeo.

Adjacent a les sales de simulació hi ha l’aula de "debriefing" on la resta dels alumnes del grup que no fan la pràctica simulada poden seguir les evolucions dels seus companys en directe amb projecció de les imatges i del so en temps real.

"Tot aquest equipament permet als estudiants viure situacions reals, però en un entorn protegit", assegura Maria Dolors Bernabeu, directora del Depatament d'Infermeria de la UAB, estudis que han estat els primers en utilitzar els nous espais.

El maniquí, connectat a un software, simula una persona: respira, se’l pot punxar, se’l pot monitoritzar, treure sang, prendre les constants vitals, la pressió i la temperatura, fer un electrocardiograma, etc…

Els espais es podran adaptar a l’escenari que es necessiti en funció dels casos, augmentant progressivament la complexitat: quiròfan, UCI, sala de parts, entre d’altres.

Aquests espais són actualment operatius pel grau d’Infermeria a la Unitat Docent de Ciències Mèdiques Bàsiques (Bellaterra) i pel Grau de Medicina a la Unitat Docent de Germans Trias i Pujol. S’està treballant per a definir les àrees de simulació a les unitats docents de Parc de Salut de Mar, de Parc Taulí, de Sant Pau i de Vall d’Hebrón.

Sala de Dissecció i Osteoteca
La zona de dissecció de la UAB és un espai emblemàtic de la Facultat de Medicina que desenvolupa un important servei social. Per a realitzar activitats i pràctiques de dissecció anatòmiques s’ha reformat l’espai antigament conegut com “les piscines” i s’ha creat una nova sala de dissecció de 62 m² així com una aula-osteoteca de 70 m² .

S’ha construït una petita sala de dissecció, amb capacitat per a sis espais de treball dotades les millors condicions possibles per als usuaris i els materials: revestiments i paviments que permeten unes condicions d’higiene i asèpsia adequades, sistemes de climatització i ventilació amb fluxes d’aire dirigits, sistema d’enllumenat reforçat en les zones de pràctiques d’exploració, equipament resistent als entorns humits i agressius (bàsicament d’acer inox i materials inalterables), etc.

La nova  Osteoteca, on s’emmagatzema el conjunt de peces òssies, és un entorn adaptat a aula, amb diferents equips informàtics i les instal·lacions audiovisuals necessàries per al desenvolupament les classes teòriques.

"Les reformes formen part d'una una reforma global d’aquests espais que calia fer feia temps però que la crisi económica va obligar a postergar i a fer en dues fases", explica Alfonso Rodríguez, professor i coordinador d'aquests nous espais. La primera fase de les reformes va tenir lloc al 2011, moment en que es va construir una nova cambra frigorífica de conservació de cossos.

A més, al llarg dels darrers anys s’han anat fent reformes per tal d’anar adaptant-les a les normatives de prevenció, seguretat i higiene. En aquest sentit, es va crear un laboratori de plastinació, amb l’objectiu de fer reparacions anatòmiques perdurables i de mínim risc d’exposició a productes tòxics. El canvi de mètode de conservació tradicional del material cadavèric (per immersió en solució de formaldehid al 10% amb l’objectiu de reduir el risc d’exposició a vapors potencialment tòxics per un sistema amb una solució de Cambridge amb 2-3 graus) va obligar a dotar-se de dues cambres frigorífiques de conservació que funcionen a 6-7 graus. També es va construir una área técnica climatitzada i amb sistema de ventilació forçada amb una zona de rebuda de cossos, despatx pel personal, magatzem, etc…

A l’àrea de dissecció de la UAB fan pràctiques cada curs acadèmic uns 1.800 estudiants dels graus de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Ciències Biomèdiques i Logopèdia així com uns 50 estudiants de màsters oficials.

Aquest servei de la UAB presta un important servei social mitjançant la donació que fan els ciutadans de cossos a la ciència així com per la formació social i d’aprenentatge de metges i residents dels hospitals universitaris catalans i la col·laboració amb diferents institucions. La UAB és pionera en les universitats catalanes en la técnica de plastinació.