Milloren una tècnica per al diagnòstic genètic preimplantacional

13/04/2011

La tècnica desenvolupada és el resultat d’una tesi doctoral realitzada per Mariona Rius en l’equip d’investigadors de la Unitat de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB. El treball ha rebut suport econòmic del Fondo de Investigaciones Sanitarias i s’ha dut a terme en el marc de la Càtedra de Recerca Eugin-UAB.

El DGP permet seleccionar, dins un programa de fecundació in vitro (FIV), embrions lliures de desequilibris cromosòmics per a la transferència a l’úter matern, fet que augmenta la seva possibilitat d’implantar.

Actualment, la metodologia més utilitzada és l’anàlisi d’una cèl·lula dels embrions en el tercer dia del seu desenvolupament mitjançant la Hibridació in situ Fluorescent (FISH), que tan sols permet estudiar de manera rutinària nou dels 24 tipus diferents de cromosomes existents. Els embrions seleccionats es transfereixen en fresc a l’úter matern als quatre dies d’iniciar-se, dins dels mateix cicle de FIV. La taxa d’implantació d’embrions amb aquesta tècnica és del 14%.

Una tècnica alternativa, emprada encara en pocs centres al món, és la Hibridació Genòmica Comparada (CGH), que permet fer una anàlisi citogenètica completa de tots els cromosomes per comprovar si hi ha desequilibris dels cromosomes sencers (aneuploïdies) o de parts de cromosomes. Aquesta metodologia, però, és força complexa i requereix un temps major que la duració d’un cicle de FIV per obtenir els resultats (72 hores), de manera que els embrions analitzats s’han de criopreservar i ser transferits en un altre cicle de FIV addicional, la qual cosa pot afectar la viabilitat dels embrions analitzats. La taxa d’implantació amb aquesta tècnica oscil·la entre el 40 i el 70%.

Mariona Rius, en la seva tesi doctoral, ha desenvolupat una variant ràpida de la CGH, que aconsegueix estudiar tots els cromosomes de la cèl·lula (el blastòmer) amb un temps d’hibridació molt més reduït (de 72 a 12 hores). En un sol procediment i amb la mateixa eficàcia, la CGH ràpida permet detectar, a més d’alteracions en el nombre de cromosomes (numèriques), alteracions de fragments cromosòmics (estructurals). D’aquesta manera els embrions seleccionats, cromosòmicament normals, es poden transferir en fresc, en el mateix cicle de FIV.

La tècnica ha estat ja aplicada clínicament per al cribratge d’anomalies cromosòmiques en casos d’edat materna avançada, d’avortaments de repetició i de fallades repetides d’implantació, amb una taxa d’implantació dels embrions transferits del 60%. També s’ha fet servir per obtenir, per primera vegada en tot el món en un programa de DGP, l’embaràs d’una dona, la parella de la qual és portador de dos translocacions cromosòmiques, una reciproca i una Robertsoniana. Aquest és un cas molt rar que comporta infertilitat, avortaments o alteracions físiques i/o psíquiques en el nadó. A la dona, actualment al segon trimestre d’embaràs, se li va transferir l’únic embrió sense desequilibris cromosòmics dels 16 analitzats en tres cicles de FIV consecutius.

Atesos els resultats aconseguits en aquesta primera fase de la recerca, els investigadors confien que la CGH ràpida s’apliqui de forma més general en el DGP.

Imatge: Investigadors de la UAB participants en l’estudi: Dra. Joaquima Navarro, Dra. Mariona Rius, Dr. Jordi Benet, Dr. Javier del Rey y les estudiants de doctorat Gemma Daina y Laia Ramos.