"No temo per la meva vida perquè estic fent el que he de fer"

27/03/2017

Ládio Veron ha estat designat per realitzar un viatge per Europa per la gran assemblea guarani-kaiowa (Aty Guaçu). L'objectiu és establir contactes al continent per construir una xarxa internacional de suport a la seva causa i convidar a les organitzacions involucrades a viatjar a Mato Grosso do Sul per prendre contacte amb les comunitats guarani-Kaiowa i cooperar amb elles. Les comunitats guarani-kaiowa es veuen afectades per una ordenança del govern brasiler Michel Temer que els dificulta -com també als altres pobles originiaris del país- obtenir el registre legal de les seves terres o mantenir-lo si ja l'havien obtingut. Veron, a més, denuncia la repressió que s'exerceix sobre les seves mobilitzacions i reflexiona sobre la convulsa situació política que travessa el Brasil. El 21 de març passat, va pronunciar una xerrada a la Facultat de Filosofia i Lletres, organitzada pel Departament d'Antropologia Social i Cultural.

Quins interessos comercials hi ha a les terres ancestrals de les comunitats guarani-kaiowa?

Empreses com Raízes, Burg, Monsanto, etc. estan cultivant eucaliptus, cel·lulosa, canya de sucre o soja. I hi és present també la indústria del gas. Els residus d'aquestes fàbriques contaminen les fonts d'aigua. I molts boscos estan sent devastats per aquestes empreses que no són controlades pel govern perquè és el propi govern qui els dóna la mà perquè plantin. L'Instituto Brasileiro do Meio Ambiente e dos Recursos Naturais Renováveis ​​(IBAMA) hauria de tenir cura dels boscos però no ho fa. I l'Imasul, l'institut de medi ambient de Mato Grosso do Sul, dóna llibertat a les empreses perquè practiquin la desforestació il·legal. Si, algun dia, el govern ens torna els nostres territoris, ens tornarà una terra nua i haurem de treballar-hi molt per reforestar-la.

Quins territoris reivindiquen?

Estem reivindicant unes zones petites però, tot i així, és difícil que el govern ens les lliuri. La llarga espera, a més, genera molt conflicte. No hi ha diàleg entre els terratinents i nosaltres perquè ells ja hi van arribar disparant-nos. Entre el 2003 i el 2014, van morir 385 líders indígenes.

El seu pare va ser un d'aquests líders indígenes represaliats (Marcos Veron va ser assassinat el 2003).

Va ser un gran líder i va ajudar Lula a ser elegit president. Durant el seu primer any de mandat, el meu pare va venir aquí a Europa i, en tornar a Brasil, va ser assassinat. Va ser molt dur per a nosaltres però hem seguit lluitant al seu lloc. No sé el que m'espera a mi quan hi torni. Estic segur que hi ha empresaris i parlamentaris enfadats amb mi perquè sóc aquí. Però no temo per la meva vida perquè estic fent el que he de fer: explicar la veritat perquè els nostres germans europeus siguin conscients del que està passant a Mato Grosso do Sul.

Les terres, però, han estat reconegudes com a seves.

El reconeixement de les terres es recolza en estudis antropològics que ja van ser publicats en el diari oficial de la unió. El mateix ministre de justícia va donar ja al seu beneplàcit al reconeixement d'aquestes terres com a àrea indígena. Haurien de procedir a l'homologació i la demarcació, i lliurar-nos-les. Però no concreten res perquè hi veuen un probable negoci. Tenim encara molta lluita per davant.

Ha parlat durant la conferència d'una realitat social molt dura: molta mortalitat infantil, un alt índex de suïcidis...

Entre nosaltres, hi ha molta mà d'obra barata, indígenes que treballen la canya. I, avui, les màquines substitueixen aquesta mà d'obra. No hi ha feina i costa mantenir els fills. A més, al sector del comerç, no volen contractar indígenes. Alguns acaben suïcidant-se perquè no troben una esperança. D'altra banda, entre la comunitat que viu als campaments, hi ha una alta mortalitat infantil per manca d'aliments. No tenim recursos perquè no podem conrear la terra. Hi ha el SESAI, una secretaria de salut especial per a indígenes; però només és un nom, no ofereix una veritable atenció. Hi ha nens que moren camí de l'hospital quan els porten les seves mares.

I, a més, han de enfrontar-se als paramilitars.

Hi ha cinc milícies i cadascuna té més de deu mil soldats preparats per fer-nos fora de les terres juntament amb la policia, els militars o la policia federal quan un jutge dóna l'ordre. L'amenaça de desallotjament és molt dura perquè no ens avisen abans, arriben directament per treure'ns. I, en el desallotjament, la gent perd tot el que té; no tenen ni una lona per acampar en condicions. Intentem gravar els atacs però la policia no ens deixa.

Ha canviat la relació de les comunitats guarani-kaiowa amb el govern des que va ser enderrocada la presidenta Rousseff i va accedir Temer al poder?

No canviarà fins que no recuperem la nostra terra. El govern Temer no hi està ajudant. Amb Lula i Djilma, existia almenys un suport, però era molt poca cosa. Lula va enviar un equip per realitzar un cens perquè cada família tingués una bossa d'ajuda econòmica. Però, amb l'entrada de Temer, gairebé totes les borses han estat bloquejades.

On més viatjarà durant la seva gira per Europa?

Viatjaré a dotze països per mostrar al món el que està passant a Mato Grosso do Sul. Només volem la nostra terra per treballar-la, construir les nostres cases, criar els nostres fills, seguir les nostres tradicions... Però el govern va de mal en pitjor. Hi ha moltes protestes ara al Brasil, no veig una sortida per al país. Temer va donar un cop contra Djilma i per això està protestant tanta gent: el moviment indígena, l'MST (Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra), el moviment negre, el moviment quilombola... Els moviments socials a tot el país són al carrer cridant "fora Temer!"