"No es pot investigar la dona com una globalitat"

Sharlene

En aquesta entrevista, la professora del Boston College, Sharlene Hesse-Biber, posa sobre la taula alguns dels reptes que té la recerca en matèria de gènere, a nivell mundial. Ella posa l'èmfasi en les diferències que marquen a cada dona, quan s'investiga sobre elles.

18/07/2014

"A Estats Units es parla molt dels drets que han de tenir les dones que lloguen un ventre de lloguer -la majoria de classe mitja-alta- i, en canvi, no tenim en compte quins drets haurien de tenir les dones que ofereixen per diners el seu ventre per tenir una criatura -la majoria de classe baixa-."


Sharlene Hesse-Biber és professora de Sociologia i directora del Women's Studies & Gender Studies Program en el Boston College (Massachusetts, EUA). Ha publicat àmpliament sobre l'impacte dels factors socioculturals en la imatge del cos de les dones, incloent el seu llibre "Am I Thin Enough Yet? The cult o f thinness and the Commercialization of Identity" (1996) i el llibre "The Cult of Thinness" (2007).  Ha escrit sobre el paper de la tecnologia i dels mètodes emergents en la recerca social. Ha vingut a la UAB per oferir la conferència "Thinking Outside the Tradicional Science/Knowledge Box: Applying Feminist Principles of Praxis to Enchance Credibility and Social Justice in Scientific Inquiry", en el marc d'un workshop del projecte europeu EGERA.

-Què és el "gender sensitive research"?
Seria introduir el gènere com a variable en la recerca. Però no únicament tenir en compte el fet de ser home o dona com a variable quan es fa una recerca,  sinó anar més enllà i observar quina classe d’home o classe de dona és. És a dir, per exemple, tenir en compte els components demogràfics, econòmics, culturals, etc. per a veure com condicionen a cada dona.
En un estudi comparatiu entre homes i dones sobre malalties del cor, es va veure que els homes moren més d’atacs al cor que les dones però, en canvi, aquestes tenen més símptomes que els homes. En aquests estudis es va observar que només es coneixen els símptomes que tenen el homes i per això truquen de seguida al metge, mentre que els símptomes de les dones d'un atac de cor són diferents i per això triguen més a trucar al metge perquè no entenen que estan tenint un atac de cor.

- En la conferència ha parlat d’androcentrisme en les ciències i ciències socials, i actituds sexistes en la professió mèdica cap a les dones, als Estats Units.
Sí, em refereixo a que no es pot tractar a les dones com una globalitat. A Estats Units, per exemple, els mètodes reproductius i “in vitro” són tècniques molt cares, per a dones que estan tenint els fills molt tard, però no es té en compte, per exemple, que les dones negres estan demanant tenir famílies abans. No és només l’androcentrisme sinó que hi ha una visió dominant de l’home blanc.
 
S’han de mirar els problemes tenint en compte cap a qui vols actuar. Una situació similar passa amb els ventres de lloguer. A Estats Units les dones pobres són les que fan de ventres de lloguer per diners, se'ls hi fa signar un contracte, etc.. però no es té en compte els drets d’elles en aquest sentit. Estem enfocant aquesta situació cap a quins drets han de tenir les dones de classe alta quan lloguen un ventre de lloguer i, en canvi, no tenim en compte quins defectes té demanar aquests drets per a les dones de classes baixes que s'ofereixen com a ventres de lloguer. Aquestes dones estan deixant de tenir fills elles mateixes perquè utilitzen els seus propis ventres per tenir fills per a gent de classe mitja-alta. És a dir, ens hem de plantejar quin tipus de dones estem ajudant? Són realment aquestes les que necessiten que les ajudem?
 
- I al món universitari i al món de la recerca, què està passant?
Per fer bona recerca necessitem bons models per incloure les diferències que ens envolten. Quan parlem d’un problema que volem estudiar o investigar, hem de mirar primer qui planteja aquest problema. Per què fem aquella recerca?: l’ha plantejat una empresa? per investigar un estereotip? per prevenir violència en un pais? Hem de reflexionar sobre el que estem fent i ser conscients sobre quin tipus de preguntes ens fem.
 
-Vostè ha investigat i escrit sobre el culte a la imatge per part la dona. Què està passant, en aquest sentit?
El que està passant, en aquests moments, és que el culte a la imatge s’està harmonitzant globalment degut als mitjans de comunicació, siguis del pais on siguis. El que les persones consideren bellesa s’està igualant a tot el món. S’està expandint en totes les cultures que estar prim és molt bo.
Per exemple, a la Índia antigament quan més grossa era el cos de la dona i més pits tenia, més estatus i classe tenia. Això ara ha canviat. El món digital, la televisió per satèl.lit, etc…ha fet arribar a tot el món un tipus d’imatge determinada com a símbol de bellesa, i les pel·lícules de Hollywood han contribuït a expandir-la-.
A alguns països asiàtics com ara Corea s’està donant el fenòmen que les dones utilitzen la cirurgia plàstica per trencar-se el nas i la mandíbula, per així tenir la cara en forma de cor! Una cosa és que et facis una liposucció, però una altra de molt diferent és que et trenquis la mandíbula, per fer-la més petita, per motius estètics. Fer cirurgia plàstica fins aquests extrems és un extrem!