Mor el medievalista Miquel Barceló

25/11/2013

Barceló es va formar en romàniques a la UB i va ser professor de la UAB des de l'any 1970 fins a la seva jubilació. Va realitzar estades al Regne Unit i els Estats Units. Especialista en arqueologia medieval, va destacar en l'estudi pioner de les societats andalusines, la seva destrucció programada lligada a l'expansió catalana i, en general, l'extermini de l'anomenada Espanya musulmana. Va dedicar al tema obres com Musulmans i Catalunya, Al Arqueología medieval en las afueras del medievalismo o El sol que salió por Occidente.

Les seves recerques sobre la moneda i la fiscalitat visigoda i andalusina, sobre les pagesies i sobre les conquestes de l'edat mitjana, difoses en nombroses publicacions i fòrums nacionals i internacionals, conformen una obra de referència en l'estudi de les societats medievals. Les seves darreres investigacions s'havien centrat en l'obra de Bartolomé de Las Casas.

Home de lletres polifacètic, Barceló va integrar-se, als anys setanta, al cercle del poeta barceloní Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral i Juan Marsé, i va col·laborar també amb l'artista mallorquí homònim seu, Miquel Barceló Artigues. Va ser membre del consell assessor de la revista L'Avenç i col·laborador del diari El País; els seus articles van ser recopilats al volum Un país llamado deseo. Com a autor de ficció, va publicar recentment dos llibres de narracions breus, El terme de Manacor i Trenc d'alba.