Només el 40% dels professors europeus utilitza pel·lícules i documentals a classe

17/06/2015

Un estudi europeu coordinat per la UAB revela l'escàs ús de l'audiovisual a les escoles del continent. Al voltant del 60% dels més de 6700 professors enquestats van afirmar que el seu ús és ocasional o nul. L'informe, titulat "Film Education in Europe: Showing films and other audiovisual content in European Schools. Obstacles and Best Practices" (Filmed), ha estat desenvolupat per un consorci dirigit pel Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les conclusions de l'estudi, l'informe també destaca que les limitacions més significatives són d'ordre logístic i organitzacional, relatives a l'ús de l'espai i del temps; així com altres d'ordre curricular.

Les dades revelen que els professors no compten amb l'autonomia per introduir el cinema en els seus programes així com que aquest no té cabuda en les classes tradicionals (78%), la qual cosa constitueix un obstacle per a l'alfabetització audiovisual.

La infraestructura no és vista com una limitació d'accés. Per al 76% dels professors europeus, les seves escoles estan bé o molt ben equipades per reproduir continguts audiovisuals a classe, tendència que es dóna també a Espanya. No obstant això, la majoria de les escoles europees (74%) tenen menys de 50 pel·lícules disponibles, mentre que un terç té accés a menys de deu films en els seus fons audiovisuals. El 63% dels professors utilitzen els seus recursos propis per al visionat de pel·lícules.

Pel que fa al tipus de material utilitzat a l'aula, el gènere més present és el documental, utilitzat per un 60% de professors. El segueix, 14 punts per sota, el material educatiu específic. Els formats comercials reben menys atenció: la ficció és utilitzada pel 34% dels professors i els continguts d'animació, només pel 23%.

S'observa una tendència cap a la utilització del contingut audiovisual com a complement al tema vist a classe (63%). El 45% dels professors enquestats, però, estima que l'ús de pel·lícules a l'aula estimula l'adquisició de competències associades a la creativitat i al pensament crític.

Espanya

L'estudi revela també que Espanya es troba entre els països europeus que menys utilitza cinema nacional a l'escola (37,6%), després de Xipre, Lituània i Itàlia (entre d'altres). No obstant, la xifra supera les de països com Malta (2,6%), Portugal (16,6%) i Bèlgica (21,4%).

No obstant això, a Espanya la utilització freqüent de l'audiovisual està per sobre de la mitjana europea (vuit punts en educació primària i 5 punts a secundària). En aquest país s'utilitzen lleugerament més els materials educatius específics (75%) que els documentals (70%), a diferència de la tendència a Europa.

Alfabetització audiovisual

Un 62% dels professors va afirmar a l'enquesta que l'alfabetització audiovisual és un tema escassament abordat, on l'elevat cost de les llicències constitueix un obstacle molt rellevant per a la seva introducció a les aules (un 46%).

Altres aspectes que dificulten l'alfabetització audiovisual dels alumnes són les insuficiències en les competències mediàtiques del professorat (88%, amb un 40% que ho considera molt rellevant) i les infraestructures i recursos tècnics de les escoles (77%). Una de les principals limitacions per al desenvolupament de l'alfabetització audiovisual a Europa és el fet que aquesta no s'inclogui en els currículums oficials. D'aquesta manera ho percep el 64% dels professors. Per a un 62% d'ells, igualment, l'ensenyament d'aquesta disciplina a classe és esporàdica i poc comú. El 80% dels professors considera que la realització d'activitats extracurriculars per a l'impuls de l'alfabetització audiovisual no es presenta a les seves escoles.

Una trava real és el desconeixement sobre acords legals per a la utilització de recursos audiovisuals per part dels professors (el 41% diu que no existeixen i el 37% ho ignora per complet).

Segons els experts consultats pel consorci de Filmed, aquesta situació dificulta encara més la utilització d'aquests recursos a l'escola, i crea malentesos al voltant del tema de les llicències, l'adquisició és considerada complicada i costosa per més de dues terceres parts del professorat.

L'estudi destaca la necessitat d'establir nous acords entre l'escola i la indústria sobre el tema de les llicències.
La Comissió Europea estimula els Estats membres a incorporar l'alfabetització mediàtica com una assignatura. Malgrat tot, això constitueix encara una tasca pendent. Hi incideix, per exemple, el fet que la majoria de països europeus no ha implementat l'excepció per a l'ús de l'audiovisual en educació. Establerta en la Directiva de Serveis Audiovisuals de 2010, aquesta figura permet la utilització de l'audiovisual amb fins educatius totalment o parcial de manera lliure.

L'informe

Filmed és el resultat d'una investigació realitzada per un consorci dirigit per la Universitat Autònoma de Barcelona i compost per l'European Think Tank on Film and Film Policy, CUMEDIAE (Culture and Media Agency Europe) i l'AEDE (European Association of Teachers). L'estudi, que descriu la situació dels 28 Estats membres, els socis de l'EEA i Suïssa, constitueix una radiografia de l'alfabetització audiovisual a Europa.
L'estructura de l'informe presenta una anàlisi des de tres punts de vista. El primer capítol descriu la situació a l'escola des de la perspectiva dels professors, per mitjà d'una enquesta global a 6.701 educadors europeus. L'anàlisi es complementa amb l'anàlisi de bones pràctiques en el continent i amb entrevistes realitzades a experts nacionals i internacionals en el marc de diferents esdeveniments, com les Filmed Learning Experiences, celebrades a la Filmoteca de Catalunya al juny de 2014.

El segon capítol dóna compte de la perspectiva de la indústria cultural enfront de la utilització de recursos audiovisuals, sobretot de cinema, a l'escola. Aquest capítol es basa en entrevistes en profunditat a entitats representatives del sector i en un qüestionari transversal al què han donat resposta més de 100 experts en la matèria. Finalment, en la tercera part, es lliura una anàlisi sobre la Directiva Europea de Serveis Audiovisuals de 2010 i la seva relació amb la legislació comunitària i dels Estats membres, davant els drets d'autor i les limitacions per a la utilització dels treballs audiovisuals a l’aula. L'estudi compta amb una sèrie de recomanacions a la Comissió Europea per al foment de l'alfabetització audiovisual i la utilització de pel·lícules i d’altres continguts audiovisuals a l'escola europea.

El Gabinet de Comunicació i Educació és un grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha desenvolupat diferents projectes i investigacions derivades de concursos competitius de la Comissió Europea.

Més informació:

https://filmedeurope.wordpress.com/proyecto/
http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/es